El jutge Garzón inspira una versió de 'La vida es sueño' a Nova York

www.elperiodico.cat

5 abril 2007

El jutge Garzón inspira una versió de 'La vida es sueño' a Nova York
• Les xerrades del magistrat sobre drets humans van estimular l'autora
• El muntatge s'ha representat tres dies i ha tingut el suport d'Amnistia Internacional

Reproducció del cartell de l'obra.
IDOYA NOAIN

NOVA YORK

Els actors pronuncien frases escrites fa segles, paraules que parlen d'opressió, abusos de l'autoritat, recerca de justícia, magnanimitat... La pantalla, no obstant, projecta imatges tan recents que les ferides que mostren segueixen sagnant. Durant tres dies el cap de setmana passat, Nova York es va retrobar amb La vida es sueño a través d'un muntatge creat per l'actriu espanyola Puy Navarro i produït en col.laboració amb el seu amic i també actor i productor Francisco Reyes.

I encara que la font d'inspiració és inevitablement Calderón de la Barca, també hi ha una altra musa més inusitada: el jutge Baltasar Garzón.Va ser l'any passat quan Navarro i Reyes van convertir en cita obligada les xerrades centrades en drets humans que va oferir el magistrat durant la seva estada com a professor a la Universitat de Nova York. La valenciana, que va abandonar l'enginyeria industrial per la filologia anglesa i més tard pel teatre, va pensar a preservar el llegat d'aquelles conferències. En la seva ment va establir la connexió entre personatges com Henry Kissinger i Basilio. I es va aproximar a Baltasar Garzón.El jutge va donar la benedicció al projecte i Navarro va posar mà a l'obra. Va aprofitar la idea d'Ariel Dorfman de fer el text bilingüe. Va treballar en el text amb l'actor Gerry Bamman (popular per pel.lícules com Sol a casa i responsable de traduccions d'Ibsen i Txékhov). Va contactar amb Amnistia Internacional, que va donar suport a la iniciativa i va facilitar les imatges de Guantánamo, d'immigrants travessant la frontera, del Despatx Oval...

Les que formen les projeccions del que Navarro defineix com "un poema virtual".Navarro i Reyes també van aconseguir el patrocini d'empreses com ara el Grupo Santander, que hi van donar la imprescindible injecció econòmica per portar a escena l'obra. I la representació va tenir lloc a Culture Project, una sala del Soho que sovint acull obres de contingut polític."La gent connecta amb el missatge", explica Navarro, que encara que s'identifica com a "molt embolicada en política i molt activista en contra de laguerra", assegura que ha fugit del "pamflet". Respectant l'essència de Calderón, diu, ha volgut demostrar a la gent "que el teatre va néixer de la societat i per a la societat"."Encara no he pagat a la meitat de la gent que va treballar en el muntatge, però pagaré", promet l'actriu rient, fent bona cara a les dificultats per fer teatre independent. "No hem fet això per fama ni per diners --prossegueix--. Volíem que el missatge sobre els drets humans no quedés en paraules. I Calderón ha fet tota la feina".