"La Sala Beckett ha pres una iniciativa valenta"

Gemma Rodríguez ha escrit per al Cicle de Teatre Català Contemporani de la Beckett■DAVID RUANO

www.avui.cat

11 abril 2007

Entrevista: Gemma Rodríguez Avui s'estrena 'L'ham', la seva tercera obra
Teresa Bruna

Curiosament llicenciada en dret, s'ha escapat al món de la dramatúrgia i ha estrenat T'estimaré infinitt, per al programa T6 del TNC i 35.4

Estem quedant fatal, una obra premiada i traduïda a quatre idiomes. És l'autora de L'ham, la tercera obra del Cicle de Teatre Català Contemporani que ha engegat tot aquest any la Sala Beckett. L'interpreten Mònica Glaenzel, Sílvia Sabaté i Camilo García, dirigits per Glòria Balañà.

Què explica 'L'ham'?

És una història urbana sobre la fatalitat. Parla del destí i de quin paper juga a les nostres vides, fins on podem prendre decisions, fins on algú ja les ha pres per nosaltres... I parla dels perdedors, de gent amb vides fracassades que tot i així, un optimisme absurd els porta a tornar-ho a intentar, a fracassar millor, com deia Beckett.

M'ha divertit molt l'Acotació que hi ha al principi. No és habitual que arribi al públic...

És una mena de pròleg, però també és una aclucada d'ulls a l'espectador, una manera de presentar quines seran les normes del joc teatral que vindrà a continuació, una invitació a afegir-s'hi. Un joc en què també han hagut d'entrar la directora i els actors i que dificulta la posada en escena i al mateix temps crec que la fa interessant. Tot l'equip ha fet una bona feina en aquest sentit.

Les teves obres són històries urbanes tractades amb humor, intel·ligent, això sí, però humor. Has canviat de registre, ara?

Després d'estrenar dues comèdies dramàtiques tenia ganes d'escriure una tragèdia, un drama potent. Finalment m'he quedat amb una comèdia trista perquè no sóc capaç de renunciar a l'humor, crec que és sa i necessari. Però és una història diferent a les altres, hi ha molta emoció, és una història de personatges, de vides privades, té una mica de tot, comèdia, drama, tragèdia. Hi ha moments que els personatges parlen de manera intercalada, com un diàleg, però cadascú va a la seva... L'obra està molt influenciada per la dramatúrgia contemporània alemanya. És una escriptura narrativa sense que això impliqui renunciar a l'acció o al joc teatral. M'he pres la llibertat d'intercalar diàlegs i monòlegs, monòlegs que en realitat són acotacions, indicacions d'espai, d'altres que són gairebé confessions a públic, etc. M'ho he passat molt bé.

Has assistit i intervingut als assaigs?

No, he assistit a dos o tres assaigs i vaig parlar al seu moment amb la directora i amb els actors sobre com veia jo els personatges. No m'agrada emprenyar.

Vas estudiar dret. Va ser un primer impuls o d'alguna manera té a veure amb els teus textos (lleis, comportament humà...)?

Vaig estudiar dret portada per un ideal de justícia que després vaig entendre que poc tenia a veure amb les lleis. Però he de dir que no me'n penedeixo, m'agradava el món acadèmic.

Com veus el panorama de la dramatúrgia catalana contemporània?

Precisament voldria agrair a la Sala Beckett el que està fent de dedicar tot un any a la dramatúrgia catalana contemporània És una iniciativa valenta, arriscada i que s'ha de fer. Però manifesta l'anomalia cultural del nostre país. Els cicles de dramatúrgia es fan per conèixer realitats teatrals diferents de les nostres. Aquest cicle hauria d'estar dedicat als autors filipins, als xinesos, als quebequesos. Que a Catalunya haguem de muntar un cicle d'autoria catalana contemporània ens hauria de fer reflexionar a tots plegats.

Què voldries explorar encara, com a autora dramàtica?

Les mil i una històries que queden per explicar i que s'amaguen en algun lloc entre el cor i el cap.