Actors de Bilbao protestant a l’entrada del Palau Euskalduna de Bilbao■EFE
17 abril 2007
'La cabra o qui és Sylvia?', dirigida i interpretada per Josep Maria Pou, triomfa a la nit de les arts escèniques
Eduard Mas
El 2006 va ser l'any de la cabra, de la teatral, la de Josep Maria Pou: Premio Nacional de teatre per a l'espectacle La cabra o qui és Sylvia? I ahir a la nit al Palau Euskalduna de Bilbao -per si calia- va quedar del tot clar. L'obra del dramaturg Edward Albee, dirigida, produïda i interpretada per Pou, va arrasar en la desena edició dels premis Max de les arts escèniques. Premi al millor espectacle de teatre, a la millor adaptació d'obra teatral i a la millor direcció d'escena.
L'encarregada de dirigir la cerimònia va ser la ballarina i coreògrafa Sol Picó, i això es va traduir en una edició dels Max protagonitzada per la dansa, amb actuacions de figures tant destacades del gènere com ara el bilbaí Igor Yebra. Xous de dansa clàssica, contemporània i fins i tot balls tradicionals d'Euskadi per amenitzar l'entrega de les 28 estatuetes, inclòs el Max hispanoamericà per al ballarí argentí Julio Bocca, i el premi d'Honor per a l'excèntric dramaturg i novel·lista Fernando Arrabal -que va rebre l'estatueta acompanyat per música de mariachis, disfressat de "rei del món", i de mans de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, que anava vestida de... bandera republicana?
Però pomes amb antifaç per designació directa a banda, els premis van tenir clar accent català. Lluïsa Cunillé com a millor autora teatral en castellà per Barcelona mapa de sombras, que va estrenar, per cert, en català el 2004 a la Sala Beckett i que ara inspira un film que Ventura Pons està rodant. El Teatre Romea va recollir el Max a millor productor teatral privat, per La torna de la torna, Peer Gynt, La felicitat i La cabra o qui és Sylvia? Millor actor i actriu protagonista, per als emocionats -"perquè és un premi de teatre"- Eduard Fernández (per Hamlet) i Laia Marull (Nina).
Cap al País València van anar tres premis més. El polifacètic músic Carles Santos es va endur els primers dos Max de la nit: millor director musical i millor composició musical per La meua filla sóc jo. Rodolf Sirera va guanyar l'estatueta al millor autor teatral en català/valencià per El verí del teatre, una obra que va publicar el 1978 i que es va veure l'any passat a l'Espai Brossa
Eduard Mas
El 2006 va ser l'any de la cabra, de la teatral, la de Josep Maria Pou: Premio Nacional de teatre per a l'espectacle La cabra o qui és Sylvia? I ahir a la nit al Palau Euskalduna de Bilbao -per si calia- va quedar del tot clar. L'obra del dramaturg Edward Albee, dirigida, produïda i interpretada per Pou, va arrasar en la desena edició dels premis Max de les arts escèniques. Premi al millor espectacle de teatre, a la millor adaptació d'obra teatral i a la millor direcció d'escena.
L'encarregada de dirigir la cerimònia va ser la ballarina i coreògrafa Sol Picó, i això es va traduir en una edició dels Max protagonitzada per la dansa, amb actuacions de figures tant destacades del gènere com ara el bilbaí Igor Yebra. Xous de dansa clàssica, contemporània i fins i tot balls tradicionals d'Euskadi per amenitzar l'entrega de les 28 estatuetes, inclòs el Max hispanoamericà per al ballarí argentí Julio Bocca, i el premi d'Honor per a l'excèntric dramaturg i novel·lista Fernando Arrabal -que va rebre l'estatueta acompanyat per música de mariachis, disfressat de "rei del món", i de mans de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, que anava vestida de... bandera republicana?
Però pomes amb antifaç per designació directa a banda, els premis van tenir clar accent català. Lluïsa Cunillé com a millor autora teatral en castellà per Barcelona mapa de sombras, que va estrenar, per cert, en català el 2004 a la Sala Beckett i que ara inspira un film que Ventura Pons està rodant. El Teatre Romea va recollir el Max a millor productor teatral privat, per La torna de la torna, Peer Gynt, La felicitat i La cabra o qui és Sylvia? Millor actor i actriu protagonista, per als emocionats -"perquè és un premi de teatre"- Eduard Fernández (per Hamlet) i Laia Marull (Nina).
Cap al País València van anar tres premis més. El polifacètic músic Carles Santos es va endur els primers dos Max de la nit: millor director musical i millor composició musical per La meua filla sóc jo. Rodolf Sirera va guanyar l'estatueta al millor autor teatral en català/valencià per El verí del teatre, una obra que va publicar el 1978 i que es va veure l'any passat a l'Espai Brossa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada