21 de desembre de 2006
'Crónica sentimental de España' evoca l'adoctrinament moral del cançoner franquista
D'esquerra a dreta, Xavier Pujolràs, Montse Esteve, Oriol Genís, Titon Frauca i Lina Lambert, a l'obra.
D'esquerra a dreta, Xavier Pujolràs, Montse Esteve, Oriol Genís, Titon Frauca i Lina Lambert, a l'obra.
Foto: EL PERIÓDICO
IMMA FERNÁNDEZ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Manuel Vázquez Montalbán deia, citant paraules d'Antonio Machado, que hi ha "una educació dels sentiments". I va deixar ben escrit en els seus articles com a l'Espanya del franquisme la música popular va tenir un paper clau a l'alliçonar tot el país en la moralitat del règim. Sobre aquesta premissa el músic i director teatral Xavier Albertí ha construït Crónica sentimental de España, un "cabaret literari que reuneix la mirada de Vázquez Montalbán sobre la música popular, única i vertical, dels anys 40, 50 i 60".Albertí embasta les paraules "intel.ligents, lúcides i malparides" de l'escriptor barceloní --publicades a la revista Triunfo l'any 1969 i recollides després al llibre que dóna nom al muntatge-- amb els hits del cançoner general del franquisme. Estrenat en el passat Festival Temporada Alta de Girona, l'espectacle arriba aquesta nit a la Sala Muntaner de Barcelona. "A Manolo li hauria agradat --assumeix el director--. Tenia connexions amb el món teatral i una gran vocació per explicar la història amb instruments diferents dels dels historiadors"."SOLDATS DE LA MORAL"Lina Lambert, Montse Esteve, la mezzosoprano Titon Frauca, Oriol Genís, Xavier Pujolràs i el mateix Albertí interpreten la banda sonora del muntatge: cançons de Raphael, Conchita Piquer, Manolo Escobar i altres "soldats de la moral oficial" d'aquella època. "No es tracta de fer paròdies ni d'una crònica musical del franquisme", aclareix el director, sinó de demostrar com a través d'aspectes tan banals com aquelles cançons s'adoctrinava el poble: "Eren una arma del poder per agafar les regnes sentimentals dels ciutadans".Lletres de No te mires en el río, Rascayú, Mi jaca, El niño judío, La vaca lechera, No tiene importancia, ¡Qué viva España! (interpretada en àrab), que, segons el director escènic, parlen d'una "forma exclusiva d'estimar, desitjar i imaginar; de la submissió de la dona, de matrimonis per a tota la vida, de la teocràcia" i d'altres pautes de conducta."Una de les reflexions que pot aportar aquest espectacle és pensar què hi ha al darrere de la paraula Espanya ara i aquí", raona Albertí, que ha volgut afegir a la llista de coplas i tonades de la dictadura peces i apunts més actuals, com Quiero ser una chica Almodóvar, de Sabina, registrada en la "cultura del pelotazo" o el recent cas de corrupció d'Andratx. Les notes del piano del mateix Albertí i tota una sèrie d'instruments patris (panderetes) i de percussió acompanyen aquest repàs a la memòria dels espectadors que farà gira per Andalusia.A més a més de Crónica sentimental de España, el recorregut textual inclou extractes d'altres llibres i assajos del prolífic escriptor i periodista, com Tatuaje, Crónica sentimental de la transición, Los demonios familiares de Franco i Escritos subnormales, per acabar amb el descriptiu "somriure impossible" de l'expresident que va dibuixar Manuel Vázquez Montalbán a La Aznaridad.
Manuel Vázquez Montalbán deia, citant paraules d'Antonio Machado, que hi ha "una educació dels sentiments". I va deixar ben escrit en els seus articles com a l'Espanya del franquisme la música popular va tenir un paper clau a l'alliçonar tot el país en la moralitat del règim. Sobre aquesta premissa el músic i director teatral Xavier Albertí ha construït Crónica sentimental de España, un "cabaret literari que reuneix la mirada de Vázquez Montalbán sobre la música popular, única i vertical, dels anys 40, 50 i 60".Albertí embasta les paraules "intel.ligents, lúcides i malparides" de l'escriptor barceloní --publicades a la revista Triunfo l'any 1969 i recollides després al llibre que dóna nom al muntatge-- amb els hits del cançoner general del franquisme. Estrenat en el passat Festival Temporada Alta de Girona, l'espectacle arriba aquesta nit a la Sala Muntaner de Barcelona. "A Manolo li hauria agradat --assumeix el director--. Tenia connexions amb el món teatral i una gran vocació per explicar la història amb instruments diferents dels dels historiadors"."SOLDATS DE LA MORAL"Lina Lambert, Montse Esteve, la mezzosoprano Titon Frauca, Oriol Genís, Xavier Pujolràs i el mateix Albertí interpreten la banda sonora del muntatge: cançons de Raphael, Conchita Piquer, Manolo Escobar i altres "soldats de la moral oficial" d'aquella època. "No es tracta de fer paròdies ni d'una crònica musical del franquisme", aclareix el director, sinó de demostrar com a través d'aspectes tan banals com aquelles cançons s'adoctrinava el poble: "Eren una arma del poder per agafar les regnes sentimentals dels ciutadans".Lletres de No te mires en el río, Rascayú, Mi jaca, El niño judío, La vaca lechera, No tiene importancia, ¡Qué viva España! (interpretada en àrab), que, segons el director escènic, parlen d'una "forma exclusiva d'estimar, desitjar i imaginar; de la submissió de la dona, de matrimonis per a tota la vida, de la teocràcia" i d'altres pautes de conducta."Una de les reflexions que pot aportar aquest espectacle és pensar què hi ha al darrere de la paraula Espanya ara i aquí", raona Albertí, que ha volgut afegir a la llista de coplas i tonades de la dictadura peces i apunts més actuals, com Quiero ser una chica Almodóvar, de Sabina, registrada en la "cultura del pelotazo" o el recent cas de corrupció d'Andratx. Les notes del piano del mateix Albertí i tota una sèrie d'instruments patris (panderetes) i de percussió acompanyen aquest repàs a la memòria dels espectadors que farà gira per Andalusia.A més a més de Crónica sentimental de España, el recorregut textual inclou extractes d'altres llibres i assajos del prolífic escriptor i periodista, com Tatuaje, Crónica sentimental de la transición, Los demonios familiares de Franco i Escritos subnormales, per acabar amb el descriptiu "somriure impossible" de l'expresident que va dibuixar Manuel Vázquez Montalbán a La Aznaridad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada