24 abril 2007
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
BARCELONA
L'estrena al Teatre Nacional de l'excel.lent comèdia d'Oscar Wilde (1854-1900), El ventall de lady Windermere (traducció de Joan Sellent), deixa, entre altres, dues apreciacions principals: els excel.lents diàlegs del text i l'atractiu duel interpretatiu entre Carme Elias, una important actriu poc habitual en els repartiments, i Sílvia Bel, capacitada per a qualsevol tipus d'envit i una jove intèrpret ja segura. L'espectacle, dirigit per Josep Maria Mestres, té la virtut d'anar a més, concentrant els grans encerts, en tots els sentits, en els dos últims actes de la comèdia, aquí ajuntats a la segona part de la representació. Per això hi va haver fortes i prolongades ovacions la nit de l'estrena.Mestres dibuixa bé les dues protagonistes de la història: d'u-na banda, Windermere (Bel), una dona innocent, romàntica, conservadora, serena; i de l'altra, la senyora Erlynne (Elias), desafiadora, vigorosa i emprenedora. Er-lynne, interpretada brillantment i amb un gran poder de fascinació per una Elias enlluernadora, és el personatge que utilitza Wilde per fustigar una societat aristocràtica hipòcrita que juga amb la doble moral, un personal ancorat en el seu temps. L'argument passa per la sospita que té lady Windermere que el seu marit, un excel.lent David Selvas, li és infidel amb Erlynne.
L'estrena al Teatre Nacional de l'excel.lent comèdia d'Oscar Wilde (1854-1900), El ventall de lady Windermere (traducció de Joan Sellent), deixa, entre altres, dues apreciacions principals: els excel.lents diàlegs del text i l'atractiu duel interpretatiu entre Carme Elias, una important actriu poc habitual en els repartiments, i Sílvia Bel, capacitada per a qualsevol tipus d'envit i una jove intèrpret ja segura. L'espectacle, dirigit per Josep Maria Mestres, té la virtut d'anar a més, concentrant els grans encerts, en tots els sentits, en els dos últims actes de la comèdia, aquí ajuntats a la segona part de la representació. Per això hi va haver fortes i prolongades ovacions la nit de l'estrena.Mestres dibuixa bé les dues protagonistes de la història: d'u-na banda, Windermere (Bel), una dona innocent, romàntica, conservadora, serena; i de l'altra, la senyora Erlynne (Elias), desafiadora, vigorosa i emprenedora. Er-lynne, interpretada brillantment i amb un gran poder de fascinació per una Elias enlluernadora, és el personatge que utilitza Wilde per fustigar una societat aristocràtica hipòcrita que juga amb la doble moral, un personal ancorat en el seu temps. L'argument passa per la sospita que té lady Windermere que el seu marit, un excel.lent David Selvas, li és infidel amb Erlynne.
SÒBRIA ESCENOGRAFIA
En el deure del muntatge, que té una escenografia sòbria i elegant firmada per Pep Duran, hi ha la mala resolució de l'escena de la festa d'aniversari i una certa complaença en les maneres còmiques habituals de Teresa Lozano. En canvi, tot es dispara cap endavant a la segona part, amb la memorable escena de la borratxera dels cinc homes, un continu intercanvi de diàlegs fins i intencionats i un final d'alta comèdia, amb tristesa inclosa. Si bé l'obra entra en una estupenda i agraïda dinàmica des del moment en què Erlynne/Elias apareix en escena, és en aquesta segona part quan autor, director i actors arriben als millors moments.El contenciós que viuen les dues protagonistes deriva en porcions del millor teatre imaginable i també en alguns dels millors moments del Teatre Nacional. És de justícia ressaltar el fantàstic i sòlid treball de l'actor Abel Folk, i també el d'Artur Trias i Carles Martínez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada