22 de desembre de 2006
(la guia flash)
Sens dubte, un dels espectacles culturals que a Catalunya ha tingut sempre una àmplia convocatòria per aquestes dates són els Pastorets. Com els pessebres vivents, segueixen un tema clarament religiós. I és que precisament tenen l'arrel en els drames medievals en llatí que es representaven als oficis litúrgics de Pasqua i Nadal. De seguida, però, s'hi van anar incorporant elements de la cultura popular, de cançons o de llegendes que suposen una separació de la litúrgia. Fins i tot acabaran tenint serioses dificultats per representar-se dins les esglésies, i pujaran definitivament a escena.
Durant tot el XIX dominaran els textos escrits en castellà fins que, el 1887, el sacerdot Miquel Saurina publica a Vic els primers Pastorets en català: Los Pastorets en Betlem o sia Lo Naixement de Nostre Senyor Jesucrist. Només quatre anys després. Frederic Soler "Pitarra" va estrenar al teatre Romea de Barcelona El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga. Aquest text encara es representa a més d'una dotzena de poblacions entre les que destaquen Berga, Sant Quirze de Besora i Molins de Rei, Des de llavors han estat molts els escriptors catalans que han creat uns Pastorets: L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies; els de Folch i Torres, amb gairebé 80 muntatges anuals; o La flor de Nadal, de Francesc d'Assís. S'hi afegeixen més de quaranta textos d'autors locals, entre els quals n'hi ha de centenaris, com El Nacimiento del Salvador o la Redención del Esclavo, d'Antoni Molins. Es munta ja des del 1880.
Durant tot el XIX dominaran els textos escrits en castellà fins que, el 1887, el sacerdot Miquel Saurina publica a Vic els primers Pastorets en català: Los Pastorets en Betlem o sia Lo Naixement de Nostre Senyor Jesucrist. Només quatre anys després. Frederic Soler "Pitarra" va estrenar al teatre Romea de Barcelona El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga. Aquest text encara es representa a més d'una dotzena de poblacions entre les que destaquen Berga, Sant Quirze de Besora i Molins de Rei, Des de llavors han estat molts els escriptors catalans que han creat uns Pastorets: L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies; els de Folch i Torres, amb gairebé 80 muntatges anuals; o La flor de Nadal, de Francesc d'Assís. S'hi afegeixen més de quaranta textos d'autors locals, entre els quals n'hi ha de centenaris, com El Nacimiento del Salvador o la Redención del Esclavo, d'Antoni Molins. Es munta ja des del 1880.
Quan parlem dels Pastorets hem de tenir en compte que cada poble té la seva pròpia versió i particularitats que els fan únics. Malgrat tot, segueixen tres parts molt clares. La bíblica està extreta de l'evangeli de Sant Lluc: "A la mateixa regió ni havia uns pastors vetllant el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls aparegué i els digué: 'No tingueu por us ha nascut un Salvador'. De pressa anaren fins a Betlem on trobaren Maria, Josep i el Nen ajagut a !a menjadora", Es, clarament, la representació del Naixement de Jesús. Paral·lelament, però, l'espectacle hi afegeix la batalla entre el Bé i el Mal; entre els àngels, guiats per Sant Miquel, i els dimonis de Satanàs. El Mal, però, es valdrà dels humans i les seves misèries, que donen vida els pastors. Són els veritables protagonistes de l'obra, que si bé aniran a adorar el Nen també seran temptats pel diable: Lluquet i Rovelló són a punt de ser rostits a les calderes, Garrofa fa una visita a l'infern.. Al final, retornaran al camí del Bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada