Jaume Plensa amb la cortina de lletres ‘Càntic dels càntics’, que fa de preàmbul a l’exposició de les il·lustracions de l’obra de Shakespeare■CRISTINA CALDERER
18 abril 2007
L'escultor Jaume Plensa posa imatges al volum de l'obra completa teatral del dramaturg britànic que acaba de publicar Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores
Montse Frisach
"Aquest és un llibre on els meus dibuixos són l'excusa meravellosa per publicar el teatre complet de Shakespeare", diu l'escultor Jaume Plensa referint-se al voluminós Teatro completo del clàssic anglès que acaba de publicar Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores. Plensa, en aquests moments un dels artistes catalans més internacionals, es va enfrontar a la proposta de l'editorial d'il·lustrar Shakespeare "com si es tractés d'una contradicció, perquè no m'ha agradat mai el concepte de llibre il·lustrat, ja que sempre surten malparats o el text o els dibuixos". Per això assegura que s'ha plantejat aquesta tasca com "una conversa, un diàleg" amb el dramaturg: "Ha estat com si visités la casa del meu avi o d'un amic i deixés que ell parlés. El món de Shakespeare és paral·lel al meu".
La intervenció de Plensa en el llibre és, doncs, subtil, i com molta de la seva obra escultòrica, pràcticament transparent. L'artista ha treballat durant un any sencer amb un tema que ja estava impregnant la seva obra darrerament: el dels rostres anònims. Són cares extretes de fotografies de llibres antics d'expedicions a selves i països exòtics. "Aquells exploradors no estaven gaire segurs de si aquella gent que es trobaven eren humans, però ara no hi ha dubte: sabem que són com nosaltres i que tothom pot ser el nostre amic o el nostre veí", explica l'artista.
Plensa recorda que sovint es parla de Shakespeare com un "gran retratista de l'ànima humana", en aquest cas a través de la paraula. Cadascun dels retrats, doncs, s'acompanya d'un mot (war, night, door, religion o insomnia en són alguns), triats per l'artista "a l'atzar, de manera automàtica".
"Segurament aquestes paraules també surten molt en els textos de Shakespeare perquè tots utilitzem les mateixes paraules, la diferència és com relacionem les unes amb les altres", assegura. L'artista no ha deixat que en cap moment els dibuixos ocultin els textos shakespearians ja que les il·lustracions del llibre, editat en paper bíblic, s'han imprès amb un paper vegetal translúcid.
Una selecció dels originals d'aquests dibuixos es poden veure al Centre Cultural Fundació Cercle de Lectors de Barcelona. A la mostra s'hi accedeix a través d'una cortina de lletres formada per cinc fragments de la instal·lació Càntic dels càntics, que Plensa va exhibir a Nova York el 2005. "La cortina és un element que em recorda quan de petit anava amb la meva mare a comprar a les botigues i hi havia aquelles cortines metàl·liques que feien soroll quan hi passaves". Però a més d'endinsar-se en el món visual de Plensa, l'escultor convida a la relectura de Shakespeare i en general "a tots els llibres que vam llegir de petits o creiem que vam llegir".
La selecció de les 32 traduccions al castellà de les obres de Shakespeare ha anat a càrrec del catedràtic de filologia anglesa Ángel-Luis Pujante. Hi ha alguna traducció molt antiga com la de Hamlet, de Leandro Fernández de Moratín, o la d'El rey Lear, de Jacinto Benavente. La traducció de Ricardo III és de Salvador Oliva, traductor al català de tota l'obra dramàtica de Shakespeare, i no havia estat publicada abans.
Montse Frisach
"Aquest és un llibre on els meus dibuixos són l'excusa meravellosa per publicar el teatre complet de Shakespeare", diu l'escultor Jaume Plensa referint-se al voluminós Teatro completo del clàssic anglès que acaba de publicar Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores. Plensa, en aquests moments un dels artistes catalans més internacionals, es va enfrontar a la proposta de l'editorial d'il·lustrar Shakespeare "com si es tractés d'una contradicció, perquè no m'ha agradat mai el concepte de llibre il·lustrat, ja que sempre surten malparats o el text o els dibuixos". Per això assegura que s'ha plantejat aquesta tasca com "una conversa, un diàleg" amb el dramaturg: "Ha estat com si visités la casa del meu avi o d'un amic i deixés que ell parlés. El món de Shakespeare és paral·lel al meu".
La intervenció de Plensa en el llibre és, doncs, subtil, i com molta de la seva obra escultòrica, pràcticament transparent. L'artista ha treballat durant un any sencer amb un tema que ja estava impregnant la seva obra darrerament: el dels rostres anònims. Són cares extretes de fotografies de llibres antics d'expedicions a selves i països exòtics. "Aquells exploradors no estaven gaire segurs de si aquella gent que es trobaven eren humans, però ara no hi ha dubte: sabem que són com nosaltres i que tothom pot ser el nostre amic o el nostre veí", explica l'artista.
Plensa recorda que sovint es parla de Shakespeare com un "gran retratista de l'ànima humana", en aquest cas a través de la paraula. Cadascun dels retrats, doncs, s'acompanya d'un mot (war, night, door, religion o insomnia en són alguns), triats per l'artista "a l'atzar, de manera automàtica".
"Segurament aquestes paraules també surten molt en els textos de Shakespeare perquè tots utilitzem les mateixes paraules, la diferència és com relacionem les unes amb les altres", assegura. L'artista no ha deixat que en cap moment els dibuixos ocultin els textos shakespearians ja que les il·lustracions del llibre, editat en paper bíblic, s'han imprès amb un paper vegetal translúcid.
Una selecció dels originals d'aquests dibuixos es poden veure al Centre Cultural Fundació Cercle de Lectors de Barcelona. A la mostra s'hi accedeix a través d'una cortina de lletres formada per cinc fragments de la instal·lació Càntic dels càntics, que Plensa va exhibir a Nova York el 2005. "La cortina és un element que em recorda quan de petit anava amb la meva mare a comprar a les botigues i hi havia aquelles cortines metàl·liques que feien soroll quan hi passaves". Però a més d'endinsar-se en el món visual de Plensa, l'escultor convida a la relectura de Shakespeare i en general "a tots els llibres que vam llegir de petits o creiem que vam llegir".
La selecció de les 32 traduccions al castellà de les obres de Shakespeare ha anat a càrrec del catedràtic de filologia anglesa Ángel-Luis Pujante. Hi ha alguna traducció molt antiga com la de Hamlet, de Leandro Fernández de Moratín, o la d'El rey Lear, de Jacinto Benavente. La traducció de Ricardo III és de Salvador Oliva, traductor al català de tota l'obra dramàtica de Shakespeare, i no havia estat publicada abans.
Jaume Plensa. Shakespeare, centre cultural fundació cercle de lectors. consell de cent, 323. barcelona. s al 24/6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada