El Villarroel rebenta un funeral

www.vilaweb.cat

4 abril 2007

La comèdia «Els hereus» mostra uns familiars obsessionats a buidar el pis

JORDI BORDES.

Barcelona

El director Pep Anton Gómez insisteix en la comèdia, convençut que hi ha un ampli sector de públic popular que ha de redescobrir la comèdia de bulevard. Des de divendres 13 (tot i que aquest dissabte ja comencen les prèvies) es representa Els hereus, un text d'Alain Krief en què es descobreixen les baixeses del familiars d'un home de mitjana edat. Abans de ser enterrat, els germans ja comencen a buidar el menjador. El director aclareix que per davant de tot és una comèdia de sorpreses i de molt ritme.
+ Foto de família del repartiment d'actors.

Foto: TERESA MIRÓ

Gómez admet que el públic, avui, té prejudicis per la comèdia de bulevard ja que recorda produccions, de fa dècades, «molt dolentes, tenien molta caspa». Per dur a terme la peça s'ha de mantenir un ritme de l'obra, una interpretació agraïda però no sobreactuada i procurar que la situació d'embolic sigui el motor del muntatge. Aquest gènere, que es distancia dels vodevils d'infidelitats i portes i armaris que s'obren i es tanquen, es va popularitzar a París i respon a un muntatge lineal de personatges moralment irreprotxables en la primera escena, i absolutament interessats en la darrera. Com a comèdia, també s'acaba amb final feliç. Una referència de comèdia bulevard que s'ha vist recentment a Barcelona va ser El sopar dels idiotes, apunta Gómez. Javier Daulte, director artístic del Villarroel i dramaturg, apunta que és en la comèdia on es pot medir bé el domini de l'ofici del director i els actors.
Els hereus estarà en cartell dos mesos al Villarroel i presumeix d'una gira llarga a l'estiu. Àngels Bassas, Pep Ferrer, Eva Barceló, Laia Piró, a més d'Amparo Moreno i Jordi Vila són el repartiment d'una comèdia coral, amb sortides imprevisibles, en què cap personatge domina sobre l'altre. La posada en escena, a més, impossibilita que hi hagi improvisacions i obliga a un ritme amb molt poques pauses de text. L'obra, escrita fa un parell d'anys, exposa els pocs escrúpols d'alguns hereus, que no tenen temps a estar de dol. Però Pep Anton Gómez no vol centrar el muntatge en aquest apunt crític, «no li fa falta»: per sobre de tot és una comèdia pensada perquè el públic rigui una hora i mitja. En algun assaig, els membres de la producció s'han explicat casos de familiars i, constata, «tot i el que passa a escena, la realitat sempre supera la ficció».