Hermann Bonnín comparteix amb Hausson el somni de tirar endavant un teatre de 60 places amb qualitat. De moment ja s’ha fet realitat durant una dècada■JORDI GARCIA
4 abril 2007
El Brossa Espai Escènic compleix deu anys gràcies a la feina de Hermann Bonnín i Hausson i ara aposta per la internacionalització a través de teatres de Palerm i París
Teresa Bruna
"El segle que ve tothom serà B/brossa", va dir el poeta fent un joc de paraules. A principis del segle que havia de venir ja hem guanyat un qualificatiu: actitud Brossa, univers Brossa, pensament brossià, estètica brossiana..., que avala una denominació de qualitat. És un llegat del creador, de la seva obra sensitiva, versàtil, imprescindible, i de l'aurèola que s'ha estès al seu voltant. Una aurèola que sempre ha inspirat l'Espai Escènic Joan Brossa, que aquest 2007 fa 10 anys.
El petit teatret, amb 60 places a tot estirar, coquetó, acollidor, humil i exigent, va obrir les portes l'octubre del 1997 amb la voluntat d'oferir un espai a la creació contemporània, recrear avantguardes notables i acollir i potenciar les arts parateatrals, tipus màgia, cabaret, transformisme, estriptis, music-hall de petit format... Durant aquests deu anys l'atmosfera brossiana ha impregnat la cartellera: "Ens hem proposat estrenar periòdicament una obra de teatre d'en Brossa, un univers per explorar encara avui, alternada amb espectacles que formen part d'aquesta sensibilitat poètica". Ens ho explica Hermann Bonnín, director artístic de l'Espai, que també intervé com a actor i director en algunes produccions.
Jesús Julve, Hausson, és l'altre soci fundador de la casa, "una societat limitada per poder contractar i tot això". Igual que Bonnín, hi fa algunes intervencions artístiques. "Hausson és un dels mags que Brossa ha estimat més, molt, fins i tot li té dedicat un poema!", diu Bonnín. Ell s'ocupa de la gestió i ha de fer jocs de mans de debò per fer sobreviure una sala tan petita. "Sobrevivim perquè tenim un suport anual de la Generalitat i un altre de l'Ajuntament. Quan vam muntar l'Espai ja sabíem que no era per guanyar diners. Ho vam fer perquè estem enamorats del món de Brossa, no només del teatre sinó de tot el seu univers poètic".
Teresa Bruna
"El segle que ve tothom serà B/brossa", va dir el poeta fent un joc de paraules. A principis del segle que havia de venir ja hem guanyat un qualificatiu: actitud Brossa, univers Brossa, pensament brossià, estètica brossiana..., que avala una denominació de qualitat. És un llegat del creador, de la seva obra sensitiva, versàtil, imprescindible, i de l'aurèola que s'ha estès al seu voltant. Una aurèola que sempre ha inspirat l'Espai Escènic Joan Brossa, que aquest 2007 fa 10 anys.
El petit teatret, amb 60 places a tot estirar, coquetó, acollidor, humil i exigent, va obrir les portes l'octubre del 1997 amb la voluntat d'oferir un espai a la creació contemporània, recrear avantguardes notables i acollir i potenciar les arts parateatrals, tipus màgia, cabaret, transformisme, estriptis, music-hall de petit format... Durant aquests deu anys l'atmosfera brossiana ha impregnat la cartellera: "Ens hem proposat estrenar periòdicament una obra de teatre d'en Brossa, un univers per explorar encara avui, alternada amb espectacles que formen part d'aquesta sensibilitat poètica". Ens ho explica Hermann Bonnín, director artístic de l'Espai, que també intervé com a actor i director en algunes produccions.
