www.vilaweb.cat8 abril 2007
Renom explora l'engany al Brossa Espai Escènic
Barcelona
Tres monòlegs serviran a l'actriu Rosa Renom per abordar diverses facetes de l'engany i la mentida, del 12 d'abril al 13 de maig al Brossa Espai Escènic de Barcelona. Els textos, traduïts per Lluís Anton Baulenas, són de Jean Cocteau i el director de l'obra, Damià Barbany, els ambienta amb recursos propis de l'univers brossià.
+ Rosa Renom, enganyant com una múrria al Brossa Espai Escènic. /
+ Rosa Renom, enganyant com una múrria al Brossa Espai Escènic. /
Foto: EL PUNT.
El mentider. Variacions sobre l'engany, que és com s'anomena aquesta obra de Jean Cocteau, es va presentar dijous al migdia a l'afrancesat bar Pastís del carrer de Santa Mònica, un d'aquests petits reductes del Raval en constant perill d'extinció. «Cocteau, un poeta del teatre, el cinema, la música, la plàstica i evidentment de la poesia, concorda amb l'estereotip del París que he estimat i que va esdevenir una mena de llum per a la gent del teatre i la bohèmia», explicava Hermann Bonnín, director del Brossa, en la seva introducció de l'acte.
A El mentider, Cocteau –per mitjà de tres monòlegs, El mentider, El fantasma de Marsella i El vell indiferent, a més del fragment d'un altre, Els monstres sagrats– dóna mil voltes a un tema tan universal i etern com és l'engany. «La feina fonamental ha estat destriar l'estil entre uns textos que basculen entre el teatre de bulevard i una mena d'esquinçament orgànic amb referents de Jean Genet. Ha estat fonamental fugir del possible equívoc que es té d'unes paraules que poden semblar intimistes i psicologistes, però que no ho són en absolut», manifestava Barbany. L'obra s'acosta al món poètic de Joan Brossa per mitjà de «telons que formen part de la iconografia del poeta» i «tintes planes en el mobiliari que tenen un estil gràfic molt brossià».
El personatge del «mentider» desconcerta l'espectador amb les seves cerimònies embrollades, i arriba a transformar-se en una amant còmplice i servil que es deixa arrossegar per l'engany. «Hi ha mentides amb intencions diferents, com ara la que assegurava que hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq i la dels Reis Mags», recordava Renom, que a Cocteau, en un principi, li va costar ubicar-lo. «No sabia si era un esnob divertit, un intel·lectual que se'n va pels núvols o un còmic. No és, però, aquest intel·lectual a la francesa que sovint tenim al cap. Cocteau té una poètica d'enganxar-ho tot d'una altra manera», hi afegia.
Ara bé, qui es decideixi, a partir de dijous vinent, visitar el Brossa Espai Escènic, ha de saber que el desconcert en l'espectador és un dels grans eixos de l'obra. «Hi ha un moment que no se sap si el personatge està vacil·lant el públic o està explicant un veritable problema», va avançar Barbany.
Dijous passat, per rematar-ho, Barbany va acabar l'acte al Pastís enredant encara més la troca: «Tot el que hem dit és mentida. Al Brossa farem El rinoceront de Ionescu.»
El mentider. Variacions sobre l'engany, que és com s'anomena aquesta obra de Jean Cocteau, es va presentar dijous al migdia a l'afrancesat bar Pastís del carrer de Santa Mònica, un d'aquests petits reductes del Raval en constant perill d'extinció. «Cocteau, un poeta del teatre, el cinema, la música, la plàstica i evidentment de la poesia, concorda amb l'estereotip del París que he estimat i que va esdevenir una mena de llum per a la gent del teatre i la bohèmia», explicava Hermann Bonnín, director del Brossa, en la seva introducció de l'acte.
A El mentider, Cocteau –per mitjà de tres monòlegs, El mentider, El fantasma de Marsella i El vell indiferent, a més del fragment d'un altre, Els monstres sagrats– dóna mil voltes a un tema tan universal i etern com és l'engany. «La feina fonamental ha estat destriar l'estil entre uns textos que basculen entre el teatre de bulevard i una mena d'esquinçament orgànic amb referents de Jean Genet. Ha estat fonamental fugir del possible equívoc que es té d'unes paraules que poden semblar intimistes i psicologistes, però que no ho són en absolut», manifestava Barbany. L'obra s'acosta al món poètic de Joan Brossa per mitjà de «telons que formen part de la iconografia del poeta» i «tintes planes en el mobiliari que tenen un estil gràfic molt brossià».
El personatge del «mentider» desconcerta l'espectador amb les seves cerimònies embrollades, i arriba a transformar-se en una amant còmplice i servil que es deixa arrossegar per l'engany. «Hi ha mentides amb intencions diferents, com ara la que assegurava que hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq i la dels Reis Mags», recordava Renom, que a Cocteau, en un principi, li va costar ubicar-lo. «No sabia si era un esnob divertit, un intel·lectual que se'n va pels núvols o un còmic. No és, però, aquest intel·lectual a la francesa que sovint tenim al cap. Cocteau té una poètica d'enganxar-ho tot d'una altra manera», hi afegia.
Ara bé, qui es decideixi, a partir de dijous vinent, visitar el Brossa Espai Escènic, ha de saber que el desconcert en l'espectador és un dels grans eixos de l'obra. «Hi ha un moment que no se sap si el personatge està vacil·lant el públic o està explicant un veritable problema», va avançar Barbany.
Dijous passat, per rematar-ho, Barbany va acabar l'acte al Pastís enredant encara més la troca: «Tot el que hem dit és mentida. Al Brossa farem El rinoceront de Ionescu.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada