25 de desembre 2006

TONI CABRÉ: ELS PASTORETS SÓN UNA FESTA


23 de desembre de 2006
Comas - Soler
Celebració institucional dels 90 anys de 'L'estel de Natzaret',
El dia 14 va tenir lloc a l'Ajuntament l'acte institucional del norantè aniversari dels Pastorets de la Sala Cabanes, proclamats fa vint-i-cinc anys Patrimoni Cultural de la Ciutat i coneguts des d'aleshores com 'Els Pastorets de Mataró'. En un Saló de Plens que feia honor al seu nom, perquè estava com un ou, l'autor teatral mataroní Toni Ca­bré va pronunciar la conferència 'Noranta anys de teatre popular'.
Apologia i vivències
Amb un to volgudament apologètic i tenyit de vivències pròpies, Cabré va desenvolupar la seva particular reflexiu sobre el vigor que l'espectacle nadalenc té a la nostra ciutat. I va repassar-ne la trajectòria fent servir un símil biològic. Per ell el fenomen Pastorets és el resultat d'un ecosistema teatral que combina eficaçment l'entorn amb dues menes d'elements: els vius i els materials. Entre els primers hi ha la història de cente­nars de persones vinculades a l'espectacle i a la Sala Cabanes, que al llarg del temps i de generacions s'han passat el testimoni i la il·lusió per un projecte col·lectiu, un pro­jecte que sovint ultrapassa l'obra i l'entitat i que s'implica activament en la vida ciutada­na, I hi ha també un públic, familiar i fidel, que constitueix un altre factor essencial de l'èxit de l'espectacle. Quant als elements materials de l'ecosistema, per Cabré són els pròpiament teatrals, els que donen un caire singular a l'espectacle. Des del text, les líniesargumentals i els registres diversos que té 'L'estel de Natzaret' -l'obra de Ra­mon Pàmies en què es basen els Pastorets de la Sala Cabanes-, fins a la dramatúrgia, la música en directe, l'escenografia, el cant, les coreografies, el vestuari, la caracteritza­ció o la parafernàlia de trucs i efectes.
Evolució, implicació i divertiment
Segons Cabré un delssecretsòe l'espectacle, que explica la seva vitalitat durant decennis no és pas la perfecció, sinó la manera ge­nuïna amb què sap evolucionar. Els canvis -i les controvèrsies que generen- formen part de la seva pròpia supervivència. Però és sobretot la capacitat de crear bon rotllo, d'implicar molta gent i de fer-ho amb una mena de gust especial que es fica a dintre de cadascú, el que fa dels Pastorets un cas únic. I és que en el fons són una autèntica festa col·lectiva, un divertiment que implica igualment l'escenari i la platea.
Carta als reis
Per acabar, Cabré va fer quatre peticionsals Reis d'Orient per d'aquí a deu anys, quan es compleixi el centenari dels Pastorets. Prime­ra, un espectacle que segueixi viu, que hagi evolucionat sense complexos ni veneracions inútils, però sense excessos que el treguin de context. Segona, que sigui participat, divertit i amb tot el caliu de la vida associa­tiva i els valors del teatre amateur. Tercera, que creï addicció, que encomani a tothom el gust pel teatre. I, finalment, que hi hagi ja una sala nova que aculli els Pastorets i que la resta de l'any serveixi per reforçar la vida teatral de Mataró.
En conclusió, una conferència rodona. Perquè Toni Cabré, murri i teatrero com és, va fer una posada en escena a mida de l'ocasió, del gènere i del públic, per interpretar una anàlisi solvent dels nostres Pastorets, amb pinzellades d'humor i no pocs elements de subtext. Una lliçó de tea­tre que és d'agrair. Per molts anys!