6 de juny de 2007
Els grups de dansa de l’Aula presenten Frenètic i Pulso
Marta Pedrico Cultura
Frenètic i Pulso. Dues peces ben diferents amb un objectiu comú, fer relfexionar els espectadors sobre aspectes vitals de la vida de tothom. Amb aquestes dues coreografies es van presentar el passat diumenge a la tarda els tallers fi de curs de la secció de dansa de l’Aula de Teatre del PMC. L’espectacle que es va poder veure va demostrar que la de l’Aula és una molt bona feina que va satisfer l’escàs públic que va reunir-se al Teatre Monumental.Els primers en pujar a l’escenari van ser el grup de Dansa Joves amb un seguit de coreografies que, com el mateix títol de la peça deia, van voler ser un reflex de l’accelerada vida actual, on poques vegades tenim temps per aturar-nos. Així, com un ràpid viatge vestint-se d’executius començava ‘Frenètic’ un espectacle àgil i perfecte per a connectar amb el públic que hi havia a la sala. La manca de tècnica d’uns ballarins no professionals va quedar de sobres compensada amb les ganes i la frescor dels alumnes dalt de l’escenari. La tria de les músiques també va ser un encert, amb algunes melodies tan conegudes com la de la Pantera rosa, que ajudaven l’espectador a implicar-se en la peça des d’un bon principi.
Sobrietat i originalitat
Un treball més llarg, original i sobri va ser el que es va poder veure per part del grup Dansa, que va estrenar Pulso. Un espectacle de moviments purs que va posar gran part del pes escènic en la coreografia conjunta, la bona sincronització entre els nombrosos ballarins a escena i uns moviments que sovint sorgien com a reacció de les accions dels altres ballarins. I és que a Pulso, Sol Vàzquez, la directora i coreògrafa encarregada d’aquest grup, volia transmetre al públic la necessitat dels homes de no caminar sols i sentir la presència constant d’algú que t’acompanya.Aquest va ser un espectacle molt més conceptual i contemporani que va deixar veure grans ballarins, de moviments nets i totalment immersos en l’execució dels moviments. Un espectacle totalment contemporani que va deixar de banda les excentricitats que en ocasions caracteritzen aquest gènere i va presentar un treball molt ben desenvolupat, amb una tècnica molt treballada, una música d’allò més adient i un vestuari de colors neutres que s’adaptada com anell al dit a la coreografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada