12 abril 2007
Joan Ollé dramatitza el llibre de Cercas «Soldados de Salamina» valorant la qualitat cultural del falangista Sánchez Mazas
Barcelona
Dissabte, 14 d'abril, dia que es va instaurar la Segona República, farà 76 anys, comencen les prèvies de Soldados de Salamina, l'espectacle que versiona la novel·la de Javier Cercas. L'obra narra com un soldat republicà anònim deixa escapar l'escriptor i ideòleg de la Falange Espanyola, Rafael Sánchez Mazas. El director Joan Ollé, que l'any passat va rebre l'encàrrec de la Generalitat d'honorar els 75 anys de la Segona República, aposta per una posada en escena nua en què la paraula evoca les imatges «en blanc i negre del franquisme», apunta l'actor Lluís Marco. Ell, precisament, encarna el paper de Sánchez Mazas tot homenatjant «el meu avi republicà i el meu avi nacional». La peça convida a la reconciliació d'aquelles dues Espanyes. A la paraula davant les armes.
+ Els actors del muntatge teatral Soldados de Salamina. Foto: DAVID RUANO
Ollé pren les paraules de l'escriptor Andrés Trapiello, que també cita Cercas per evidenciar la sort de Rafael Sánchez Mazas: «Va guanyar la guerra però no va arribar als llibres de literatura.» Ollé considera justa la visió de Cercas quan decideix atorgar a «Déu el que és de Déu i a Cèsar el que és del Cèsar». En aquest sentit, reconeix la literatura falangista de la Guerra Civil, encara que avui només es reconeguin els García Lorca, Antonio Machado o Miguel Hernández. Per Ollé, el rerefons de la novel·la és trobar l'adjectiu just al creuament de mirades entre el milicià d'escamot d'afusellament i l'ideòleg falangista amagat entre uns matolls. Tant el director com el novel·lista persegueixen el perquè d'aquella acció, un discurs interessant i oblidat com les paraules que es devien creuar els germans Manuel i José Machado als peus de la tomba d'Antonio. L'espectacle respecta la novel·la escrupolosament. A la primera part, Javier Cercas (Gonzalo Cunill) prova d'encaixar les peces desendreçades del relat que reciten, en format de cor grec, Isabelle Bres, Karla Junyent, Xavier Ruano i Manel Sans. A la segona part, Lluís Marco narra, en primera persona, la vida de Sánchez Mazas, escriptor, ideòleg i fundador de la Falange. Finalment, en la tercera part es produeix la trobada, atzarosa, entre l'escriptor convertit en investigador i el suposat militar que salva la vida d'aquell destacat falangista. Miralles (Carlos Álvarez-Nóvoa), en una cadira de rodes, li escopirà dues sentències: «Le esperaba antes» i un «No» rotund quan, finalment, li pregunta si va ser ell el que va deixar lliure el falangista. Cercas no es voldrà creure aquesta última declaració.
Ollé reprèn els espectacles de paraula i d'anul·lació de l'acció, i adverteix que aquesta aposta no és més senzilla que una posada en escena dinàmica, sinó que respon a la tesi de Cruyff que corri la pilota i no els jugadors. Ollé ha triat adaptar aquest títol perquè, confessa, el va emocionar. Havent estrenat el 2004 La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, sap quin és el risc de portar a escena un text literari, perquè és difícil escapar de la màxima «em va agradar més la novel·la», però ell estableix una diferència entre les dues lectures: «La novel·la és privada, pertany a un espai poètic, mentre que l'espectacle teatral és un exercici públic, que es converteix en polític». Javier Cercas, que ha assistit a un parell d'assaigs de l'obra, ha deixat que Ollé cuinés amb condiments teatrals la seva creació i n'ha quedat satisfet, assegura el mateix director i membres de Focus.
Soldados de Salamina s'estrenarà oficialment dimecres i estarà en cartell al Romea fins al 13 de maig. Posteriorment, farà temporada tres setmanes al Centro Cultural de Madrid, que coprodueix l'espectacle amb Bitò Produccions. Hi ha pendent una gira a Catalunya, que es concretarà un cop s'hagi estrenat al Romea.
+ Els actors del muntatge teatral Soldados de Salamina. Foto: DAVID RUANO
Ollé pren les paraules de l'escriptor Andrés Trapiello, que també cita Cercas per evidenciar la sort de Rafael Sánchez Mazas: «Va guanyar la guerra però no va arribar als llibres de literatura.» Ollé considera justa la visió de Cercas quan decideix atorgar a «Déu el que és de Déu i a Cèsar el que és del Cèsar». En aquest sentit, reconeix la literatura falangista de la Guerra Civil, encara que avui només es reconeguin els García Lorca, Antonio Machado o Miguel Hernández. Per Ollé, el rerefons de la novel·la és trobar l'adjectiu just al creuament de mirades entre el milicià d'escamot d'afusellament i l'ideòleg falangista amagat entre uns matolls. Tant el director com el novel·lista persegueixen el perquè d'aquella acció, un discurs interessant i oblidat com les paraules que es devien creuar els germans Manuel i José Machado als peus de la tomba d'Antonio. L'espectacle respecta la novel·la escrupolosament. A la primera part, Javier Cercas (Gonzalo Cunill) prova d'encaixar les peces desendreçades del relat que reciten, en format de cor grec, Isabelle Bres, Karla Junyent, Xavier Ruano i Manel Sans. A la segona part, Lluís Marco narra, en primera persona, la vida de Sánchez Mazas, escriptor, ideòleg i fundador de la Falange. Finalment, en la tercera part es produeix la trobada, atzarosa, entre l'escriptor convertit en investigador i el suposat militar que salva la vida d'aquell destacat falangista. Miralles (Carlos Álvarez-Nóvoa), en una cadira de rodes, li escopirà dues sentències: «Le esperaba antes» i un «No» rotund quan, finalment, li pregunta si va ser ell el que va deixar lliure el falangista. Cercas no es voldrà creure aquesta última declaració.
Ollé reprèn els espectacles de paraula i d'anul·lació de l'acció, i adverteix que aquesta aposta no és més senzilla que una posada en escena dinàmica, sinó que respon a la tesi de Cruyff que corri la pilota i no els jugadors. Ollé ha triat adaptar aquest títol perquè, confessa, el va emocionar. Havent estrenat el 2004 La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, sap quin és el risc de portar a escena un text literari, perquè és difícil escapar de la màxima «em va agradar més la novel·la», però ell estableix una diferència entre les dues lectures: «La novel·la és privada, pertany a un espai poètic, mentre que l'espectacle teatral és un exercici públic, que es converteix en polític». Javier Cercas, que ha assistit a un parell d'assaigs de l'obra, ha deixat que Ollé cuinés amb condiments teatrals la seva creació i n'ha quedat satisfet, assegura el mateix director i membres de Focus.
Soldados de Salamina s'estrenarà oficialment dimecres i estarà en cartell al Romea fins al 13 de maig. Posteriorment, farà temporada tres setmanes al Centro Cultural de Madrid, que coprodueix l'espectacle amb Bitò Produccions. Hi ha pendent una gira a Catalunya, que es concretarà un cop s'hagi estrenat al Romea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada