15 abril 2007
• Arturo Fernández i Joan Pera revitalitzen el Paral.lel amb 'Desconcierto' i 'Òscar, una maleta...'
• Álvarez-Nóvoa, Espert i Galiardo, entre d'altres, estiren les seves carreres recolzats per l'èxit
Núria Espert, envellida en Barcelona (un mapa), de Ventura Pons.
Foto: AGUSTÍ CARBONELL
IMMA FERNÁNDEZ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Tots els homes que s'operen semblen xinesos. A més, ¿jo per què m'hauria d'operar, per ser Mister Univers?", fa broma Arturo Fernández, l'etern seductor de la nostra escena que, als seus ¡78 anys!, segueix fent de les seves, almenys sobre la tarima. A Desconcierto, interpreta un famós director d'orquestra, reticent a entrar en el túnel de la vellesa, que enamora dues joves belleses, Juncal Rivero i Eva Serrano. I la platea s'ho creu. Aquest braç de mar que és Arturo Fernández és un exemple que una carrera artística es pot estirar fins a edats impossibles per a qualsevol altre ofici. Com ell n'hi ha uns quants més."No em donis disgustos que em surten arrugues", li deixa anar el galant asturià a l'exmiss a l'obra, i heus aquí, confessa l'actor, una de les claus de la seva longeva elegància: "A mi, els meus tres fills no m'han donat mai disgustos. Mai. I jo amb les dones m'hi he portat bé. Sóc amic dels meus amors". Caminar per la vida "sense fer mal a ningú i haver sigut molt feliç", a part dels gens i sopar una poma, l'han ajudat a seguir mirant-se el mirall sense complexos. "Tampoc surto de nit, jo pernocto estupendament a casa", afegeix l'intèrpret, que a finals de maig estrenarà una sèrie a TVE i assumeix agraït l'etiqueta de dandi: "Per a la meva generació, vestir bé era fonamental per a un actor. Nosaltres ens devem al públic".
Tots els homes que s'operen semblen xinesos. A més, ¿jo per què m'hauria d'operar, per ser Mister Univers?", fa broma Arturo Fernández, l'etern seductor de la nostra escena que, als seus ¡78 anys!, segueix fent de les seves, almenys sobre la tarima. A Desconcierto, interpreta un famós director d'orquestra, reticent a entrar en el túnel de la vellesa, que enamora dues joves belleses, Juncal Rivero i Eva Serrano. I la platea s'ho creu. Aquest braç de mar que és Arturo Fernández és un exemple que una carrera artística es pot estirar fins a edats impossibles per a qualsevol altre ofici. Com ell n'hi ha uns quants més."No em donis disgustos que em surten arrugues", li deixa anar el galant asturià a l'exmiss a l'obra, i heus aquí, confessa l'actor, una de les claus de la seva longeva elegància: "A mi, els meus tres fills no m'han donat mai disgustos. Mai. I jo amb les dones m'hi he portat bé. Sóc amic dels meus amors". Caminar per la vida "sense fer mal a ningú i haver sigut molt feliç", a part dels gens i sopar una poma, l'han ajudat a seguir mirant-se el mirall sense complexos. "Tampoc surto de nit, jo pernocto estupendament a casa", afegeix l'intèrpret, que a finals de maig estrenarà una sèrie a TVE i assumeix agraït l'etiqueta de dandi: "Per a la meva generació, vestir bé era fonamental per a un actor. Nosaltres ens devem al públic".
ELEGÀNCIA I HUMOR
Mentre les senyores de l'Apolo deixen la sala remugant elogis a Don Arturo --"ja no queden homes amb aquesta elegància"--, dues cantonades més amunt, al Teatre Condal, la concurrència es parteix de riure amb Joan Pera. L'ex de Paco Morán s'enfronta al tràfec d'Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes amb la vitalitat de sempre. Va ser pitjor el trago de posar amb el seu veí del Paral.lel per a aquestes pàgines: "La meva dona estava molt preocupada, m'ha fet canviar de roba. Com que Arturo és tan elegant, m'he hagut de posar vestit", diu.Per ell, el més important és la comunicació amb el respectable. "Jo venc proximitat i simpatia, i he sabut envellir". No en va, alguns el segueixen anomenant nen (sense g), encara que els 60 ja no els compleix. De "resar el rosari amb els nens" quan era profe, Pera va passar a inaugurar les emissions de TV-3. Després el teatre es va apoderar de la seva vida. "Ara em resultaria molt difícil viure sense ell", diu el doblador de Woody Allen.
SOLDAT D'OLLÉ
Carlos Álvarez-Nóvoa, l'entranyable veí de Solas, s'ha instal.lat al Romea, on presta la seva imatge de patriarca bíblic al Miralles de l'adaptació teatral de Soldados de Salamina que dirigeix Joan Ollé. Explica que un dia va canviar "les taules de la llei per les de l'escena", i es va fer actor, director, professor, autor... "Tot és qüestió d'organitzar-se", declara el veterà intèrpret (Astúries, 1940) que, des del 2000, ha encadenat 15 pel.lícules i 36 curts. "Em poden dir el nen dels curts. M'agrada recolzar els estudiants de cine, compartir els meus coneixements".També al galant Juan Luis Galiardo li ha agafat la dèria de la pluriocupació als quasi 67 anys. Representa Humo a l'escena madrilenya, al costat de Kiti Manver, i, a la pantasuplanta Cervantes a Miguel i William, i el veurem aviat de Fidel Castro a I love Miami (a partir del dia 27). "Jo nedo cada dia entre 400 i 600 metres, i és suficient per mantenir-me jove i atractiu, a part d'una bona alimentació i tenir il.lusió en el que faig cada dia. Fa 45 anys que exerceixo aquesta professió i no penso retirar-me". Com se'n pot anar si les dones, reconeix sense rubor, li segueixen tirant floretes: "Doncs sí, i em diuen una gran varietat de piropos, però els que més m'agraden són els que elogien la meva actitud humana i la meva feina".
AVIS DE PEL.LÍCULA
Núria Espert, Josep Maria Pou i Rosa Maria Sardà, trio d'asos de llarga
trajectòria, protagonitzen la pel.lícula que acaba de rodar Ventura Pons, Barcelona (un mapa), basat en l'obra teatral de Lluïsa Cunillé. La sinopsi arrenca així: un matrimoni gran reuneix els llogaters del seu edifici per demanar-los que se'n vagin. Un d'ells es mor i volen estar sols... Els avis són Espert i Pou. Però no es queixen. "Ha, ha, jo sóc jove, però Ventura m'ha envellit posant-me una perruca blanca i accentuant-me les arrugues", explica la gran dama de l'escena (l'Hospitalet de Llobregat, 1935). "L'avantatge dels actors --afegeix Espert-- és que podem seguir actuant fins que ens falli la memòria o el públic. Jo, per sort, tinc una memòria de circ, i seguiré fins que tingui força". El motor de la seva energia, revela, és la seva "extraordinària vocació. A més, no bec, no fumo, m'agrada la vida tranquil.la i m'estimo a mi mateixa, no em fa por el mirall". Amb l'edat, diu, molts perden la curiositat, però no és el seu cas ni el de Pou, amb qui coincideix per primera vegada a la pantalla. A ell, el director d'Actrius i Animals ferits li ha posat a sobre 10 anys. "Ja no em sorprèn, també vaig ser l'octogenari rei Lear. En tinc 62, però em moc pel món com un noi de 18, amb molt interès, curiositat i passió", declara l'actor de La cabra, amb la qual encara va per Madrid rebent aplaudiments. "Sí, es necessita tenir un físic increïble per aguantar una funció cada dia. Jo estic massa en forma: fa quatre mesos que no paro", anuncia Pou. Ho repeteix sempre Sardà: "Per pujar a l'escenari s'ha de ser jove i atleta perquè és molt dur". Joves són, doncs, Paco Ibáñez (72 anys), que s'estrena el 23 d'abril al Liceu; Ángel Pavlovsky (66), que ha tornat amb Alas furtivas al Teatreneu; Peret (72), amb disc fresc; Clint Eastwood (76); Judi Dench (72); Chavela Vargas (88); Bebo Valdés (88), i tants altres que, lluny de jubilar-se, prossegueixen recolzats per l'èxit. Alguns, tan atractius com sempre (vegin l'esplèndida Sofia Loren als 72 anys), i altres menys, però tots eternament disposats. "Ara qui vol ser jove ho és", deixa anar Arturo Fernández a la seva obra. I si no, que ho preguntin a Ana Obregón, una "barbie geriàtrica" (segons la va batejar Victoria Beckham) més contenta que mai als seus 52 amb el seu nòvio que no arriba a la trentena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada