14 de desembre de 2006
• El muntatge de Lluís Pasqual i Sergi Belbel va causar un gran impacte visual a la sala Bartrina
Carles Francino, Maife Gil, Marta Marco i Rosa Novell, en el muntatge estrenat a Reus. Foto: JAUME SANJUAN
IMMA FERNÁNDEZ
Carles Francino, Maife Gil, Marta Marco i Rosa Novell, en el muntatge estrenat a Reus. Foto: JAUME SANJUAN
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
"Mai havia vist el meu fill fent una obra tan moderna. Sempre eren drames. Està bé que canviï, que innovi. M'ho he passat molt bé, he rigut molt", declarava emocionada Francisca Sánchez ahir a la nit després de l'estrena de Mòbil a Reus. El seu fill, el director Lluís Pasqual, nascut a la capital del Baix Camp, va sorprendre les retines dels espectadors amb un sofisticat muntatge en què una pantalla lumínica XXL actua com a protagonista. Una impactant proposta visual per a una "esbojarrada comèdia", en paraules de l'autor, Sergi Belbel.A la platea del teatre Bartrina, el protagonista va ser Joan Manuel Tresserras, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, que assistia, des del seu nomenament recent, a la seva primera, i adequada, estrena teatral: una obra sobre la incomunicació en una societat tecnològica addicta al mòbil. "Jo no sóc el més indicat per valorar l'obra, però m'ha agradat molt. Amb els ingredients que té no podia ser d'una altra manera. És molt divertida, està molt ben fragmentada i interpretada i la idea està molt ben desenvolupada. És un muntatge que demostra la força de la imatge i agradarà a la gent", va opinar Tresserres, que, en referència al seu paper polític, va destacar la voluntat de "continuisme" i la necessitat d'apuntalar la comunicació entre els mitjans i la cultura.Curiosament, en un muntatge sobre aquests nous apèndixs humans del segle XXI que ens han crescut a gairebé tots, es va obviar a la sala l'habitual recordatori inicial per desconnectar-los: "Sisplau, els preguem que apaguin els mòbils, la funció és a punt de començar". No va fer cap falta. Entre l'orgia d'imatges i decibels, els únics telèfons que es van sentir van ser els dels quatre personatges (interpretats per Rosa Novell, Maife Gil, Marta Marco i Carles Francino), que van fer un bon ús d'aquests aparells i es van escopir el que mai s'havien atrevit a dir-se a la cara.
"Mai havia vist el meu fill fent una obra tan moderna. Sempre eren drames. Està bé que canviï, que innovi. M'ho he passat molt bé, he rigut molt", declarava emocionada Francisca Sánchez ahir a la nit després de l'estrena de Mòbil a Reus. El seu fill, el director Lluís Pasqual, nascut a la capital del Baix Camp, va sorprendre les retines dels espectadors amb un sofisticat muntatge en què una pantalla lumínica XXL actua com a protagonista. Una impactant proposta visual per a una "esbojarrada comèdia", en paraules de l'autor, Sergi Belbel.A la platea del teatre Bartrina, el protagonista va ser Joan Manuel Tresserras, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, que assistia, des del seu nomenament recent, a la seva primera, i adequada, estrena teatral: una obra sobre la incomunicació en una societat tecnològica addicta al mòbil. "Jo no sóc el més indicat per valorar l'obra, però m'ha agradat molt. Amb els ingredients que té no podia ser d'una altra manera. És molt divertida, està molt ben fragmentada i interpretada i la idea està molt ben desenvolupada. És un muntatge que demostra la força de la imatge i agradarà a la gent", va opinar Tresserres, que, en referència al seu paper polític, va destacar la voluntat de "continuisme" i la necessitat d'apuntalar la comunicació entre els mitjans i la cultura.Curiosament, en un muntatge sobre aquests nous apèndixs humans del segle XXI que ens han crescut a gairebé tots, es va obviar a la sala l'habitual recordatori inicial per desconnectar-los: "Sisplau, els preguem que apaguin els mòbils, la funció és a punt de començar". No va fer cap falta. Entre l'orgia d'imatges i decibels, els únics telèfons que es van sentir van ser els dels quatre personatges (interpretats per Rosa Novell, Maife Gil, Marta Marco i Carles Francino), que van fer un bon ús d'aquests aparells i es van escopir el que mai s'havien atrevit a dir-se a la cara.
LA FORÇA DE LA IMATGE
Després de la funció, els comentaris es van succeir entre llums i ombres: "La pantalla m'ha molestat molt a la vista, el contrast lumínic és molt fort"; "És com un videojoc, molt amè i divertit"; "La imatge domina els actors, semblen ninots, se'ls menja la pantalla"; "De vegades resulta massa estrident"; "Té una tècnica impecable"... sentenciaven diversos espectadors.La visió d'Àlex Rigola, el director del Teatre Lliure, va ser clara: "Hi ha un gran treball actoral i Lluís Pasqual ha fet una molt bona escenificació. Es tracta d'un espectacle per a tots els públics". Per Ferran Madico, director del Centre d'Arts Escèniques de Reus, que és coproductora de l'espectacle, el desplegament tecnològic resulta "molt absorbent, però amb una mesura ajustada que permet seguir el desenvolupament dels personatges". Madico també va subratllar l'habilitat que té el jove dramaturg per fer riure el personal amb situacions brutals (en aquest cas l'esclat d'una bomba en un aeroport).El mateix Belbel va aclarir les seves intencions catàrtiques: "És deliberat: sempre pretenc restar transcendència a temes seriosos i tragèdies. La vida ha de seguir malgrat tot". Al seu costat, el seu amic el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, va donar també el seu veredicte: "Un muntatge impactant, molt potent visualment i tecnològicament. Una bogeria".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada