el punt 10 de desembre de 2006
Aquests dies es treu la pols als casals, centres de lleure i teatre tronats de cada poble per col·locar-hi la lluita aferrissada de l'infern contra el cel, amb els pastors pel migla contra
JOAN RIBAS.
Diumenge passat es va celebrar a Mataró la segona trobada de satanassos. Com tothom ja hauria de saber, Satanàs és el rei de les tenebres, el responsable que les coses acabin malament, el que incita constantment a tirar pel mal camí en lloc del bo. Doncs aquests reis infernals de tot Catalunya es van retrobar sobre l'escenari dels Pastorets de Mataró, i cadascun es va manifestar per torns a favor de l'infern i en contra de les forces del cel. Hi havia de tot: des dels Pastorets d'Olot, que reciten en llengua castellana des de fa més d'un segle, fins a una Satanassa (és que el rei de l'infern ha de ser sempre un mascle?), tots molt ben maquillats i abillats, per fer por, cosa que avui no aconsegueixen ni en les més tendres criatures. Acostumats als espectaculars i horribles monstres de tota mena que ens ofereixen els mitjans audiovisuals, el dimoni ha perdut pes i credibilitat, per més esgarips que deixi anar. Girona tampoc va faltar-hi, representada pel Llucifer habitual: Dani Chicano interpreta el paper en estat de gràcia.
La trobada va servir per constatar la vigència de les representacions dels Pastorets. I és que s'han censat més d'un centenar de poblacions catalanes on es representen cada any, de manera habitual, aquestes tradicionals vetllades. Ara, aquests dies, es treu la pols als vells casals, centres de lleure i teatre tronats de cada poble, per col·locar-hi una altra vegada la lluita aferrissada de l'infern contra el cel, amb els pastors pel mig, que no saben ben bé què els passa, i per què a ells, precisament, han anat a destorbar-los la vida pacífica que fan amb romanços transcendents. Desperta tant d'interès, aquest fenomen, que per primera vegada s'ha constituït la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, per aplegar esforços i voluntats.
A Girona, s'ha viscut l'experiència de fer aquestes representacions multitudinàries durant cinc anys a l'improvisat escenari de Sant Domènec. No ha estat gens fàcil per a ningú, però tant els actors com els espectadors han resistit la dura prova d'un local inadequat i unes condicions precàries.
Encabir cent vint-i-cinc actuants –grans i petits– en aquesta antiga església, on els vestuaris no donaven per a més enllà de quinze o vint persones, ha suposat molta imaginació i estoïcisme. Però tot això ha quedat enrere, i ara es torna a l'escenari habitual –el Teatre Municipal–, renovat i engrandit. El repte serà adaptar-se a les noves tecnologies d'una mecànica gairebé per estrenar.
L'any passat, quan es van acabar les celebracions de vint-i-cinc anys de representacions ininterrompudes, tant els actors com els col·laboradors –gratuïts i impagables– van fer-se aquesta foto de grup. Totes les edats hi són representades, com una afirmació de la voluntat de no deixar perdre una tradició encara arrelada.
Diumenge passat es va celebrar a Mataró la segona trobada de satanassos. Com tothom ja hauria de saber, Satanàs és el rei de les tenebres, el responsable que les coses acabin malament, el que incita constantment a tirar pel mal camí en lloc del bo. Doncs aquests reis infernals de tot Catalunya es van retrobar sobre l'escenari dels Pastorets de Mataró, i cadascun es va manifestar per torns a favor de l'infern i en contra de les forces del cel. Hi havia de tot: des dels Pastorets d'Olot, que reciten en llengua castellana des de fa més d'un segle, fins a una Satanassa (és que el rei de l'infern ha de ser sempre un mascle?), tots molt ben maquillats i abillats, per fer por, cosa que avui no aconsegueixen ni en les més tendres criatures. Acostumats als espectaculars i horribles monstres de tota mena que ens ofereixen els mitjans audiovisuals, el dimoni ha perdut pes i credibilitat, per més esgarips que deixi anar. Girona tampoc va faltar-hi, representada pel Llucifer habitual: Dani Chicano interpreta el paper en estat de gràcia.
La trobada va servir per constatar la vigència de les representacions dels Pastorets. I és que s'han censat més d'un centenar de poblacions catalanes on es representen cada any, de manera habitual, aquestes tradicionals vetllades. Ara, aquests dies, es treu la pols als vells casals, centres de lleure i teatre tronats de cada poble, per col·locar-hi una altra vegada la lluita aferrissada de l'infern contra el cel, amb els pastors pel mig, que no saben ben bé què els passa, i per què a ells, precisament, han anat a destorbar-los la vida pacífica que fan amb romanços transcendents. Desperta tant d'interès, aquest fenomen, que per primera vegada s'ha constituït la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, per aplegar esforços i voluntats.
A Girona, s'ha viscut l'experiència de fer aquestes representacions multitudinàries durant cinc anys a l'improvisat escenari de Sant Domènec. No ha estat gens fàcil per a ningú, però tant els actors com els espectadors han resistit la dura prova d'un local inadequat i unes condicions precàries.
Encabir cent vint-i-cinc actuants –grans i petits– en aquesta antiga església, on els vestuaris no donaven per a més enllà de quinze o vint persones, ha suposat molta imaginació i estoïcisme. Però tot això ha quedat enrere, i ara es torna a l'escenari habitual –el Teatre Municipal–, renovat i engrandit. El repte serà adaptar-se a les noves tecnologies d'una mecànica gairebé per estrenar.
L'any passat, quan es van acabar les celebracions de vint-i-cinc anys de representacions ininterrompudes, tant els actors com els col·laboradors –gratuïts i impagables– van fer-se aquesta foto de grup. Totes les edats hi són representades, com una afirmació de la voluntat de no deixar perdre una tradició encara arrelada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada