23 de juny de 2007
Després de tres temporades amb un mínim del 90,04% d'ocupació, 'El mètode Grönholm' es retira amb nota alta. Avui tindrà lloc un comiat amb sorpreses
Teresa Bruna
Jordi Boixaderas en el seu paper del més rebel dels aspirants
TERESA MIRÓ
El públic que aquesta setmana està omplint el Poliorama al 100% hi va amb la il•lusió que aniria a una estrena. "És boníssima, boníssima. I ho fan de meravella", ens diuen un grup de noies que ja l'han vist i es volen acomiadar. Hi ha qui pensava que es faria eternament. "Ha anat pels pèls que trobés entrades. No sé per què tanta pressa a marxar, amb la gent que hi va encara!", es queixa en Ramon, que ha vingut expressament de les terres de Lleida per veure-la.
Aquestes són algunes de les emocions que fins a l'últim moment -aquesta nit- està provocant El mètode Grönholm, l'obra que ha elevat el teatre català al més alt dels sostres, amb prop de mig milió d'espectadors entre el Poliorama i el TNC i més de dos milions a tot el món. "Amb El mètode s'ha trencat un malefici. Es deia que els grans èxits del teatre català sempre procedien d'un text estranger o bé estaven interpretats en castellà. Doncs mira: tenim un gran èxit internacional amb un text d'un autor viu, Jordi Galceran, i escrit en català", ens diu Sergi Belbel, director de l'obra.
Jordi Galceran va escriure l'obra per al T6, la iniciativa del TNC per impulsar l'autoria catalana. Belbel dirigeix el T6 des del principi, abans de ser director artístic del teatre. "A l'escena del teatre alternatiu els autors catalans estrenen amb una regularitat que supera la mitjana d'Espanya i de molts països d'Europa. En el terreny del teatre públic, déu-n'hi-do el que es fa de dramatúrgia catalana, almenys al TNC ho intentem. El dèficit era a l'esfera privada. Doncs mira: l'èxit fulgurant del Grönholm en català i al teatre comercial és senyal de normalitat".
La selecció
L'obra es va estrenar el 29 d'abril del 2002 a la Sala Tallers. L'argument es basa en l'estrafolari mètode de selecció de personal d'una empresa. Li preguntem a Belbel sobre la seva selecció: "No els vaig fer cap prova, jo no els vaig fer posar cap barret. Potser vaig provar una mica el Jordi Díaz, que és l'únic que no coneixia. Dels altres tres, en Lluís, en Jordi, la Roser, me'n vaig fiar des del primer moment. De l'escena dels barrets te n'explicaré una anècdota. Va ser un treball molt plàcid, rodat... Tant, que ens va sobrar una setmana. Suposo que amb aquell relaxament inesperat ens va venir la crisi: volíem treure l'escena dels barrets. Una crisi grossa, eh! Fins i tot vam cridar el Galceran que s'ho mirés, perquè a mi ja no em feia cap gràcia. Pensava: no me'n surto, no la sé muntar. I els actors dient que se sentien ridículs... La vam deixar a la primera actuació que vam fer en públic i... ostres! La gent va riure moltíssim! Havíem dubtat de l'escena més memorable perquè ens sobrava temps, perquè ja necessitàvem estrenar. Ara riem perquè l'escena que més funciona és la que ens va donar més maldecaps!".
Després anem al Poliorama i ens trobem amb Roser Batalla, Jordi Díaz i Lluís Soler. En Boixaderas no vindrà a temps de parlar amb nosaltres. Com a l'obra, algú els fa preguntes:
Hi ha sorpresa avui?
L.S. No sabem en què consisteix. Només que hem de dir un discurset que donarà un peu... J.D. Sabem com acabarà l'obra i... prou! L.S. I que hem de dir: "Gràcies, ha estat meravellós", anar-nos a canviar i esperar el que... toqui.
De debò que s'acaba?
L.S. Síííí! Això ho sabem!
R.B. Si no és que han agafat altres actors per continuar quan no hi siguem...
La tornaríeu a fer?
L.S. Mai no es pot dir mai, però gràcies a Déu estem tots plens de feina. Tots: Gràcies a Déu! J.D. Jo tinc dues gires! L.S. I jo, 80 bolos apuntats! R.B. A mi m'han fitxat a El cor de la ciutat.
Tan cansats n'esteu?
R.B. El que cansa són els horaris sempre de nit, que impedeixen la vida amb determinada gent, amics...
J.D. Una altra obra és el mateix horari, però no et passes tres anys fent-la! L.S. Ens estimem la professió, però quan canvies, quan assages, hi ha una varietat que ajuda a fer-la més alegre.
Heu compartit molts moments plegats. ¿Us trobareu a faltar?
J.D. Oh! Quan ens en anàvem de gira, fotíem unes gires paral•leles i ens fotíem unes dinades... L.S. Ens trobarem a faltar i també ens anirà bé no veure'ns un temps, per estimar-nos més encara. Tots compartim la satisfacció d'haver estat junts en un espectacle que ha funcionat tan bé i acaba ple.
Què fareu ara?
J.D. Jo m'agafaré unes vacances... llargues!
l.S. Jo he de fer uns bolitus d'El Comte Arnau que tinc pendents.
R.B. A més del Cor, m'estreno com a directora. És un text de molt petit format, amb dos personatges, un és el Jordi Martínez i l'altre és un actor o una actriu diferent cada dia que no ha vist ni llegit l'obra.
Això és fantàstic. Felicitats a tots! El Belbel i el Galceran us vénen a veure sovint?
L.S.No, el Belbel no. Ja hi ha l'Antonio Calvo, l'ajudant de direcció, que l'ha anat seguint i supervisant.
R.B. El Galceran ha anat venint en dates concretes, aniversaris... Potser no se'n podrà estar de venir avui i veure com es baixa el teló davant del seu Mètode amb nom de corredor de ral•lis que, com l'autèntic Markus Grönholm, seguirà guanyant etapes arreu del món.
Teresa Bruna
Jordi Boixaderas en el seu paper del més rebel dels aspirants
TERESA MIRÓ
El públic que aquesta setmana està omplint el Poliorama al 100% hi va amb la il•lusió que aniria a una estrena. "És boníssima, boníssima. I ho fan de meravella", ens diuen un grup de noies que ja l'han vist i es volen acomiadar. Hi ha qui pensava que es faria eternament. "Ha anat pels pèls que trobés entrades. No sé per què tanta pressa a marxar, amb la gent que hi va encara!", es queixa en Ramon, que ha vingut expressament de les terres de Lleida per veure-la.
Aquestes són algunes de les emocions que fins a l'últim moment -aquesta nit- està provocant El mètode Grönholm, l'obra que ha elevat el teatre català al més alt dels sostres, amb prop de mig milió d'espectadors entre el Poliorama i el TNC i més de dos milions a tot el món. "Amb El mètode s'ha trencat un malefici. Es deia que els grans èxits del teatre català sempre procedien d'un text estranger o bé estaven interpretats en castellà. Doncs mira: tenim un gran èxit internacional amb un text d'un autor viu, Jordi Galceran, i escrit en català", ens diu Sergi Belbel, director de l'obra.
Jordi Galceran va escriure l'obra per al T6, la iniciativa del TNC per impulsar l'autoria catalana. Belbel dirigeix el T6 des del principi, abans de ser director artístic del teatre. "A l'escena del teatre alternatiu els autors catalans estrenen amb una regularitat que supera la mitjana d'Espanya i de molts països d'Europa. En el terreny del teatre públic, déu-n'hi-do el que es fa de dramatúrgia catalana, almenys al TNC ho intentem. El dèficit era a l'esfera privada. Doncs mira: l'èxit fulgurant del Grönholm en català i al teatre comercial és senyal de normalitat".
