18 abril 2007
‘El salt de Nijinsky’ presenta Art Trànsit Dansa a la ciutat
Marta Pedrico Cultura
Que Maria Rovira agrada al públic del Monumental, s’ha demostrat diverses vegades. La ballarina i coreògrafa mataronina sempre aconsegueix arrossegar un important nombre d’espectadors al teatre, i l’actuació del passat dissabte 14 d’abril no va ser una excepció. Al final, grans aplaudiments, tot i que per a molts, la sensació després de veure l’espectacle, va ser que no havien gaudit tot el que s’esperaven.L’espectacle ja va començar amb mal peu. Una avaria a la taquilla va endarrerir l’inici fins a tres quarts d’hora. Abans de començar, però, Rovira va sortir a l’escenari a demanar disculpes per l’espera, i sobretot, per dedicar l’espectacle a la memòria de Lluís Lligonya, a qui va agraïr el suport rebut al llarg dels anys.Finalment, poc abans de les onze de la nit, començava l’estrena de “El salt de Nijinsky”, el primer muntatge que la companyia Art Trànsit Dansa presenta com a resident a Mataró. Amb 7 ballarins a escena, “El salt de Nijinsky” està inspirat en unes fotografies del famós ballarí Vaslav Nijinsky, on després de 20 anys sense ballar i rebent tractament psiquiàtric, es veu a Nijinsky fent un gran salt, després de rebre la visita d’un altre ballarí que va fer alguns passos de ballet davant seu. La col·lectivitat dóna els millors momentsAixí, el muntatge parteix com una reflexió al voltant del concepte de la memòria. Peces interpretades pels 7 ballarins dalt l’escenari, i nombrosos duets, són les vies que utilitza Rovira per a transmetre aquesta reflexió. Però sense cap mena de dubte són aquells moments en que tots els membres del cos de ball treballen junts dalt de l’escenari els que aconsegueixen captivar el públic, especialment, el moment que, com si d’una “dansa aèria” es tractés, la coreografia mana que una de les ballarines mai podrà tocar el terra i es deixa sostenir pels seus companys. Per contra, alguns dels duets del muntatge, acompanyats per una música lenta i mancada de ritme aconsegueixen l’efecte contrari i poden arribar a avorrir els espectadors. Malgrat aquesta manca de ritme d’alguns moments, els ballarins fan un molt bon treball corporal, on és especialment notable l’actuació del cubà William Castro.
‘El salt de Nijinsky’ presenta Art Trànsit Dansa a la ciutat
Marta Pedrico Cultura
Que Maria Rovira agrada al públic del Monumental, s’ha demostrat diverses vegades. La ballarina i coreògrafa mataronina sempre aconsegueix arrossegar un important nombre d’espectadors al teatre, i l’actuació del passat dissabte 14 d’abril no va ser una excepció. Al final, grans aplaudiments, tot i que per a molts, la sensació després de veure l’espectacle, va ser que no havien gaudit tot el que s’esperaven.L’espectacle ja va començar amb mal peu. Una avaria a la taquilla va endarrerir l’inici fins a tres quarts d’hora. Abans de començar, però, Rovira va sortir a l’escenari a demanar disculpes per l’espera, i sobretot, per dedicar l’espectacle a la memòria de Lluís Lligonya, a qui va agraïr el suport rebut al llarg dels anys.Finalment, poc abans de les onze de la nit, començava l’estrena de “El salt de Nijinsky”, el primer muntatge que la companyia Art Trànsit Dansa presenta com a resident a Mataró. Amb 7 ballarins a escena, “El salt de Nijinsky” està inspirat en unes fotografies del famós ballarí Vaslav Nijinsky, on després de 20 anys sense ballar i rebent tractament psiquiàtric, es veu a Nijinsky fent un gran salt, després de rebre la visita d’un altre ballarí que va fer alguns passos de ballet davant seu. La col·lectivitat dóna els millors momentsAixí, el muntatge parteix com una reflexió al voltant del concepte de la memòria. Peces interpretades pels 7 ballarins dalt l’escenari, i nombrosos duets, són les vies que utilitza Rovira per a transmetre aquesta reflexió. Però sense cap mena de dubte són aquells moments en que tots els membres del cos de ball treballen junts dalt de l’escenari els que aconsegueixen captivar el públic, especialment, el moment que, com si d’una “dansa aèria” es tractés, la coreografia mana que una de les ballarines mai podrà tocar el terra i es deixa sostenir pels seus companys. Per contra, alguns dels duets del muntatge, acompanyats per una música lenta i mancada de ritme aconsegueixen l’efecte contrari i poden arribar a avorrir els espectadors. Malgrat aquesta manca de ritme d’alguns moments, els ballarins fan un molt bon treball corporal, on és especialment notable l’actuació del cubà William Castro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada