‘Ricard II’: perspicaç tragèdia d’un destronament

www.totmataro.cat
1 agost 2009

El muntatge, dirigit per Carme Portaceli, és la primera de les dues obres dramàtiques de Shakespeare que es veuran al Festival d’aquest any
Comas Soler

El paratge de can Ribot, centre principal dels actes del VII Festival Shakespeare que té lloc a Mataró fins al 9 d’agost, acull el dia 2 una versió moderna i francament brillant de ‘Ricard II’ que Carme Portaceli va estrenar mesos enrere a la Nau Ivanow de Barcelona, seu de la Factoria Escènica Internacional de la qual és directora artística.

Direcció de prestigi
Tanmateix, el nom de Carme Portaceli ha de ser una bona garantia per als espectadors que demà diumenge, a les 10 de la nit, vulguin acostar-se a la masia de la carretera de Mata. Amb una cinquantena de muntatges que l’avalen i que van des de Marivaux, Ibsen, Gorki o Lorca, fins a Müller, Bernhard, Pinter, Bond, Koltès, Durringer o Von Mayemburg, aquesta experimentada directora i professora de teatre ha encarat el seu segon Shakespeare –el primer fou la comèdia ‘Les alegres casades de Windsor’ que va presentar al Festival Grec del 1994– amb un enfocament fidel, rigorós i volgudament sintètic, que alhora és coherent amb la línia experimental que caracteritza moltes de les seves posades en escena.

Opcions encertades
A partir de la traducció catalana de Joan Sellent, Carme Portacelli ha jugat a fer emergir l’eloqüència del text de Shakespeare. L’obra ens presenta el procés de declivi i la tragèdia del destronament del protagonista, un monarca absolut convençut de l’origen diví del seu poder il•limitat, a mans de Bolingbroke, el duc que després esdevindrà rei amb el nom d’Enric IV. Són, per tant, les paraules i no tant l’acció el que nodreix l’interès de la trama dramàtica i l’enrevessada combinació de relacions que s’hi evidencien a través de l’evolució dels seus personatges, moguts per intrigues, ambicions i sobretot traïdories. Una escenografia senzilla que evoca un espai intricat i subterrani, uns quants elements d’attrezzo i una indumentària d’estil actual són opcions que la direcció ha encertat a disposar amb perspicàcia per subratllar encara més una lectura contemporània de la peça. El repartiment, la interpretació i l’acompanyament musical en directe són també un mèrit del muntatge, que amb cinc actors escenifica una dotzena de papers.