30 de juny 2007

Malson en una piscina abandonada



25 de juny de 2007

Carlos Wagner, Gerard Guix i Josep Sanou musicalitzen una peça onírica al Teatre Romea



Barcelona


Gerard Guix va guanyar la tercera edició de textos literaris a la Fundació Romea amb El cementiri. El director artístic del Romea, Calixto Bieito, va proposar reconvertir la posada en escena i muntar-la com si fos una òpera contemporània. Per aquest motiu, va encarregar-li la direcció a Carlos Wagner (Juana d'Enric Palomar i llibret de Rebecca Simpson vist al Romea al 2005). El director va apostar per la música electrònica «poc dramàtica» de Josep Sanou, però afí a l'univers virtual de Guix. Tals canvis han implicat una modificació radical començant pel títol: Gènesi 3.0. Ara no succeeix en un cementiri, sinó en una piscina abandonada.
+ Gerard Guix, d'El cementiri a Gènesi 3.0. Foto: DAVID RUANO
Gènesi 3.0 s'estrena aquest dimecres coincidint amb altres representacions del festival d'estiu Grec com ara 2666 al Lliure, King a la Biblioteca Catalunya, i A ciegas, al Villarroel. L'obra continuarà en cartell fins al 22 de juliol, data que el Romea començarà les vacances.
Gerard Guix defineix la seva obra com una suma impossible del mite d'Adam i Eva, Antígona i Alícia al país de les meravelles. Elvira Prado ho compara amb «un viatge de sensacions sense haver-se pres res». No es vol desemmascarar l'argument que, evidentment, continua abordant la mort. La peça parla, això sí, del present des d'un futur hipotètic. Carlos Wagner va proposar una escenografia simbòlica a Juana. L'escenografia de Gènesi 3.0 aborda un espai «hiperrealista»: «Quan somnies no te n'adones i conceps tots els elements com a reals.» De fet, hi ha dos nivells d'acció: una piscina abandonada («l'aigua en el somni dóna la imatge d'accedir al subconscient», comenta Wagner) on apareixen els personatges i la vorera de la piscina, on hi ha els músics que es mostren en blanc i negre habitants «d'una festa de fantasmes», comenta el director.
L'ÒPERA I EL ROMEA
L'òpera d'Enric Palomar va ser un treball, estrenat a Halle (Alemanya) i coproduït pel festival d'òpera de butxaca, que va posicionar l'òpera contemporània al Romea. Bieito, un director amb tants èxits com polèmiques en totes les seves direccions escèniques del bel canto, aspira a normalitzar el gènere al teatre del carrer de l'Hospital. L'adaptació final de Gènesi 3.0, però, es queda a mig camí del musical més convencional i de l'òpera.
Josep Sanou, autor de la composició musical (que ja havia signat altres espais sonors com ara el de Metamorfosi de la Fura dels Baus), celebra que en aquesta ocasió la música tingui «un pes preponderant». El repte musical era aconseguir que una música introspectiva, com ara és l'electrònica, pogués transcendir a escena. S'aconsegueix, segons Sanou, mesclant aquesta musicalitat més abstracta amb ritmes inequívocs com ara el hip-hop, una saeta en clau techno o una ranxera.
NOTÍCIES RELACIONADES
>
Teatre de risc, aquí i ara

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...