Els ‘cantants italians’ Giuseppini (Miquel Cobos) i La Antonelli (Maria Hinojosa)■ROS RIBAS5 abril 2007
Teresa Cunillé i Xavier Albertí s'alien per reivindicar la sarsuela amb l'humor del Modernisme i una comunió total entre música i teatre
Teresa Bruna
Teresa Bruna
Si no us agrada la sarsuela, no gireu full: la primera nota musical d'aquest Dúo de la africana no sona fins al minut 45. Xavier Albertí (codirector, que s'esplaia al piano) i Lluïsa Cunillé (dramatúrgia i codirecció) han reinventat la cèlebre sarsuela de Fernández Caballero i Miguel Echegaray, que, si ja va ser creada per distreure, ara es presenta com un divertit joc d'humor, fusió entre teatre i música, amb formes properes al cabaret. El text, reconstruït artesanalment, porta paraules afegides de Valle Inclán, Mihura, Poncela i Ramón Gómez de la Serna. És la proposta que es pot veure al Lliure (sala Fabià Puigserver) a partir de dijous que ve.
El dúo de la africana és un sainet de teatre dins del teatre. "En aquests cas, una sarsuela que parla d'òpera, un joc de miralls interns que proposa una reflexió sobre el gènere pompós des d'un de més petit", explica Albertí. Caricaturitza l'admiració obsessiva del teatre líric de finals del segle XIX per la marca italiana. L'empresari i la seva esposa, la prima donna -un baturro i una sevillana- s'han posat noms italians i xampurregen amb tothom un italià dubtós.
La dramatúrgia de Teresa Cunillé segueix aquesta trama partint d'una altra situació: una república bananera contracta la companyia La Santa Espina per representar El dúo de la africana. L'humor s'adapta al lloc: "No poden actuar perquè necessiten el permís d'un ministre, que dimiteix cada nit per poder fer de les seves sense problemes. La governadora se n'hauria de fer càrrec, però la cosa es complica amb uns guerrillers que, com correspon a una república d'aquestes característiques, estan preparant la revolució", diu Albertí.
"Hem jugat a barrejar actors i cantants de tal manera que els cantants (12 membres del cor Fòrum Vocal) actuen sense que el públic noti que són cantants, i els actors canten!". Aquests es noten perquè són força coneguts: Pere Arquillué, Chantal Aimée, Joan Carreras, Miquel Cobos, Oriol Genís, Maria Hinojosa, Alícia Pérez i Carme Sánchez. L'espectacle conserva cinc dels temes musicals originals.
L'enllaç amb el nou segle
Les intervencions dels escriptors que Cunillé ha introduït reivindiquen, segons Albertí, la continuïtat natural de la sarsuela del segle XIX amb els escriptors del Modernisme i posteriors. "Si no hagués esclatat la Guerra, la sarsuela estaria impregnada d'aquest humor".
En aquest sentit, Albertí va explicar que s'anomena género chico per la durada i no per la qualitat. "La sarsuela es va inventar perquè les classes populars poguessin anar al teatre, ja que no tenien accés a l'òpera. Duraven només una hora i eren més barates de muntar. Van generar estil i van tenir molt d'èxit per la seva afirmació nacionalista, en el temps de la guerra amb el Marroc". Hi insistim: no és només una sarsuela, dura 1 h 45 min.
Les intervencions dels escriptors que Cunillé ha introduït reivindiquen, segons Albertí, la continuïtat natural de la sarsuela del segle XIX amb els escriptors del Modernisme i posteriors. "Si no hagués esclatat la Guerra, la sarsuela estaria impregnada d'aquest humor".
En aquest sentit, Albertí va explicar que s'anomena género chico per la durada i no per la qualitat. "La sarsuela es va inventar perquè les classes populars poguessin anar al teatre, ja que no tenien accés a l'òpera. Duraven només una hora i eren més barates de muntar. Van generar estil i van tenir molt d'èxit per la seva afirmació nacionalista, en el temps de la guerra amb el Marroc". Hi insistim: no és només una sarsuela, dura 1 h 45 min.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada