11 de juny de 2007
• L'actriu interpreta 'Tres dramolette', que s'estrenarà dijous a Reus
IMMA FERNÁNDEZ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Sempre repeteix que per pujar als escenaris s'ha de ser un atleta. I ella, a una edat en què ja no té "res a perdre", ha decidit tornar i demostrar que està en forma amb Tres dramolette, un "corrosiu" text de Thomas Bernhard al voltant del món entre bastidors que dirigeix la seva amiga Carme Cané. Mercè Pons i Pepa López completen el repartiment de l'obra, que s'estrenarà dijous que ve a Reus i obrirà al setembre la temporada que ve del Teatre Romea.Amb la cigarreta a la mà i parapetada darrere unes ulleres fosques, Rosa Maria Sardà va explicar divendres passat les raons de la seva tornada a l'escena catalana després de la seva aplaudida interpretació de la moribunda doctora Vivan Bearing a Wit. "Em sento molt a prop del que defensa Bernhard, que va ser un abanderat de la llibertat artística. Estava en contra de tot i sempre estava tocant els collons al seu teatre, al seu país...", va deixar anar l'actriu a la vegada que treia fum en la línia de l'afilat autor: "¡Tantes prohibicions! Ens maten a punyalades però no podem fumar".Segons Sardà, el dramaturg holandès, que va morir el 1989, fa "un exercici molt sa, que és saber riure's de si mateix i de la seva pròpia feina". "Aboca tota la seva artilleria per parlar del teatre, i a la vegada, de l'ànima humana", va afegir l'actriu, que es va animar a fer el mateix: "A mi m'agrada molt assajar, però quan s'alça el teló passes un mal trago, t'examinen cada dia. I sempre n'hi ha un que s'asseu i des de la seva tribuna s'encarrega de guillotinar-te o no".Ferran Madico, director del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), que produeix el muntatge, va aclarir que l'espectacle s'ha permès la "perversió" de convertir els personatges masculins i reals de Bernhard (ell mateix, el director Claus Peymann i el dramaturg Hermann Beil) en femenins. La variació sexual, va aclarir, no desvirtua el punyent i irònic text original, format per tres dramolettes, peces breus i satíriques, semblants a l'entremès del teatre espanyol.
Sempre repeteix que per pujar als escenaris s'ha de ser un atleta. I ella, a una edat en què ja no té "res a perdre", ha decidit tornar i demostrar que està en forma amb Tres dramolette, un "corrosiu" text de Thomas Bernhard al voltant del món entre bastidors que dirigeix la seva amiga Carme Cané. Mercè Pons i Pepa López completen el repartiment de l'obra, que s'estrenarà dijous que ve a Reus i obrirà al setembre la temporada que ve del Teatre Romea.Amb la cigarreta a la mà i parapetada darrere unes ulleres fosques, Rosa Maria Sardà va explicar divendres passat les raons de la seva tornada a l'escena catalana després de la seva aplaudida interpretació de la moribunda doctora Vivan Bearing a Wit. "Em sento molt a prop del que defensa Bernhard, que va ser un abanderat de la llibertat artística. Estava en contra de tot i sempre estava tocant els collons al seu teatre, al seu país...", va deixar anar l'actriu a la vegada que treia fum en la línia de l'afilat autor: "¡Tantes prohibicions! Ens maten a punyalades però no podem fumar".Segons Sardà, el dramaturg holandès, que va morir el 1989, fa "un exercici molt sa, que és saber riure's de si mateix i de la seva pròpia feina". "Aboca tota la seva artilleria per parlar del teatre, i a la vegada, de l'ànima humana", va afegir l'actriu, que es va animar a fer el mateix: "A mi m'agrada molt assajar, però quan s'alça el teló passes un mal trago, t'examinen cada dia. I sempre n'hi ha un que s'asseu i des de la seva tribuna s'encarrega de guillotinar-te o no".Ferran Madico, director del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), que produeix el muntatge, va aclarir que l'espectacle s'ha permès la "perversió" de convertir els personatges masculins i reals de Bernhard (ell mateix, el director Claus Peymann i el dramaturg Hermann Beil) en femenins. La variació sexual, va aclarir, no desvirtua el punyent i irònic text original, format per tres dramolettes, peces breus i satíriques, semblants a l'entremès del teatre espanyol.
PERIPÈCIES VIENESES
L'argument dels relats gira al voltant de les aventures vieneses de Peymann (Sardà), amic i director fetitxe de Bernhard (López). A ells s'hi afegeixen Beil (Pons), la secretària Schneider (també Pons), una narradora (López) i una cambrera (Pons)."Tant és qui digui les paraules; com si volguéssim anar en tutú", va justificar Sardà, i López va subratllar que "tots els que han fet possible el muntatge han sigut dones: directora, actrius, escenografia, vestuari, il.luminació... excepte l'amo" en referència a Madico.L'al.ludit, per la seva part, va agrair la participació de totes elles i en especial la de la protagonista d'Anita no perd el tren. "Ha acceptat fer- ho per quatre duros quan podria estar fent cine", va dir el productor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada