20 d’abril 2007

Sota de copes per a Brossa


15 abril 2007

La sala alternativa celebra els deu anys tornant a programar el Barribrossa, un cicle en què conflueixen el barri i la cultura

Barcelona

Iago Pericot ha descobert que la «B» de Brossa, tombada, respon a la imatge de les dues taules de la Llei de Déu. Cada edició del Barribrossa –se n'han fet deu, els mateixos que té la sala alternativa– és un manament diví. El Barribrossa manté fidel la sensibilitat del poeta, artista, curiós i generós Brossa. Aquell adult d'idees clarividents reivindicava un espai on es donés llum a les trajectòries artístiques oblidades per la cultura oficial i també que fos bressol dels creadors emergents. Aquest any el Barribrossa convida Josep Palau i Fabre, que dissabte farà 90 anys. Hi ha poc material del mateix Brossa, reconeix Bonnin, però avança que la temporada vinent se n'estrenaran dues peces al teatre i que el mateix artista ja li insistia que calia exalçar Palau i Fabre, llavors arraconat.
+ Una imatge de l'itinerari brossià que es va dur a terme ahir al matí pel barri de Sant Gervasi
Foto: ORIOL DURAN
El Museu Picasso ha trobat en el Barribrossa una magnífica oportunitat per fer visible una de les prioritats del nou director, Josep Serra: acostar l'equipament a la ciutat i a les entitats culturals veïnes. L'acte inaugural d'aquest cicle, demà, es representa al museu: la companyia Dei Furbi de commedia dell'arte fa una dramatúrgia a partir de l'arlequí (un tema recurrent de Picasso).
Palau i Fabre figura en la majoria de les propostes que alternen el videoart, les ponències, la música, la poesia. L'actriu Carme Sansa recupera l'esquelet d'un espectacle estrenat a la Cova del Drac fa 36 anys a partir de Palau i Fabre i Picasso. Hi intervé ella sola amb el pianista Joan Albert Amargós (dimecres, al Picasso). També Fina Rius repeteix Els poemes de l'alquimista, de Palau i Fabre, diumenge al CCCB, un univers que abans abordarà (demà al Picasso) Toti Soler i Cinta Massip en clau musical. Vicenç Altaió, responsable del departament del KRTU, celebrava que institucions com ara el museu Picasso homenatgessin personatges com ara Palau i Fabre, autors que, durant dècades, van partir l'aïllament més injust. Serra, del Picasso, definia com «la primera gran obligació» reconèixer el treball de Palau i Fabre per divulgar el pintor. La Fundació Palau, de Caldes d'Estrac, visualitza els reconeixements d'arreu de l'artista total: dissabte a l'Auditori s'estrena una composició de Mariona Vila inspirada en l'univers de Palau i Fabre, i diumenge vinent l'Ajuntament de Caldes el nomena fill adoptiu. La Institució de les Lletres Catalanes és la coordinadora del programa Lletres al Brossa, al convent de Sant Agustí, en què s'escenifica la poesia, donant un pas més al rapsoda recolzant-se en un faristol. Es revisa Blai Bonet dimecres i Verdaguer, dijous; Núria Candela vincula Palau i Fabre i Brossa divendres; Enric Casasses diu Verdaguer i Llull dissabte i es recita Albert Roig, diumenge. Del mateix Brossa també hi ha la representació Teatre de carrer, dissabte al Museu Tèxtil.
Pel que fa al teatre emergent, destaca la producció d'Àrea Tangent refent peces de Rodrigo García i Raquel Tomàs. Xavier Bobés estrena Duet, que havia avançat part de l'obra al festival Neo de Barcelona de la tardor; es repesca un text dadà d'Erik Satie, El parany de medusa (dimarts i dimecres al Convent), Albert Mestres s'endins en l'absurd i La pell del Llavi trasllada la poesia visual de Brossa al carrer. Més informació a