La selecció
L'obra es va estrenar el 29 d'abril del 2002 a la Sala Tallers. L'argument es basa en l'estrafolari mètode de selecció de personal d'una empresa. Li preguntem a Belbel sobre la seva selecció: "No els vaig fer cap prova, jo no els vaig fer posar cap barret. Potser vaig provar una mica el Jordi Díaz, que és l'únic que no coneixia. Dels altres tres, en Lluís, en Jordi, la Roser, me'n vaig fiar des del primer moment. De l'escena dels barrets te n'explicaré una anècdota. Va ser un treball molt plàcid, rodat... Tant, que ens va sobrar una setmana. Suposo que amb aquell relaxament inesperat ens va venir la crisi: volíem treure l'escena dels barrets. Una crisi grossa, eh! Fins i tot vam cridar el Galceran que s'ho mirés, perquè a mi ja no em feia cap gràcia. Pensava: no me'n surto, no la sé muntar. I els actors dient que se sentien ridículs... La vam deixar a la primera actuació que vam fer en públic i... ostres! La gent va riure moltíssim! Havíem dubtat de l'escena més memorable perquè ens sobrava temps, perquè ja necessitàvem estrenar. Ara riem perquè l'escena que més funciona és la que ens va donar més maldecaps!".
Després anem al Poliorama i ens trobem amb Roser Batalla, Jordi Díaz i Lluís Soler. En Boixaderas no vindrà a temps de parlar amb nosaltres. Com a l'obra, algú els fa preguntes:
Hi ha sorpresa avui?
L.S. No sabem en què consisteix. Només que hem de dir un discurset que donarà un peu... J.D. Sabem com acabarà l'obra i... prou! L.S. I que hem de dir: "Gràcies, ha estat meravellós", anar-nos a canviar i esperar el que... toqui.
De debò que s'acaba?
L.S. Síííí! Això ho sabem!
R.B. Si no és que han agafat altres actors per continuar quan no hi siguem...
La tornaríeu a fer?
L.S. Mai no es pot dir mai, però gràcies a Déu estem tots plens de feina. Tots: Gràcies a Déu! J.D. Jo tinc dues gires! L.S. I jo, 80 bolos apuntats! R.B. A mi m'han fitxat a El cor de la ciutat.
Tan cansats n'esteu?
R.B. El que cansa són els horaris sempre de nit, que impedeixen la vida amb determinada gent, amics...
J.D. Una altra obra és el mateix horari, però no et passes tres anys fent-la! L.S. Ens estimem la professió, però quan canvies, quan assages, hi ha una varietat que ajuda a fer-la més alegre.
Heu compartit molts moments plegats. ¿Us trobareu a faltar?
J.D. Oh! Quan ens en anàvem de gira, fotíem unes gires paral•leles i ens fotíem unes dinades... L.S. Ens trobarem a faltar i també ens anirà bé no veure'ns un temps, per estimar-nos més encara. Tots compartim la satisfacció d'haver estat junts en un espectacle que ha funcionat tan bé i acaba ple.
Què fareu ara?
J.D. Jo m'agafaré unes vacances... llargues!
l.S. Jo he de fer uns bolitus d'El Comte Arnau que tinc pendents.
R.B. A més del Cor, m'estreno com a directora. És un text de molt petit format, amb dos personatges, un és el Jordi Martínez i l'altre és un actor o una actriu diferent cada dia que no ha vist ni llegit l'obra.
Això és fantàstic. Felicitats a tots! El Belbel i el Galceran us vénen a veure sovint?
L.S.No, el Belbel no. Ja hi ha l'Antonio Calvo, l'ajudant de direcció, que l'ha anat seguint i supervisant.
R.B. El Galceran ha anat venint en dates concretes, aniversaris... Potser no se'n podrà estar de venir avui i veure com es baixa el teló davant del seu Mètode amb nom de corredor de ral•lis que, com l'autèntic Markus Grönholm, seguirà guanyant etapes arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada