Un espectacle que fa estimar el teatre

www.totmataro.cat
8 agost 2009

La divertida adaptació de ‘El somni d’una nit d’estiu’ que dirigeix Irina Brook, cloenda de luxe del VII Festival Shakespeare

Comas Soler


Si tal com assevera el mateix Shakespeare en el títol d’una de les seves obres, “tot va bé si acaba bé”, els espectadors del festival mataroní que demà, diumenge, no es perdin la representació de ‘En attendant le songe’, estaran d’enhorabona. La funció serà en francès i subtitulada en català. Es tracta d’una entremaliada adaptació de ‘El somni d’una nit d’estiu’ que la directora anglofrancesa Irina Brook va muntar fa uns quants anys i que no ha parat de rodar, des dels teatres convencionals als indrets més insospitats. La idea fonamental que mou aquest ‘Songe’ que desborda senzillesa, energia i comicitat és apropar-se i divertir a públics de tota condició i el cert és que, arreu on ha anat, els elogis que ha recollit han estat unànimes. A Espanya s’ha pogut veure al Teatro de la Abadía de Madrid, al Corral de Comedias de Alcalà de Henares i, fa unes setmanes, al Festival de Teatro de Almagro.

Equip de categoria
D’Irina Brook s’ha destacat sobretot que és filla de Peter Brook, venerable director i teòric del teatre contemporani i gran apassionat de Shakespeare. Però a més de tan gran honor genealògic ella té una trajectòria personal encara més remarcable, tant per formació com per la seva activitat d’actriu i directora de peces teatrals i operístiques. La “troupe” que l’acompanya en aquesta aventura, i que respon a una rigorosa tria personal, és també un equip de comediants experimentats. Amb aquests components no és d’estranyar, doncs, que demostrin un domini excepcional a l’hora d’escenificar el munt d’embolics d’enamorats, d’esperits nocturns i d’artesans i actors de pega que Shakespeare va tramar en la seva genial comèdia i, encara menys, que converteixin cada representació en una explosió festiva.

Conya i fidelitat
La broma comença quan sis tècnics pugen a l’escenari per explicar a la concurrència que malauradament la “companyia” formada per grans figures (que, per cert, es diu CIA: Companyia Internacional d’Atenes) està retinguda a l’aeroport d’allà a causa d’una vaga, juntament amb l’escenografia, els vestuaris i uns efectes especials de ca l’ample. O sigui, que només queden dues opcions: o suspendre la sessió o que el públic s’avingui a veure-la representada per ells mateixos, sense divos ni virgueries. És així com els sis suposats tècnics s’empesquen una funció libèrrimament disbauxada. Amb el sol ajut de quatre andròmines i uns quants parracs fan tots els papers de l’obra, precisament com en el teatre elisabetià, que els actors només eren homes. Perquè, a part de la conya que hi posen, que no és poca, el més bo és que aconsegueixen una representació del ‘Somni’ que resulta del tot fidel a l’univers i al text de Shakespeare. Per això un prestigiós crític francès ha dit del muntatge d’Irina Brook: “És veient espectacles com aquest que estimo el teatre”. Tothom està avisat: demà, diumenge, a les 10 de la nit, a la masia de can Ribot!