13 abril 2007
L'obra inspirada en la història d'Èric Bertran s'instal·la al Borràs després de passar amb èxit per Sant Cugat i Arenys
Teresa Bruna
Només s'ha fet dues vegades i l'èxit ha estat rotund, amb un públic emocionat i dempeus. I és que a Èric i l'Exèrcit del Fènix, no cal identificar-se amb el que expliquen per entrar-hi: tots ho hem viscut, fa tan poc que encara no s'ha acabat. És la rocambolesca història que va patir Èric Bertran, un nen català i prou, de només 14 anys. L'autor és Víctor Alexandre i el director, Pere Planella. L'obra s'instal·la al Borràs a partir del dia 20.
L'obra, farcida de cares conegudes i televisives (Rosa Andreu, Marcel Borràs, Manel Barceló, Montse Pérez, Jaume Ulled, Carol Muakuku, Santi Ibàñez i Albert Roca), arrenca quan el nen envia tres mails a tres firmes demanant que etiquetin en català. "Estava berenant i tenia el bric de la llet al davant escrit en molts idiomes. Se'm va acudir demanar a tres marques que també ho fessin en català. Vaig pensar, amb innocència, que potser no se'ls havia acudit mai", explica el mateix Èric durant la presentació de l'obra. Les conseqüències les sabem tots: trenta membres armats de la brigada antiterrorista vinguts expressament de Madrid truquen a casa de matinada.
Els dies que segueixen, el nen i la seva família passen un veritable calvari: atacs d'angoixa, por, impotència i, per acabar-ho d'adobar, assetjament psicològic d'alguns mestres de l'institut, i també físic dels companys (clatellots, pedres...).
"La història és rigorosament certa. És la que escriu l'Èric al llibre Èric i l'Exèrcit del Fènix, que jo vaig tutelar i que a ell li va servir de teràpia. Pere Planella em va demanar de fer-ne un guió per al teatre", explica Víctor Alexandre. Només hi ha una escena de ficció: una amigueta senegalesa de l'Èric que ve a resumir el fet que a l'escola de Vidreres, amb nens catalans, va patir assetjament i, en canvi, a la que va ara, a Lloret, amb molts immigrants, tot va bé.
La magnitud de la tragèdia la converteix en comèdia. L'advocat de la família va felicitar Montse Pérez pel seu paper brodat de la fiscal. "M'he limitat a dir el que havia escrit, però és tan esperpèntic...". Èric diu que no s'havia ni llegit el mail: "Deia que estava escrit en català i jo el vaig escriure en castellà perquè l'entenguessin les empreses". Li va arribar a dir: "Di que eres español o te encierro".
Teresa Bruna
Només s'ha fet dues vegades i l'èxit ha estat rotund, amb un públic emocionat i dempeus. I és que a Èric i l'Exèrcit del Fènix, no cal identificar-se amb el que expliquen per entrar-hi: tots ho hem viscut, fa tan poc que encara no s'ha acabat. És la rocambolesca història que va patir Èric Bertran, un nen català i prou, de només 14 anys. L'autor és Víctor Alexandre i el director, Pere Planella. L'obra s'instal·la al Borràs a partir del dia 20.
L'obra, farcida de cares conegudes i televisives (Rosa Andreu, Marcel Borràs, Manel Barceló, Montse Pérez, Jaume Ulled, Carol Muakuku, Santi Ibàñez i Albert Roca), arrenca quan el nen envia tres mails a tres firmes demanant que etiquetin en català. "Estava berenant i tenia el bric de la llet al davant escrit en molts idiomes. Se'm va acudir demanar a tres marques que també ho fessin en català. Vaig pensar, amb innocència, que potser no se'ls havia acudit mai", explica el mateix Èric durant la presentació de l'obra. Les conseqüències les sabem tots: trenta membres armats de la brigada antiterrorista vinguts expressament de Madrid truquen a casa de matinada.
Els dies que segueixen, el nen i la seva família passen un veritable calvari: atacs d'angoixa, por, impotència i, per acabar-ho d'adobar, assetjament psicològic d'alguns mestres de l'institut, i també físic dels companys (clatellots, pedres...).
"La història és rigorosament certa. És la que escriu l'Èric al llibre Èric i l'Exèrcit del Fènix, que jo vaig tutelar i que a ell li va servir de teràpia. Pere Planella em va demanar de fer-ne un guió per al teatre", explica Víctor Alexandre. Només hi ha una escena de ficció: una amigueta senegalesa de l'Èric que ve a resumir el fet que a l'escola de Vidreres, amb nens catalans, va patir assetjament i, en canvi, a la que va ara, a Lloret, amb molts immigrants, tot va bé.
La magnitud de la tragèdia la converteix en comèdia. L'advocat de la família va felicitar Montse Pérez pel seu paper brodat de la fiscal. "M'he limitat a dir el que havia escrit, però és tan esperpèntic...". Èric diu que no s'havia ni llegit el mail: "Deia que estava escrit en català i jo el vaig escriure en castellà perquè l'entenguessin les empreses". Li va arribar a dir: "Di que eres español o te encierro".
Res no ha acabat
El cas està camí del Tribunal de Justícia de les Nacions Unides i també del dels Drets Humans d'Estrasburg. L'Èric ja té 16 anys i se'l veu content. "Està fantàstic, ja somriu, ja mira el seu passat com a passat. Va passar moments molt fotuts", diu Alexandre. "És una paradoxa: no podia entendre que, en el mateix moment, uns altres nens havien cremat viva una persona i a ell li queien més anys per un mail!".
El cas està camí del Tribunal de Justícia de les Nacions Unides i també del dels Drets Humans d'Estrasburg. L'Èric ja té 16 anys i se'l veu content. "Està fantàstic, ja somriu, ja mira el seu passat com a passat. Va passar moments molt fotuts", diu Alexandre. "És una paradoxa: no podia entendre que, en el mateix moment, uns altres nens havien cremat viva una persona i a ell li queien més anys per un mail!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada