7 abril 2007
El teatre històric català des del folkloreL'estudiós Francesc Massip reelabora la història del teatre català des de l'edat mitjana incorporant-hi la iconografia
Barcelona
L'estudiós Francesc Massip repassarà mil anys de teatre als Països Catalans en dos únics volums, que editarà Arola Editors. Recentment ha aparegut el primer, que fa referència al teatre dels orígens al 1800. És probablement el que aporta més novetats, ja que Massip ha optat per incloure documents gràfics i folklòrics a les habituals fonts de textos dramàtics. Amb aquesta lectura es pretén assumir aquelles representacions religioses o aristocràtiques que usaven les arts de l'espectacle per legitimar la seva superioritat. Aquesta mirada àmplia ha permès que Massip no limiti la història al teatre expressat en català, sinó a aquells muntatges que es van produir als Països Catalans. El treball ajudarà a donar a conèixer uns capítols que el mateix sector teatral català ignora avui.
+ El Misteri d'Elx se celebra cada 15 d'agost.
+ El Misteri d'Elx se celebra cada 15 d'agost.
Foto: EZEQUIEL CASTELLANO
Massip no s'ha limitat a recosir els textos teatrals. També ha completat aquesta documentació amb subjectes iconogràfics: defensa que les figuracions que esdevindran obres plàstiques parteixen d'una existència prèvia de la representació, tot i que mai figuressin com a espectacle. Un exemple gràfic és el Martiri de Santa Apol·lònia (1452-61), de Jean Fouquet. Tot i que l'interès és reflectir l'esperit devocional de l'escena, es construeix un context narrativocelebratiu d'un misteri hagiogràfic. Per Massip, l'obra dóna una imatge substancialment creïble d'una particular forma d'espectacle a l'edat mitjana.
L'autor reconeix que el document figuratiu s'ha de prendre com una pista, «una orientació», vàlida juntament amb els documents escrits, els relats, les cròniques i els mateixos textos dramàtics conservats. No es pot entendre, per exemple, que un procés inquisitorial fos una representació «però utilitzava aspectes propis de l'exhibició espectacular».
El primer capítol d'aquest estudi constata el poder de l'Església i de l'aristocràcia, que el demostren plasmant els seus actes en obres d'art: sigui pintura, arquitectura, música o teatre. La veu de les ciutats ja es deixa sentir en els espectacles a partir del segle XIV, tant a l'entorn del rei com a l'entorn de les festivitats anuals, fossin religioses o agràries, «particularment del Corpus». Celebracions religioses que avui encara perduren són el Misteri d'Elx, la dansa de la mort, les Passions i representacions de la mort del drac a mans de sant Jordi. A més, «la veu del poble es fa escoltar en el teatre popular dels entremesos burlescos, que amaraven la vida quotidiana de la gent fins fa una centúria».
ELS ANTECEDENTS
Massip dedica el primer volum del llibre a Josep Romeu i Figueras, pioner tant en la teoria com en la pràctica de la recerca. Massip recorda, per exemple, els nou cicles de teatre medieval i del Renaixement que va muntar al Saló del Tinell. Xavier Fàbregas va fer l'última revisió «summària però intensa». La va editar el 1978, fa pràcticament 30 anys. Deu anys enrere, el 1967, va ser Francesc Curet qui va fer l'última història del teatre català amb il·lustracions. Per acabar, Massip també cita altres mostres de recerca teatral en el camp de la història per estudiosos com ara Francesc Foguet, Joan Mas, Antoni Serrà i un llarg etcètera. El plantejament de Massip és inèdit «a les nostres latituds», i resulta una nova manera de veure i entendre el fet escènic: «L'originalitat rau a encarar documents escrits amb els gràfics i els folklòrics.»
La segona part de l'estudi podria estar enllestida l'any vinent. Massip admet que en la tria «intencionada i valorativa» descartarà noms, cosa que pot provocar controvèrsia. «Sempre hi haurà qui es queixarà perquè no hi surt», conclou.
Massip no s'ha limitat a recosir els textos teatrals. També ha completat aquesta documentació amb subjectes iconogràfics: defensa que les figuracions que esdevindran obres plàstiques parteixen d'una existència prèvia de la representació, tot i que mai figuressin com a espectacle. Un exemple gràfic és el Martiri de Santa Apol·lònia (1452-61), de Jean Fouquet. Tot i que l'interès és reflectir l'esperit devocional de l'escena, es construeix un context narrativocelebratiu d'un misteri hagiogràfic. Per Massip, l'obra dóna una imatge substancialment creïble d'una particular forma d'espectacle a l'edat mitjana.
L'autor reconeix que el document figuratiu s'ha de prendre com una pista, «una orientació», vàlida juntament amb els documents escrits, els relats, les cròniques i els mateixos textos dramàtics conservats. No es pot entendre, per exemple, que un procés inquisitorial fos una representació «però utilitzava aspectes propis de l'exhibició espectacular».
El primer capítol d'aquest estudi constata el poder de l'Església i de l'aristocràcia, que el demostren plasmant els seus actes en obres d'art: sigui pintura, arquitectura, música o teatre. La veu de les ciutats ja es deixa sentir en els espectacles a partir del segle XIV, tant a l'entorn del rei com a l'entorn de les festivitats anuals, fossin religioses o agràries, «particularment del Corpus». Celebracions religioses que avui encara perduren són el Misteri d'Elx, la dansa de la mort, les Passions i representacions de la mort del drac a mans de sant Jordi. A més, «la veu del poble es fa escoltar en el teatre popular dels entremesos burlescos, que amaraven la vida quotidiana de la gent fins fa una centúria».
ELS ANTECEDENTS
Massip dedica el primer volum del llibre a Josep Romeu i Figueras, pioner tant en la teoria com en la pràctica de la recerca. Massip recorda, per exemple, els nou cicles de teatre medieval i del Renaixement que va muntar al Saló del Tinell. Xavier Fàbregas va fer l'última revisió «summària però intensa». La va editar el 1978, fa pràcticament 30 anys. Deu anys enrere, el 1967, va ser Francesc Curet qui va fer l'última història del teatre català amb il·lustracions. Per acabar, Massip també cita altres mostres de recerca teatral en el camp de la història per estudiosos com ara Francesc Foguet, Joan Mas, Antoni Serrà i un llarg etcètera. El plantejament de Massip és inèdit «a les nostres latituds», i resulta una nova manera de veure i entendre el fet escènic: «L'originalitat rau a encarar documents escrits amb els gràfics i els folklòrics.»
La segona part de l'estudi podria estar enllestida l'any vinent. Massip admet que en la tria «intencionada i valorativa» descartarà noms, cosa que pot provocar controvèrsia. «Sempre hi haurà qui es queixarà perquè no hi surt», conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada