Carlota Subirós atorga veu als marginats a 'King'

www.elperiodico.cat

22 de juny de 2007

• La directora adapta al teatre una novel.la de Berger protagonitzada per un home gos
MÉS INFORMACIÓ
El muntatge es veurà a Berlín
MARTA CERVERABARCELONA
El Grec aposta aquest any per obres compromeses que facin reflexionar sobre la societat en què vivim. Un exemple d'això és King. Una historia de la calle, un muntatge de Carlota Subirós que està basat en la novel.la homònima de John Berger. Està protagonitzada per un home gos, interpretat per l'argentí Gonzalo Cunill. Al seu costat hi treballa el marroquí Abdelaziz al-Mountassir (En Construcción) i una sèrie de personatges encarnats per gent normal i corrent, alguns dels quals han patit a la seva pròpia pell la marginació de la qual parla l'obra. La Biblioteca de Catalunya acollirà l'estrena, que va avançar Temporada Alta, dimecres que ve 27.King és el nom d'un gos o d'un home boig que es veu a si mateix com un gos --la novel.la és ambigua sobre això-- que deambula per un solar on conviuen els desheretats de la societat del benestar. El seu amo Vico (Abdelaziz al-Mountassir), que en altres temps va regentar una fàbrica d'uniformes de treball, té una visió pessimista del món. "L'obra mostra la barbàrie del món actual en el qual, com diu Berger, el 15% de la població s'enriqueix enfront del 85%, que s'empobreix", diu Abdelaziz, que va debutar com a actor en el film En construcción de José Luis Guerin."El text et posa contra les cordes morals de l'existència.

Per això ens hi hem enfrontat amb molt respecte i pudor", va destacar Subirós. Ella i Cunill han adaptat la novel.la. Com el llibre, la seva proposta fuig del maniqueisme, de la visió generalista i estereotipada del problema. Aquesta obra explica històries concretes de diferents persones que han acabat als marges de la societat però que, a la seva manera, lluiten per resistir. La posada en escena es basa en "les paraules i l'escriptura diàfana, poètica i precisa de Berger", assenyala Subirós. L'escenografia a penes existeix. La directora ha optat per un espai nu pel qual circulen uns personatges muts, cada un amb una petita o gran història de fracàs i resistència.