Jesús Julve, Hausson, és l'altre soci fundador de la casa, "una societat limitada per poder contractar i tot això". Igual que Bonnín, hi fa algunes intervencions artístiques. "Hausson és un dels mags que Brossa ha estimat més, molt, fins i tot li té dedicat un poema!", diu Bonnín. Ell s'ocupa de la gestió i ha de fer jocs de mans de debò per fer sobreviure una sala tan petita. "Sobrevivim perquè tenim un suport anual de la Generalitat i un altre de l'Ajuntament. Quan vam muntar l'Espai ja sabíem que no era per guanyar diners. Ho vam fer perquè estem enamorats del món de Brossa, no només del teatre sinó de tot el seu univers poètic".
Brossitzar el barri
"Ara fa vora 12 anys, quan vam agafar el que era l'antic Tantarantana, el barri tenia personalitat, però encara no tenia aquest esclat que té ara, aquest glamur". Fa goig barrejar-se amb la gernació tan pintoresca que hi passeja, artistes de galeria, músics de carrer, parades d'artesans... La Ribera és una perleta que la família Brossa fa lluir amb activitats. Ben aviat engegarà el Barribrossa, una iniciativa que va néixer amb el cinquè aniversari. "Té unes característiques molt clares de recuperació d'avantguardes, referents brossians... Ho fem en altres locals del barri. Aquest any preparem un gran desplegament amb motiu dels deu anys. Ja ho tenim a punt,del 16 al 22 d'abril. Ho fem coincidir amb els 90 anys de Palau i Fabre. És algú molt important per a nosaltres, hem estrenat tres obres seves, el tenim molt a prop. Forma part d'aquest món del teatre escrit per poetes, que ha estat molt submergit, molt oblidat."
Al juny fan les festes de la Commedia dell'Arte al carrer. "Ho fem a cop de voluntat, sense els mínims de pressupost que caldria, però tot aquest món de les màscares, l'arlequí... són coses que li agradarien, com els titelles poètics que hem fet ara". També gestionen els Amics de l'Espai Escènic Brossa. "Fem moltes activitats: una sessió prèvia a l'estrena amb col·loqui, una reunió mensual a la qual s'hi invita una personalitat perquè parli durant un sopar que fem coincidir amb les nits de lluna plena. Fem sortides, anem a veure els tallers de Comediants o de la Fura dels Baus...".
Bonnín transmet la seva fascinació pel poeta i el món surrealista que l'envolta. Té cops amagats. Una vegada el vam enxampar al Trapezi, a Vilanova. "Vaig fer una entrada de clown! No ho faig mai, però xerrant amb els del Trapezi vaig dir que un dia m'agradaria fer un pallasso i em van dir que ho fes. Portava un vestit preciós, una peça de museu d'un clown ja vellet que havia estat molt popular. Van ser deu minutets, però tothom ho recorda, eh! L'altre dia em vaig trobar el Poltrona i em va dir: «Escolta, allò que vas fer tan maco, per què no en fas més?»". Va ser preciós, sí. Trapezi, al lloro!
"Ara fa vora 12 anys, quan vam agafar el que era l'antic Tantarantana, el barri tenia personalitat, però encara no tenia aquest esclat que té ara, aquest glamur". Fa goig barrejar-se amb la gernació tan pintoresca que hi passeja, artistes de galeria, músics de carrer, parades d'artesans... La Ribera és una perleta que la família Brossa fa lluir amb activitats. Ben aviat engegarà el Barribrossa, una iniciativa que va néixer amb el cinquè aniversari. "Té unes característiques molt clares de recuperació d'avantguardes, referents brossians... Ho fem en altres locals del barri. Aquest any preparem un gran desplegament amb motiu dels deu anys. Ja ho tenim a punt,del 16 al 22 d'abril. Ho fem coincidir amb els 90 anys de Palau i Fabre. És algú molt important per a nosaltres, hem estrenat tres obres seves, el tenim molt a prop. Forma part d'aquest món del teatre escrit per poetes, que ha estat molt submergit, molt oblidat."
Al juny fan les festes de la Commedia dell'Arte al carrer. "Ho fem a cop de voluntat, sense els mínims de pressupost que caldria, però tot aquest món de les màscares, l'arlequí... són coses que li agradarien, com els titelles poètics que hem fet ara". També gestionen els Amics de l'Espai Escènic Brossa. "Fem moltes activitats: una sessió prèvia a l'estrena amb col·loqui, una reunió mensual a la qual s'hi invita una personalitat perquè parli durant un sopar que fem coincidir amb les nits de lluna plena. Fem sortides, anem a veure els tallers de Comediants o de la Fura dels Baus...".
Bonnín transmet la seva fascinació pel poeta i el món surrealista que l'envolta. Té cops amagats. Una vegada el vam enxampar al Trapezi, a Vilanova. "Vaig fer una entrada de clown! No ho faig mai, però xerrant amb els del Trapezi vaig dir que un dia m'agradaria fer un pallasso i em van dir que ho fes. Portava un vestit preciós, una peça de museu d'un clown ja vellet que havia estat molt popular. Van ser deu minutets, però tothom ho recorda, eh! L'altre dia em vaig trobar el Poltrona i em va dir: «Escolta, allò que vas fer tan maco, per què no en fas més?»". Va ser preciós, sí. Trapezi, al lloro!
Deu anys: engega un cicle
"Una etapa nova? Segurament que sí. Hem començat a establir una xarxa de complicitat amb alguns teatres de fora. A París hem tingut relació amb un teatret de Montmartre i hem contactat amb el Libero de Palerm, de Beno Mazzone, un home que coneix bé l'obra d'en Brossa, n'ha dirigit una i tot. Hi hem portat La confessió, o l'esca del pecat, de Palau i Fabre. Volem plantejar aquesta xarxa de relacions d'una manera més seriosa i àmplia, fer produccions conjuntes amb més teatres".
Tot plegat és un canvi molt gran en la seva trajectòria. Bonnín, que havia portat la gestió de grans teatres i institucions, ara fa anar i venir poesia cap a un lloc petitó... "Sempre m'havia plantejat un retorn als orígens, saps? Recordo que quan era petit m'encantava el teatre, a casa, amb amics. En una sala petita tenim el privilegi de tenir actors i espectadors junts, compartint atmosfera... Aquesta cosa domèstica, artesanal, sempre l'he considerada un valor".
Però no tot són flors i violes: "Ara que fem balanç dels deu anys ens adonem que hem fet moltes coses a cop d'amistat. En aquesta nova etapa necessitem rearmar estímuls i un mínim per tenir millors condicions tècniques. Aspirem a consolidar coses que tenim encetades... Vaja, que per poder continuar amb una certa tranquil·litat necessitem suport". El nostre, el moral, ja el tenen.
"Una etapa nova? Segurament que sí. Hem començat a establir una xarxa de complicitat amb alguns teatres de fora. A París hem tingut relació amb un teatret de Montmartre i hem contactat amb el Libero de Palerm, de Beno Mazzone, un home que coneix bé l'obra d'en Brossa, n'ha dirigit una i tot. Hi hem portat La confessió, o l'esca del pecat, de Palau i Fabre. Volem plantejar aquesta xarxa de relacions d'una manera més seriosa i àmplia, fer produccions conjuntes amb més teatres".
Tot plegat és un canvi molt gran en la seva trajectòria. Bonnín, que havia portat la gestió de grans teatres i institucions, ara fa anar i venir poesia cap a un lloc petitó... "Sempre m'havia plantejat un retorn als orígens, saps? Recordo que quan era petit m'encantava el teatre, a casa, amb amics. En una sala petita tenim el privilegi de tenir actors i espectadors junts, compartint atmosfera... Aquesta cosa domèstica, artesanal, sempre l'he considerada un valor".
Però no tot són flors i violes: "Ara que fem balanç dels deu anys ens adonem que hem fet moltes coses a cop d'amistat. En aquesta nova etapa necessitem rearmar estímuls i un mínim per tenir millors condicions tècniques. Aspirem a consolidar coses que tenim encetades... Vaja, que per poder continuar amb una certa tranquil·litat necessitem suport". El nostre, el moral, ja el tenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada