"Jo sóc un actor còmic i això no ho canviaré mai"

www.avui.cat

10 abril 2007

Entrevista: Pepe Rubianes Està a punt de sortir el llibre 'Me'n vaig', on l'actor explica coses inèdites de la seva vida, la seva estada a Etiòpia i la darrera 'polèmica', per oblidar

Teresa Bruna
Pepe Rubianes acaba de tornar de l'Àfrica, on es va quedar clavat, fascinat per la mirada de la gent, el somriure, la dignitat i la il·lusió que tenen malgrat les precarietats i la fam. "Una lliçó de vida", explica al seu llibre Me'n vaig. És una narració, un monòleg d'"un munt de cintes" que va gravar a Addis Abeba i que Ernest Folch va convertir en un volum. Val molt la pena. Hi parla des del cor.

Què ha passat a Etiòpia, Pepe?

Vaig conèixer una gent que em va impressionar molt pel que estan fent. L'un és Gil Losada, que ha creat la Fundació Losada, on es cuiden dels nens orfes, i l'altre el pare Juan González, un missioner. Imagina't, jo que sóc ateu! Cal tenir molts collons per fer el que fan, no estan de bailoteo. Fan que els nens es reintegrin a la vida, que estudiïn, que puguin anar a la universitat, els ensenyen un ofici... Són nens que no s'adopten perquè... A veure, una adopció salva una vida i ells ho agraeixen, però demanen que la gent també es plantegi emportar-se nens malalts, que són els que més ho necessiten. Hi ha malalties que aquí es curarien sense cap problema, però a Etiòpia són mortals. I això està potenciant les màfies de tràfic de nens, que són uns pocavergonyes i uns canalles.El llibre es diu 'Me'n vaig'. Això, a mi, em preocupa...No, jo no puc passar sense Barcelona ni sense el teatre. Però no m'importaria gaire, eh! M'he arribat a plantejar traduir alguns monòlegs a l'anglès i fer-ho a Addis Abeba!

Parlen tots anglès, allà?

El tenen com una segona llengua, però no tothom. Tret del cercle que rodeja el turisme, els altres parlen l'amàric o alguna de les prop de 200 llengües que tenen. T'imagines si les tinguéssim aquí? Amb 3 o 4 i els embolics que hi ha!

Vas anar a fer un documental, oi?

Si, a Kenya, Uganda i Tanzània. Etiòpia havia de ser només de passada, unes imatges d'Addis Abeba, que és una ciutat preciosa. Però el que havia de ser 10 dies es va convertir en dos mesos. Va ser un viatge acollonant perquè estic preparant un muntatge sobre els últims dies de Don Antonio Machado com el que vaig fer amb Lorca, perquè vaig fer el viatge amb Don Antonio Machado! Anava llegint tot el que ha escrit, el seu trist i terrible final a l'exili a Cotlliure, on va morir de pena. Vaig tenir una de les millors companyies que es poden tenir amb la seva poesia. Crec que estava molt més sensible que en un viatge purament televisiu.

Dirigeixes, fas documentals...

Una mica de tot, sí. Quan acabi el guió de Machado en faré un sobre Miguel Hernández, i hauré tocat els tres grans poetes espanyols. Ara estic fent el muntatge de tot el que he gravat a l'Àfrica i estic esbossant el guió dels propers monòlegs que interpretaré. Vull que siguin un homenatge a l'Àfrica.

Totes aquestes experiències et canviaran el registre còmic?

No! Jo sóc un actor còmic. eh! Això no ho puc canviar mai. No aniré ara de missatge profund, jo no ho sóc, de profund!

Com ha acabat la 'polèmica'. Heu pagat la multa? Tothom volia recollir diners per ajudar-vos...

Quan va sortir aquesta notícia jo era a Etiòpia, un amic em va trucar i m'ho va dir. No és veritat. El jutge ha fet la instrucció i ha passat el dossier nostre al fiscal perquè valori si hi ha o no delicte. No hi ha hagut judici, encara. Això ho ha fet córrer la dreta carca perquè la gent vegi que m'estan jodiendo. Contínuament van traient cosetes. Ja sé que ens volen ajudar. Em trobo gent que em diu que si els dono una llibreta hi posaran diners. Els dic: no, home, no!

Quin contrast, oi, tot plegat!

Mira, un dia vaig anar a la Fundació Losada a veure els nens. Com que he fet mim, els vaig fer uns números i va ser un dels dies més feliços de la meva vida. Fins i tot em van demanar si els volia fer classes de teatre! I després tornes aquí i et trobes amb el panorama polític que hi ha i tota aquesta moguda i dius: vaya mierda! .Tinc una mica la sensació que estem davant d'una baralla de pijos.