La solució passa per l’Oficina de la Difusió d’Espectacles

el punt

6 de juny de 2006

El Departament de Cultura ha activat durant aquests dos primers anys de mandat dues accions molt decidides per a la creació d’espectacles i també per a la reforma i construcció de nous escenaris arreu del territori. Des de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat, que dirigeix Berta Sureda, ha impulsat la creació d’espectacles també reforçats amb la política inversora de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de Xavier Marcè. Finalment, Assumpta Bailac, de Promoció Cultural, ha fet visible el suport als centres de creació d’arreu del territori (amb la subvenció dels centres d’arts escèniques de Reus, Terrassa i el projectat a Salt, Girona). També des de Promoció Cultural s’ha desenvolupat el pla de xoc a través del qual prop de 300 ajuntaments han demanat una subvenció (que finançarà prop del 50% de les despeses) per reformar teatres.
Tot aquest esforç ha permès que hi hagi molta més creació i que, en un futur pròxim, hi hagi escenaris per tot Catalunya. La futura Oficina de Difusió d’Espectacles (ODE) vincularà els espectacles als futurs auditoris. L’equip facilitarà les contractacions de companyies de petit i mitjà format a Catalunya. El calendari començarà a rodar a partir del setembre, segons les primeres previsions, i preveu que es representin en dies laborables que ajudin a rendibilitzar els teatres municipals. L’ODE es basa en els 10 anys d’experiència de l’Oficina de la Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. Una comissió selecciona els espectacles, en garanteix la qualitat i aconsegueix lligar una gira que abarateix el catxet i, a més, en paga una part.

Fer de les inquietuds, emblema
La directora Carme Portaceli és la veu cantant de la Factoria Escènica Internacional (FEI), un col·lectiu d’actors, directors, escenògrafs i ballarins que viuen pel i del teatre contemporani compromès i que s’ajunten per contaminar-se estilísticament i trobar les respostes més idònies per als projectes escènics seus i d’altres companys futurs de viatge. El col·lectiu, que funciona des de finals d’any, es va presentar la setmana passada a la Nau Ivanow, una antiga fàbrica de la Sagrera de Barcelona que combrega amb la inquietud de construir noves oportunitats a la cultura. Portaceli comenta que aquests col·lectius són habituals a Europa però que a Catalunya costen d’explicar perquè són pioners. Un exemple amb què es podrien comparar són els Ballets C. de la B: un col·lectiu de coreògrafs belgues que comparteixen ballarins i que s’aixopluguen sota un mateix nom fiscal i uns espectacles que fusionen música barroca, arts plàstiques i ball.
El que per uns és problema; per altres és repte, inquietud. La FEI se sobreposa a la dificultat de programar i fer gires. Reaccionen fent un projecte autogestionat en què una cinquena part dels beneficis dels espectacles serviran per finançar altres produccions que no tinguin prou recursos. Per ara, la mateixa Nau Ivanow (on tenen el despatx i on assagen els muntatges per un lloguer testimonial) serà l’escenari dels seus espectacles, tot i que la pretensió serà aconseguir produir dins de teatres convencionals. Portaceli compara Xavier Basiana, ànima de la Ivanow, amb el Puigserver de fa dues dècades: «El Fabià pujava la persiana del Teatre Lliure de Gràcia a dos quarts de deu del matí i hi tenia unes sabatilles.»
El compromís del seu teatre no serà només de missatge. Portaceli aspira a realitzar tallers per a veïns de la Sagrera que només hagin de pagar una quota simbòlica (quinze euros per tres mesos). Aquestes sessions serien específiques i haurien de tenir el suport de l’Ajuntament. Un exemple podrien ser sessions de dansa amb dones maltractades, sota la direcció de la coreògrafa Marta Carrasco. Aquest seria un treball que les ajudaria a refermar-se com a persones, més enllà del resultat escènic.