14 abril 2007
Josep Maria Mestres dirigeix «El ventall de Lady Windermere» a la Sala Gran
Barcelona
El director artístic Sergi Belbel ho diu clar: El ventall de Lady Windermere és una de les apostes de la temporada; l'autor debuta «per la porta gran». Josep Maria Mestres és el director que ha dirigit aquesta comèdia burgesa que evidencia la hipocresia social dins de la família després de l'èxit al Lliure d'Un matrimoni de Boston, de Mamet (escrit amb els mateixos paràmetres). Si Ibsen fa que Nora marxi a Casa de nines el 1879, Wilde proposa un fals final feliç el 1892, amb un engany per amor.
+ Mestres envoltat d'Abel Folk, Carme Elias, Sílvia Bel i David Selvas, ahir, al TNC.
+ Mestres envoltat d'Abel Folk, Carme Elias, Sílvia Bel i David Selvas, ahir, al TNC.
Foto: G. MASSANA
Joan Sellent, el traductor de la versió –que s'estrena dijous a la Sala Gran i es podrà veure fins al 10 de juny– destaca la capacitat d'Oscar Wilde d'utilitzar una llengua artificiosa, «d'excel·lència», per a uns personatges que es desenvolupen amb naturalitat. Josep Maria Mestres ha volgut fer un homenatge a Ernst Lubitsch, que va fer una pel·lícula muda als anys vint a partir del guió de Wilde, traslladant l'acció a aquesta dècada. Això li ha permès, a més, «treure la cotilla física i mental als personatges femenins per demostrar a l'espectador que la doble moral no és només isabelina».
Oscar Wilde presenta una comèdia amb unes sentències brillants i que aixeca la camisa al públic en el seu planejament. L'obra arrenca amb la notícia d'una presumpta infidelitat de Lord Windermere, a la seva dona i, més endavant, anirà desplegant-se la trama real (la relació desconeguda entre Lady Windermere i la Sra. Erylenne) alhora que s'enumeren les dobles morals d'una societat benestant i, aparentment, elogiable.
Carme Elias destaca del seu personatge (Sra. Erylenne) la llibertat i la capacitat de reintegrar-se a la comunitat, que l'havia rebutjada, «posant a favor els defectes de la societat i manipulant-la». La que es presenta als ulls de tothom com la dona amb menys honor, serà la que, en secret, mostrarà el cor més generós. D'altra banda, Sílvia Bel (Lady Windermere) «és la més recalcitrant»: tot i els evidents espais per a la comèdia, la jove pateix unes escenes dramàtiques ja que defensa l'educació «íntegra i intransigent» que li havia infligit la seva tieta.
Ibsen s'ha erigit com un dels primers autors que reivindiquen els drets de la dona amb la Nora de Casa de nines. Una dona que ho ha donat tot pel seu marit mediocre que li fa més por estar en fals davant de la societat que protegir la dona. Lady Windermere és més complexa. Aconseguirà tornar amb el seu marit i silenciar les possibles infidelitats però constant que ja no té aquella puresa que la societat demana i el marit lloa.
Joan Sellent, el traductor de la versió –que s'estrena dijous a la Sala Gran i es podrà veure fins al 10 de juny– destaca la capacitat d'Oscar Wilde d'utilitzar una llengua artificiosa, «d'excel·lència», per a uns personatges que es desenvolupen amb naturalitat. Josep Maria Mestres ha volgut fer un homenatge a Ernst Lubitsch, que va fer una pel·lícula muda als anys vint a partir del guió de Wilde, traslladant l'acció a aquesta dècada. Això li ha permès, a més, «treure la cotilla física i mental als personatges femenins per demostrar a l'espectador que la doble moral no és només isabelina».
Oscar Wilde presenta una comèdia amb unes sentències brillants i que aixeca la camisa al públic en el seu planejament. L'obra arrenca amb la notícia d'una presumpta infidelitat de Lord Windermere, a la seva dona i, més endavant, anirà desplegant-se la trama real (la relació desconeguda entre Lady Windermere i la Sra. Erylenne) alhora que s'enumeren les dobles morals d'una societat benestant i, aparentment, elogiable.
Carme Elias destaca del seu personatge (Sra. Erylenne) la llibertat i la capacitat de reintegrar-se a la comunitat, que l'havia rebutjada, «posant a favor els defectes de la societat i manipulant-la». La que es presenta als ulls de tothom com la dona amb menys honor, serà la que, en secret, mostrarà el cor més generós. D'altra banda, Sílvia Bel (Lady Windermere) «és la més recalcitrant»: tot i els evidents espais per a la comèdia, la jove pateix unes escenes dramàtiques ja que defensa l'educació «íntegra i intransigent» que li havia infligit la seva tieta.
Ibsen s'ha erigit com un dels primers autors que reivindiquen els drets de la dona amb la Nora de Casa de nines. Una dona que ho ha donat tot pel seu marit mediocre que li fa més por estar en fals davant de la societat que protegir la dona. Lady Windermere és més complexa. Aconseguirà tornar amb el seu marit i silenciar les possibles infidelitats però constant que ja no té aquella puresa que la societat demana i el marit lloa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada