7 abril 2007
El Centro Dramático Nacional aterra al Teatre Tívoli amb 'Un enemigo del pueblo' d'Ibsen i 'Marat-Sade' de Weiss
Ramon Palomeras
És cert que el Tívoli ja va acollir una producció del Centro Dramático Nacional (CDN) titulada La visita de la vieja dama fa set anys, però no s'ha d'oblidar que va ser en el festival Grec, recorda Maria Josep Balañá, responsable del teatre barceloní. Ara l'acord a què han arribat el recinte privat i l'ens dependent del ministeri de Cultura va de debò. "Es tracta d'un experiment, però ben segur que no serà flor d'estiu", diu convençut Gerardo Vera, director del CDN.
El cas és que dues de les produccions més emblemàtiques del CDN aterraran al Tívoli. Un enemigo del pueblo, de Henrik Ibsen, i Marat-Sade, de Peter Weiss, posaran a prova el públic barceloní i els nervis de Vera. No debades, com recorda, la capacitat del Tívoli -1.200 butaques- supera els aforaments conjunts dels teatres María Guerrero i Valle-Inclán, les seus del CDN. Però confia en el públic barceloní -"molt teatral, format, informat i agraït de veure teatre en castellà"- i en el boca-orella, cabdal en l'èxit de qualsevol peça teatral.
Però que no s'espanti, ateses les paraules de Balañá: "Hi ha públic més que suficient a Barcelona per a aquests dos espectacles.
Ramon Palomeras
És cert que el Tívoli ja va acollir una producció del Centro Dramático Nacional (CDN) titulada La visita de la vieja dama fa set anys, però no s'ha d'oblidar que va ser en el festival Grec, recorda Maria Josep Balañá, responsable del teatre barceloní. Ara l'acord a què han arribat el recinte privat i l'ens dependent del ministeri de Cultura va de debò. "Es tracta d'un experiment, però ben segur que no serà flor d'estiu", diu convençut Gerardo Vera, director del CDN.
El cas és que dues de les produccions més emblemàtiques del CDN aterraran al Tívoli. Un enemigo del pueblo, de Henrik Ibsen, i Marat-Sade, de Peter Weiss, posaran a prova el públic barceloní i els nervis de Vera. No debades, com recorda, la capacitat del Tívoli -1.200 butaques- supera els aforaments conjunts dels teatres María Guerrero i Valle-Inclán, les seus del CDN. Però confia en el públic barceloní -"molt teatral, format, informat i agraït de veure teatre en castellà"- i en el boca-orella, cabdal en l'èxit de qualsevol peça teatral.
Però que no s'espanti, ateses les paraules de Balañá: "Hi ha públic més que suficient a Barcelona per a aquests dos espectacles.
A més, tenen dret a veure les grans produccions públiques i de qualitat que fa el ministeri de Cultura, d'altra banda de tothom". L'obra d'Ibsen, en la versió de Juan Mayorga i direcció de Gerardo Vera, s'estarà al recinte barceloní de l'11 al 29 d'abril, i el públic tindrà l'oportunitat de veure un gran actor català que triomfa a Madrid, com Francesc Orella, que fa el paper de doctor Stockmann. L'obra de Weiss, en la versió d'Alfonso Sastre i dirigida per Andrés Lima, hi romandrà del 3 al 27 de maig. El CDN costejarà els desplaçaments i l'estada de l'equip, com en qualsevol altra gira, i tant els uns com els altres aniran a tant per cent de taquilla.
Aquest acord no deixa de ser fruit d'una lògica evolució del CDN. Després de les produccions pròpies que han servit per cohesionar l'equip i després de realitzar coproduccions amb companyies privades (la Fura dels Baus o Animalario) i acords d'exhibició, Vera recorda que el següent pas, talment "una obligació", era l'exportació. En aquest sentit recorda com l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música va firmar un acord amb el TNC pel qual es donava prioritat als projectes de l'organisme oficial a l'hora de desembarcar a Catalunya. Aquest acord va permetre portar a aquesta sala pública Divinas palabras, de Valle-Inclán, l'estiu passat. I és aquí on Vera es va adonar que la connexió Madrid-Barcelona era viable.
"Cert que el públic barceloní estava al principi com a l'expectativa, però va acabar dret aplaudint. Visca el teatre! Visca Valle-Inclán!, cridaven al final de la funció. Crec que amb Divinas palabras vam trencar el gel", recorda Vera.
Aquest acord no deixa de ser fruit d'una lògica evolució del CDN. Després de les produccions pròpies que han servit per cohesionar l'equip i després de realitzar coproduccions amb companyies privades (la Fura dels Baus o Animalario) i acords d'exhibició, Vera recorda que el següent pas, talment "una obligació", era l'exportació. En aquest sentit recorda com l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música va firmar un acord amb el TNC pel qual es donava prioritat als projectes de l'organisme oficial a l'hora de desembarcar a Catalunya. Aquest acord va permetre portar a aquesta sala pública Divinas palabras, de Valle-Inclán, l'estiu passat. I és aquí on Vera es va adonar que la connexió Madrid-Barcelona era viable.
"Cert que el públic barceloní estava al principi com a l'expectativa, però va acabar dret aplaudint. Visca el teatre! Visca Valle-Inclán!, cridaven al final de la funció. Crec que amb Divinas palabras vam trencar el gel", recorda Vera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada