2 de novembre de 2006
Gran èxit del musical dels Monty Python a Londres, on tot apunta que repetiran els excel·lents resultats que van obtenir a Nova York
Conxa Rodríguez
Els acudits són els mateixos de fa trenta anys i l'humor també, però el públic -una part del qual potser també és el mateix de fa trenta anys- riu de valent amb el musical Spamalot, creat pels Monty Python. L'espectacle ha aterrat al Palace Theatre del barri del West End de la capital britànica després d'haver-se representat a Nova York i haver obtingut tres premis Tony, entre ells el de millor musical de la temporada. El dia de l'estrena londinenca hi van acudir alguns dels actors que originàriament van fer la irreverent pel·lícula Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores, en la qual s'inspira l'espectacle. La nova versió també es desenvolupa a la cort del rei Artur i té com a motor la recerca del sant grial, però es diu Spamalot fent una curiosa barreja dels mots spam i Camelot. Però anem a pams, perquè amb els Monty Python res és gratuït. Spam és el títol d'un famós musical que feien a la televisió britànica i durant una bona part del musical teatral l'antecessor televisiu és l'única referència al títol fins que apareix a l'escenari una gran llauna de mortadel·la (spam). Gags maquillats
Les cançons i la música van des de melodies suaus cantades per veus femenines, entre les quals sobresurt la de Hannad Waddingham, fins al grup de cavallers atacant una marxa militar. Ni Sir Andrew Lloyd-Webber, el rei dels musicals, ho hauria fet millor. Si una de les crítiques que al seu dia va rebre Los caballeros de la mesa cuadrada... era que només hi sortien dones amb cames llargues o voluminoses pitreres, Spamalot s'ha maquillat amb un vernís de correcció política i el tractament dels dos sexes està més igualat. Tanmateix, aquesta correcció política no ha amarat del tot Spamalot, que conserva trets genuïns del grup, com ara l'avís de Sir Robin al rei Artur quan li diu que no anirà enlloc si no hi ha cap jueu a prop seu.
Quatre dels components originals dels Monty Python van acudir a la sonada estrena de Londres. John Cleese, que estava rodant a Austràlia, era l'únic absent. La resta -Eric Idle, Terry Gilliam, Michael Palin i Terry Jones- van anar al Palace Theatre. Minuts abans de veure l'espectacle, Eric Idle comentava en to distès: "Amb aquesta versió, espero poder pagar la hipoteca", mentre que Jones se sumava a la broma al·legant que no sabia si sobreviuria "al cop emocional".
Conxa Rodríguez
Els acudits són els mateixos de fa trenta anys i l'humor també, però el públic -una part del qual potser també és el mateix de fa trenta anys- riu de valent amb el musical Spamalot, creat pels Monty Python. L'espectacle ha aterrat al Palace Theatre del barri del West End de la capital britànica després d'haver-se representat a Nova York i haver obtingut tres premis Tony, entre ells el de millor musical de la temporada. El dia de l'estrena londinenca hi van acudir alguns dels actors que originàriament van fer la irreverent pel·lícula Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores, en la qual s'inspira l'espectacle. La nova versió també es desenvolupa a la cort del rei Artur i té com a motor la recerca del sant grial, però es diu Spamalot fent una curiosa barreja dels mots spam i Camelot. Però anem a pams, perquè amb els Monty Python res és gratuït. Spam és el títol d'un famós musical que feien a la televisió britànica i durant una bona part del musical teatral l'antecessor televisiu és l'única referència al títol fins que apareix a l'escenari una gran llauna de mortadel·la (spam). Gags maquillats
Les cançons i la música van des de melodies suaus cantades per veus femenines, entre les quals sobresurt la de Hannad Waddingham, fins al grup de cavallers atacant una marxa militar. Ni Sir Andrew Lloyd-Webber, el rei dels musicals, ho hauria fet millor. Si una de les crítiques que al seu dia va rebre Los caballeros de la mesa cuadrada... era que només hi sortien dones amb cames llargues o voluminoses pitreres, Spamalot s'ha maquillat amb un vernís de correcció política i el tractament dels dos sexes està més igualat. Tanmateix, aquesta correcció política no ha amarat del tot Spamalot, que conserva trets genuïns del grup, com ara l'avís de Sir Robin al rei Artur quan li diu que no anirà enlloc si no hi ha cap jueu a prop seu.
Quatre dels components originals dels Monty Python van acudir a la sonada estrena de Londres. John Cleese, que estava rodant a Austràlia, era l'únic absent. La resta -Eric Idle, Terry Gilliam, Michael Palin i Terry Jones- van anar al Palace Theatre. Minuts abans de veure l'espectacle, Eric Idle comentava en to distès: "Amb aquesta versió, espero poder pagar la hipoteca", mentre que Jones se sumava a la broma al·legant que no sabia si sobreviuria "al cop emocional".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada