18 abril 2007
El director presenta «Èric i l'exèrcit del Fènix» a Barcelona a partir de divendres
Barcelona
El director Pere Planella presenta en clau de tragicomèdia Èric i l'exèrcit del Fènix, un espectacle que ressegueix els despropòsits a través del qual un noi de Lloret, que va exigir amb un correu electrònic l'etiquetatge en català a uns supermercats, va ser acusat de terrorista i d'ultratge a la bandera espanyola. La peça fa temporada a partir de divendres al Borràs de Barcelona. Planella opina que no hi ha una separació de poders i que és qui «governa el que posa els límits a la prevenció terrorista».
+ Planella i l'Èric, el noi sobre qui es basa l'obra.
+ Planella i l'Èric, el noi sobre qui es basa l'obra.
Foto: O. DURAN
L'obra es va estrenar fa uns mesos a Sant Cugat i combina el relat, des de l'òptica familiar, amb els audiovisuals, des d'on s'emeten declaracions de polítics, articles de premsa i les opinions d'ara del mateix Èric Bertran. D'aquesta manera, es juga en format videoconferència entre les opinions de Bertran el 2006 («després del desengany de l'Estatut») i la vivència, un punt angoixant i surrealista tant a casa com a les dependències judicials de Madrid.
Planella va ser l'impulsor de l'espectacle, ja s'havia llegit el llibre escrit pel mateix protagonista el segon dia i va fer la proposta a la família. Planella ha tingut el suport de Víctor Alexandre, «que és un esplèndid dialogista i coneixia de prop el cas». Al setembre ja tenien escrit el guió i es va estrenar el 26 de gener a Sant Cugat. Membres del Grup Balañà van veure amb bons ulls la proposta de programar-ho al Borràs, passat Setmana Santa.
Planella ha comprovat que el públic és incrèdul al cas. Per això, es reforça el docudrama amb l'audiovisual, «que li dóna veracitat». El cas d'Èric Bertran no és l'únic. També es podria prendre d'exemple la situació actual de Núria Pòrtulas o, fins i tot, els detinguts immigrats àrabs coneguts com a Comando Dixan. Per Planella hi ha un debat a fer en l'equilibri entre llibertat personal i prevenció d'atemptats, tant a escala internacional com catalana. El director reconeix que el públic vindrà atret per la història però que serà la connexió amb el muntatge el que provocarà l'efecte boca-orella. L'obra posa noms i cognoms: «S'ha de conèixer quina és la realitat del país», diu amb un cert aire de desengany.
L'obra es va estrenar fa uns mesos a Sant Cugat i combina el relat, des de l'òptica familiar, amb els audiovisuals, des d'on s'emeten declaracions de polítics, articles de premsa i les opinions d'ara del mateix Èric Bertran. D'aquesta manera, es juga en format videoconferència entre les opinions de Bertran el 2006 («després del desengany de l'Estatut») i la vivència, un punt angoixant i surrealista tant a casa com a les dependències judicials de Madrid.
Planella va ser l'impulsor de l'espectacle, ja s'havia llegit el llibre escrit pel mateix protagonista el segon dia i va fer la proposta a la família. Planella ha tingut el suport de Víctor Alexandre, «que és un esplèndid dialogista i coneixia de prop el cas». Al setembre ja tenien escrit el guió i es va estrenar el 26 de gener a Sant Cugat. Membres del Grup Balañà van veure amb bons ulls la proposta de programar-ho al Borràs, passat Setmana Santa.
Planella ha comprovat que el públic és incrèdul al cas. Per això, es reforça el docudrama amb l'audiovisual, «que li dóna veracitat». El cas d'Èric Bertran no és l'únic. També es podria prendre d'exemple la situació actual de Núria Pòrtulas o, fins i tot, els detinguts immigrats àrabs coneguts com a Comando Dixan. Per Planella hi ha un debat a fer en l'equilibri entre llibertat personal i prevenció d'atemptats, tant a escala internacional com catalana. El director reconeix que el públic vindrà atret per la història però que serà la connexió amb el muntatge el que provocarà l'efecte boca-orella. L'obra posa noms i cognoms: «S'ha de conèixer quina és la realitat del país», diu amb un cert aire de desengany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada