Pavlovsky vola al seu jo "més autèntic" amb 'Alas furtivas'

www.elperiodico.cat

22 de desembre de 2006

• L'actor abandona el seu 'alter ego' femení per primer cop en 30 anys
Ángel Pavlovsky, en una imatge promocional.

Foto: EL PERIÓDICO
IMMA FERNÁNDEZ

BARCELONA
Després de tres dècades de passejar-se pels escenaris enfilat als talons d'una vedet, Ángel Pavlovsky baixa al seu jo "més autèntic i essencial" amb Alas furtivas, el monòleg estrenat a Madrid el 2003 que arriba aquesta nit a la sala Teatreneu de Barcelona.L'actor es desposseeix del personatge femení amb qui ha conviscut durant 30 anys, aquell alter ego que li ha "donat de menjar", per oferir un striptease emocional "vestit de somiador". En pijama i amb xancletes. "L'ideal per a aquest espectacle hauria estat presentar-me nu damunt de l'escenari. M'agrado molt despullat, però no hi ha gaire gent que comparteixi aquesta idea", va fer broma el showman durant la presentació de l'obra.Compareix d'aquesta manera perquè, si pogués, Pavlovsky es passaria tota la vida embotit en pijames: "És la roba més còmoda que existeix. D'aquesta manera anava vestit quan vaig escriure aquest guió i resulta ideal per a aquestes confessions en què parlo de la realitat, dels meus somnis, de l'amor i el desamor, dels meus desitjos d'adolescent, del pas del temps i de l'ofici d'actor", desvela aquest artista, que recrea per primera vegada el personatge que li ha tocat "en el repartiment de la vida: una ànima reclosa en un castell de somnis".

REFLEXIONS AMB HUMOR

"Ara estan molt de moda, sobretot a la televisió, aquests monòlegs construïts només perquè la gent rigui, amb gags graciosos i guions molt evidents --sosté l'actor--. Jo no busco ser graciós; per a mi això és molt fàcil perquè jo sóc graciós. El que pretenc és ser creïble i sincer, i això em resulta molt més difícil i compromès. No es tracta d'una obra trista i lúgubre, perquè hi ha molt sentit de l'humor, però també hi ha reflexions que vull compartir amb el públic perquè és un monòleg que neix molt dins meu", subratlla.El creador d'Orgullosamente humilde ha hagut de "desaprendre" l'ús del femení en el seu discurs escènic, encara que de tant en tant se li escapa l'ella que ha deixat al camerino per primera vegada en 30 anys. "Quan un descobreix que la clau de la vida és l'aquí i l'ara, i a la meva edat l'ara o mai, un es permet reptes com aquest que abans veia impossibles", confessa l'artista, que torna a la cartellera barcelonina després d'una triomfal estada al Theatre de La Ville de París amb l'espectacle Le Frigo.Només un mirall barroc i daurat que retorna una imatge deformada, emmarcat amb àngels, acompanya les seves confidències sobre l'escenari del Teatreneu. Al.ludeix al descobriment de la veritat minimalista que, també al teatre, "menys és més" per abordar aquest muntatge nu d'escenografia, música i vestuari. I sense rímel. "Bé, amb molt poquet maquillatge", matisa aquest veterà actor.

CONFIDÈNCIES ÍNTIMES

Proposa una vetllada intimista, amb encant i amb la complicitat de la gent. "Aquesta obra --explica-- requereix un espai en què el contacte físic es faci inevitable i jo senti els espectadors. A les sales petites les possibilitats de fer trampes al públic són inexistents. No hi ha artificis possibles: si es fa bé, funciona, i si no, no".I perquè funcioni, Pavlovsky necessita volar al seu jo i a l'ànima dels presents. D'aquí ve el títol del mo- nòleg. "En qualsevol mitjà d'expressió artística que tingui alguna cosa a veure amb l'emoció necessites unes ales que et portin al cor de la gent. De vegades, en la nostra vida privada ens passen coses, tenim problemes, i quan compareixem a l'escenari hem d'agafar prestades unes ales furtives".