www.elpunt.cat
29 agost 2009
«Cosmética del enemigo» obre el curs
Barcelona
m. palau
José Pedro Carrión i Jesús Castejón.1
Barcelona
Més aviat que mai, el Teatre Borràs obre dijous que ve la nova temporada amb una adaptació teatral del best-seller Cosmética del enemigo, de l'escriptora Amélie Nothomb, que dirigeix José Luis Sáiz i té com a intèrprets José Pedro Carrión i Jesús Castejón. L'obra s'acarnissa en la consciència i marca un duel inquietant entre el bé i el mal.
Cosmética del enemigo arriba a Barcelona (del 3 al 27 de setembre) com un muntatge ben rodat que ha fet gira per diverses ciutats espanyoles. José Luis Sáiz va tenir clar, des que la va llegir, que volia adaptar al teatre la novel·la d'Amélie Nothomb, que es va publicar el 2001, perquè tenia alguna cosa especial, alguna cosa diferent. «Parlem poc de nosaltres i aquesta obra en parla molt», diu.
Amb fidelitat a l'esperit del best-seller de l'escriptora belga –que han convidat a l'estrena de Barcelona–, Sáiz ha ideat un muntatge que s'acarnissa en una batalla entre el bé i el mal. Tota la trama transcorre en una sala d'espera d'un aeroport, tot i que podria transcórrer en un lloc diferent perquè l'important és el que passa en la ment dels personatges. De fet, en la ment d'un executiu (podria ser un empresari però també podria ser un polític) que espera un avió que va en retard. En aquest monòton temps d'espera, s'haurà d'enfrontar, sense voler-ho, a si mateix, a les seves misèries, a les seves profundes contradiccions. Sense voler-ho, sense haver pagat cap bitllet, farà un inesperat viatge a l'infern.
Una de les particularitats de la representació és que la sala d'eterna espera de l'aeroport s'expandeix més enllà de l'escenari, és a dir, fins a les butaques mateixes del públic. I, per als qui vulguin viure una experiència teatral diferent, hi ha unes entrades a la venda especials que permeten ocupar les butaques que hi ha dalt de l'escenari. Que ningú s'espanti: els espectadors fan de simples figurants.
És una obra dura, gens complaent, adverteix Sáiz. Ara bé, també té espai per al divertiment. «Evidentment, estem fent teatre, i el teatre és per sobre de tot entreteniment», exclama.
29 agost 2009
«Cosmética del enemigo» obre el curs
Barcelona
m. palau
José Pedro Carrión i Jesús Castejón.1
Barcelona
Més aviat que mai, el Teatre Borràs obre dijous que ve la nova temporada amb una adaptació teatral del best-seller Cosmética del enemigo, de l'escriptora Amélie Nothomb, que dirigeix José Luis Sáiz i té com a intèrprets José Pedro Carrión i Jesús Castejón. L'obra s'acarnissa en la consciència i marca un duel inquietant entre el bé i el mal.
Cosmética del enemigo arriba a Barcelona (del 3 al 27 de setembre) com un muntatge ben rodat que ha fet gira per diverses ciutats espanyoles. José Luis Sáiz va tenir clar, des que la va llegir, que volia adaptar al teatre la novel·la d'Amélie Nothomb, que es va publicar el 2001, perquè tenia alguna cosa especial, alguna cosa diferent. «Parlem poc de nosaltres i aquesta obra en parla molt», diu.
Amb fidelitat a l'esperit del best-seller de l'escriptora belga –que han convidat a l'estrena de Barcelona–, Sáiz ha ideat un muntatge que s'acarnissa en una batalla entre el bé i el mal. Tota la trama transcorre en una sala d'espera d'un aeroport, tot i que podria transcórrer en un lloc diferent perquè l'important és el que passa en la ment dels personatges. De fet, en la ment d'un executiu (podria ser un empresari però també podria ser un polític) que espera un avió que va en retard. En aquest monòton temps d'espera, s'haurà d'enfrontar, sense voler-ho, a si mateix, a les seves misèries, a les seves profundes contradiccions. Sense voler-ho, sense haver pagat cap bitllet, farà un inesperat viatge a l'infern.
Una de les particularitats de la representació és que la sala d'eterna espera de l'aeroport s'expandeix més enllà de l'escenari, és a dir, fins a les butaques mateixes del públic. I, per als qui vulguin viure una experiència teatral diferent, hi ha unes entrades a la venda especials que permeten ocupar les butaques que hi ha dalt de l'escenari. Que ningú s'espanti: els espectadors fan de simples figurants.
És una obra dura, gens complaent, adverteix Sáiz. Ara bé, també té espai per al divertiment. «Evidentment, estem fent teatre, i el teatre és per sobre de tot entreteniment», exclama.
