més maresme
12 de juny de 2006
daniel torras
mataró
l'autor mataroní ha escrit una quinzena tf obres deteatre, peces breus, narrativa i nombrosos guions
Toni Cabré es defineix com a dramaturg, Es mataroní. Recentment, han dedicat al seu trebail un cicle complert en el.marc de! Teatre Parroquial de Terrassa on ha presentat per primera vegada l'obra 'Overbooking' al.Teatre Alegría, i ara ja prepara el seu proper trebail que es basará en l'assetjament" laboral.
Amb mes de 14 obres de teatre publicades, i altres peces literáries breus i de narrativa, Toni Cabré es conegut pel gran públic per la seva participació com a guionista en les series de Poblenou i altres de TV3. Aquest, pero, va ser el primer cicle que se li dedicava, el qual va seguir amb una acurada atenció i molt entusiasme.
En el cicle egarenc, es va representar les obres Navegants (1999, premi Crítica Serra d'Or), que relata l'evolució d'una parella que es coneix per internet; Estrips (1987), que s'ha conver-tit en l'obra mes muntada de Cabré i on es considera el paper de l'espectador, i l'esmentada estrena d'Overbooking a mes de la lectura dramatitzada de la seva darrera obra Iglú.
Ara mateix, Cabré tre-balla en el tema de les relacions laborals i l'assetjament al treball, per al qual porta una recerca amb testimonis a través d'ínternet. «He trobat testimonis que després d'un assetjament volien suicidar-se.
Aixo et dona una pista molt bona del que pot arribar a ser l'assetjament». Després de copsar la realitat, Cabré ho transforma en el format teatral.
Per preparar el tema, l'autor ha llegit diversos llibres d'autoajuda, dels quals diu que «van molt be per a fer teatre», i ha estudiat les característiques psicologiques d'aquesta agressió.
Mataroní
Nascut a Mataró l'any. 1957 va estudiar Enginyeria Industrial. Pero ja des de petit tenia vocació pel teatre. «El teatre es com un adicció», explica Cabré. «Si de petit t'interessa el teatre es
fácil que et continui interessant». Així, després d'un inici en el teatre amateur mataroní, troba la millor forma de fer la seva aportació a l'art escénica: escriure. Escriu la seva primera obra al 1980, Computer Love, i des de llavors, amb una certa regularitat ha anat fent any rera any.. «Vaig posar-me a escriure teatre com la manera de seguir estant vinculat al món del teatre», diu Cabré. L'autor mataroní ha tingut la sort o el coneixement suficient del mercat per anar publicant, paulatinament, tot allò que ha anat escrivint.
Cabré creu que no viure exclussivament d'escriure teatre -es gestor cultural- l'allibera per poder relatar allo que ell vulgui i li vingui de gust. «Jo la vida la respiro com si fos una gran obra de teatre», diu el dramaturg, «i, per tant, m'agrada reflectir-la a l'escenari».
Dues constants sorgeíxen de la trajectória de Cabré: realisme i paradoxa, o com alguns li retreuen, incertesa i ambiguitat. L'autor, pero, té ciar que l'iriteressen els temes quotidians, del día a día, i que si molts finals son oberts son simplement per fer reflexionar al seu públic. «Jo parteixo d'un realisme de noticies de debó, de personatges del diari, i llavors li dono un tractament que siguí teatral», explica Cabré. «Jo no escric per expressar-me, jo escric per comunicar», sentencia l'autor de Mataró. I així, contundentment rebutja l'escriptura com a terapia personal i l'adopta com a mitjá per explicar coses. Es considera autor «d'una escriptura práctica, que digui coses». Des d'aquest posicionament creatiu,Cabré ha tractat temes com Internet, la violencia doméstica, les catástrofes, i molts altres de cada dia. Realça el terme dramaturg afirmant-se en la «literatura dramática». «Jo sempre escric textos que volen ser dits per actors», explica Cabré. No concep, doncs, la seva creació com un producte per llegir en solitari tot i que ell sempre en fa una lectura dramatitzada previa per detectar les dificultats dels seus textos. «El paper ho aguanta tot, pero l'escenari no», diu taxativament.
