el punt
23 de desembre de 2006
Pastorets musicalsArenys de Munt fa una versió de «L'estel de Natzaret» amb cançons de grups com ara Queen i Sangtraïtel
reportatgeELENA FERRAN. Arenys de Munt
setanta actors en escena. Les actuacions apleguen una setantena d'actors dalt l'escenari de fins a tres generacions. Actors d'entre 6 i 80 anys intervenen en la versió pròpia dels Pastorets, on hi ha més música que text. Aquest any han fet classes de cant.
Entre les representacions dels Pastorets a Arenys de Munt en fan uns de singulars. Hi ha més música que text i per això els han batejat com els Pastorets musicals. Les adaptacions que han fet el grup de teatre del Cocou combinen les clàssiques nadales amb versions modernes de grups rockers com ara Queen i els catalans Sangtraït. Per posar un exemple, la Mare de Déu surt a l'escenari interpretant Sóc una noia senzilla, de Lax n'Busto. Més tard els dimonis declararan la guerra a ritme de rap d'una versió que han fet d'un grup punk. Els àngels entonaran Color esperanza, de l'argentí Diego Torres.
Un popurri que al llarg de dues hores manté l'atenció del públic, que al final de l'espectacle també acaba cantant amb els dimonis, els àngels i els pastors de dalt l'escenari. Un dels impulsors de posar música als Pastorets és Joan Mas. «Volíem innovar i fer un espectacle més amè i que el jovent s'hi identifiqui i se'l senti seu. Els més grans, però, també vénen cada any», explica. El text només és l'excusa per enllaçar la vintena de temes musicals de l'obra. La major part dels actors formen part de l'escola de teatre del Centre Moral, on es fan les representacions. Mas destaca com l'espectacle mobilitza fins a tres generacions, que per edats fa sortir actors des dels 6 fins al més gran, que té 80 anys.
Els primers dos anys que el grup de teatre del Cocou es va fer càrrec de les representacions de L'estel de Natzaret ja van tenir l'atreviment de fer parlar els dimonis en castellà. El 2002, però, van decidir posar-hi música i des d'aleshores no han deixat de cantar. Amb el lema Podran dir que no cantó bé, però ningú podrà dir que no he cantat, van animar la gent a perdre la por i pujar a l'escenari. Ara, segons explica Joan Mas, aquesta frase ja no es pot fer servir perquè el musical s'ha anat perfeccionant i des d'aquest any tots els actors han seguit classes de cant sota les ordres de Núria Colomer. La direcció musical depèn de Montserrat Fontbona i des de fa un parell d'anys l'espectacle té un grup de músics en directe que dirigirà Pep Vidal.
Tot i la música moderna dels Pastorets, l'ambientació es manté a l'antiga Palestina. De fet, els decorats que es fan servir són els mateixos de fa 50 anys, que s'han anat restaurant. Arenys de Munt té una llarga tradició de Pastorets. N'havien fet a Can Ton, a Can Corrioles i al Casal Català ja en feien. L'any 1912 el grup de joves vinculats al Centre Moral van començar les representacions que ara continuen fent la gent del Cocou, encara que sigui d'una manera més distesa.
A l'obra no hi falten els personatges d'en Jonàs i en Mataties explicant la seva història però amb algunes variacions. Aquest any els actors i actrius que surten de dimonis, «perquè les noies també poden ser dolentes», puntualitza Mas, estrenaran vestuaris. En l'espectacle, que es podrà veure en dues representacions, el dia de Nadal i el 30, no hi faltaran efectes especials de llum i foc.
setanta actors en escena. Les actuacions apleguen una setantena d'actors dalt l'escenari de fins a tres generacions. Actors d'entre 6 i 80 anys intervenen en la versió pròpia dels Pastorets, on hi ha més música que text. Aquest any han fet classes de cant.
Entre les representacions dels Pastorets a Arenys de Munt en fan uns de singulars. Hi ha més música que text i per això els han batejat com els Pastorets musicals. Les adaptacions que han fet el grup de teatre del Cocou combinen les clàssiques nadales amb versions modernes de grups rockers com ara Queen i els catalans Sangtraït. Per posar un exemple, la Mare de Déu surt a l'escenari interpretant Sóc una noia senzilla, de Lax n'Busto. Més tard els dimonis declararan la guerra a ritme de rap d'una versió que han fet d'un grup punk. Els àngels entonaran Color esperanza, de l'argentí Diego Torres.
Un popurri que al llarg de dues hores manté l'atenció del públic, que al final de l'espectacle també acaba cantant amb els dimonis, els àngels i els pastors de dalt l'escenari. Un dels impulsors de posar música als Pastorets és Joan Mas. «Volíem innovar i fer un espectacle més amè i que el jovent s'hi identifiqui i se'l senti seu. Els més grans, però, també vénen cada any», explica. El text només és l'excusa per enllaçar la vintena de temes musicals de l'obra. La major part dels actors formen part de l'escola de teatre del Centre Moral, on es fan les representacions. Mas destaca com l'espectacle mobilitza fins a tres generacions, que per edats fa sortir actors des dels 6 fins al més gran, que té 80 anys.
Els primers dos anys que el grup de teatre del Cocou es va fer càrrec de les representacions de L'estel de Natzaret ja van tenir l'atreviment de fer parlar els dimonis en castellà. El 2002, però, van decidir posar-hi música i des d'aleshores no han deixat de cantar. Amb el lema Podran dir que no cantó bé, però ningú podrà dir que no he cantat, van animar la gent a perdre la por i pujar a l'escenari. Ara, segons explica Joan Mas, aquesta frase ja no es pot fer servir perquè el musical s'ha anat perfeccionant i des d'aquest any tots els actors han seguit classes de cant sota les ordres de Núria Colomer. La direcció musical depèn de Montserrat Fontbona i des de fa un parell d'anys l'espectacle té un grup de músics en directe que dirigirà Pep Vidal.
Tot i la música moderna dels Pastorets, l'ambientació es manté a l'antiga Palestina. De fet, els decorats que es fan servir són els mateixos de fa 50 anys, que s'han anat restaurant. Arenys de Munt té una llarga tradició de Pastorets. N'havien fet a Can Ton, a Can Corrioles i al Casal Català ja en feien. L'any 1912 el grup de joves vinculats al Centre Moral van començar les representacions que ara continuen fent la gent del Cocou, encara que sigui d'una manera més distesa.
A l'obra no hi falten els personatges d'en Jonàs i en Mataties explicant la seva història però amb algunes variacions. Aquest any els actors i actrius que surten de dimonis, «perquè les noies també poden ser dolentes», puntualitza Mas, estrenaran vestuaris. En l'espectacle, que es podrà veure en dues representacions, el dia de Nadal i el 30, no hi faltaran efectes especials de llum i foc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada