La felicitat com a provocació

www.avui.cat

21 de juny de 2006

Javier Daulte, creador d''Ets aquí?', repeteix al Romea amb Clara Segura en una "comèdia gòtica i macabra"

Marta Monedero

Dramaturg sorprenent, curiós i estrany, que expressa la seva fília pel cinema a través del teatre, l'argentí Javier Daulte sap traslladar a les seves obres un món altament visual trencant l'ortodòxia escènica. Només dirigeix les seves pròpies obres que, com a director, masega sense manies. Per això, va quedar-se sobtat quan el Teatre Romea li va encarregar un text sobre la felicitat. "El tema -diu- em semblava molt agosarat, tota una provocació", però com que no té "altra manera de pensar que fent teatre", hi va sucar pa i n'ha acabat destil·lant una "història d'amor en el marc d'una història sinistra". Si ens endinsem en qüestions de gèneres, La felicitat seria "una comèdia gòtica i macabra, plena de simulacions".
El creador d'Ets aquí?, aquella comèdia amb fantasmes on Joel Joan no parava quiet al costat de Clara Segura, repeteix ara amb l'actriu de Mar adentro, que aquí encarna una dona de 30 anys que segresta l'home que l'acaba de deixar. Ella, en complicitat amb la seva família, farà mans i mànigues per generar la situació ideal on emergeixi la passió. Així, la seva felicitat es convertirà en un valor capaç de legitimar qualsevol mitjà. "No sé si l'espectacle dóna les claus de la felicitat", argüeix Daulte, però "a vegades, aquesta pot ser molt perillosa".
De fet, continua l'autor-director, "l'obra s'hauria de dir La realitat perquè va de com ens enfrontem a la ficció". Per deixar-ho una miqueta més clar, Clara Segura avança una de les frases de l'obra que s'estrena el 26 de juny al Teatre Romea en el marc del Grec: "Les persones ens acostumem a creure'ns com tontos que el que ens fa massa bé o massa mal és veritat". I és que les aparences són marca de la casa d'aquest autor d'esmolada capacitat de crear joc teatral que a casa nostra es va donar a conèixer al Festival de Sitges amb l'estimulant Gore.

Joc incert

Daulte beu d'arguments extrets de la quotidianitat que transforma en originals modelant-los en els assajos de la mà dels intèrprets, sovint encantats amb el seu mètode. "La manera de treballar del Javier és molt útil", apunta Segura. "El joc que proposa de no saber com avança l'obra no et predisposa a fer psicologisme del personatge i així se sorprèn l'espectador, a qui s'obliga a veure l'espectacle de manera activa".
Anna M. Barbany, Francesc Lucchetti, Jordi Rico, Joan Negrié, Sandra Monclús, Pere Navarro com a narrador i una sèrie de veus televisives completen el repartiment de l'última pirueta del dramaturg argentí, que confessa que per documentar-se el primer que va fer va ser comprar pel·lícules de terror. "El que n'ha quedat de tot plegat és el que es veu a l'escenari".