«Jo no mes m'hi fixo en les coses que m'emprenyen», explica Cabré al referirse als temes de les seves obres. «Sempre son les coses que em remouen les que em fan escriure perqué jo tardo un any i mig a escriure una obra de teatre, si no em crec molt allò que vull dir, em cansaria al cap d'una setmana». Per exemple, l'obra Teoría de catástrofes va inspirar-se en el pont que va caure per una tempesta a la N-II, a l’alçada d'Esparreguera.
Amb mes de 14 obres de teatre publicades, i altres peces literáries breus i de narrativa, Toni Cabré es conegut pel gran públic per la seva participació com a guionista en les series de Poblenou i altres de TV3. Aquest, pero, va ser el primer cicle que se li dedicava, el qual va seguir amb una acurada atenció i molt entusiasme.
En el cicle egarenc, es va representar les obres Navegants (1999, premi Crítica Serra d'Or), que relata l'evolució d'una parella que es coneix per internet; Estrips (1987), que s'ha conver-tit en l'obra mes muntada de Cabré i on es considera el paper de l'espectador, i l'esmentada estrena d'Overbooking a mes de la lectura dramatitzada de la seva darrera obra Iglú.
Ara mateix, Cabré tre-balla en el tema de les relacions laborals i l'assetjament al treball, per al qual porta una recerca amb testimonis a través d'ínternet. «He trobat testimonis que després d'un assetjament volien suicidar-se.
Aixo et dona una pista molt bona del que pot arribar a ser l'assetjament». Després de copsar la realitat, Cabré ho transforma en el format teatral.
Per preparar el tema, l'autor ha llegit diversos llibres d'autoajuda, dels quals diu que «van molt be per a fer teatre», i ha estudiat les característiques psicologiques d'aquesta agressió.
Mataroní
Nascut a Mataró l'any. 1957 va estudiar Enginyeria Industrial. Pero ja des de petit tenia vocació pel teatre. «El teatre es com un adicció», explica Cabré. «Si de petit t'interessa el teatre es
fácil que et continui interessant». Així, després d'un inici en el teatre amateur mataroní, troba la millor forma de fer la seva aportació a l'art escénica: escriure. Escriu la seva primera obra al 1980, Computer Love, i des de llavors, amb una certa regularitat ha anat fent any rera any.. «Vaig posar-me a escriure teatre com la manera de seguir estant vinculat al món del teatre», diu Cabré. L'autor mataroní ha tingut la sort o el coneixement suficient del mercat per anar publicant, paulatinament, tot allò que ha anat escrivint.
Cabré creu que no viure exclussivament d'escriure teatre -es gestor cultural- l'allibera per poder relatar allo que ell vulgui i li vingui de gust. «Jo la vida la respiro com si fos una gran obra de teatre», diu el dramaturg, «i, per tant, m'agrada reflectir-la a l'escenari».
Dues constants sorgeíxen de la trajectória de Cabré: realisme i paradoxa, o com alguns li retreuen, incertesa i ambiguitat. L'autor, pero, té ciar que l'iriteressen els temes quotidians, del día a día, i que si molts finals son oberts son simplement per fer reflexionar al seu públic. «Jo parteixo d'un realisme de noticies de debó, de personatges del diari, i llavors li dono un tractament que siguí teatral», explica Cabré. «Jo no escric per expressar-me, jo escric per comunicar», sentencia l'autor de Mataró. I així, contundentment rebutja l'escriptura com a terapia personal i l'adopta com a mitjá per explicar coses. Es considera autor «d'una escriptura práctica, que digui coses». Des d'aquest posicionament creatiu,Cabré ha tractat temes com Internet, la violencia doméstica, les catástrofes, i molts altres de cada dia. Realça el terme dramaturg afirmant-se en la «literatura dramática». «Jo sempre escric textos que volen ser dits per actors», explica Cabré. No concep, doncs, la seva creació com un producte per llegir en solitari tot i que ell sempre en fa una lectura dramatitzada previa per detectar les dificultats dels seus textos. «El paper ho aguanta tot, pero l'escenari no», diu taxativament.
«Jo no mes m'hi fixo en les coses que m'emprenyen», explica Cabré al referirse als temes de les seves obres. «Sempre son les coses que em remouen les que em fan escriure perqué jo tardo un any i mig a escriure una obra de teatre, si no em crec molt allò que vull dir, em cansaria al cap d'una setmana». Per exemple, l'obra Teoría de catástrofes va inspirar-se en el pont que va caure per una tempesta a la N-II, a l’alçada d'Esparreguera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada