9 de juny de 2007
El CAER produeix l'espectacle, que es podrà veure al Teatre Fortuny del 14 al 17 de juny
Reus
L'actriu Rosa M. Sardà torna al teatre en català amb una obra embastada amb tres de les dramolette (peces dramàtiques i, alhora, satíriques) que va escriure el dramaturg austríac Thomas Bernhard. El Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) ha produït l'espectacle, que s'estrenarà al Teatre Fortuny el 14 de juny i que també obrirà al setembre la nova temporada del Teatre Romea de Barcelona. Pepa López i Mercè Pons completen el repartiment del muntatge, que dirigeix Carme Cané. En les tres dramolette, Bernhard ofereix una comèdia dura sobre el teatre, un món que va odiar i a la vegada estimar amb passió.
+ Rosa M. Sardà, fotografiada ahir al vestíbul del Teatre Fortuny de Reus.
+ Rosa M. Sardà, fotografiada ahir al vestíbul del Teatre Fortuny de Reus.
Foto: JUDIT FERNÁNDEZ
Els personatges de Tres dramolette són persones reals i ben vives actualment. Es tracta de Claus Peymann, que va ser amic de Bernhard i director habitual de les seves obres; del dramaturg Hermann Beil, coautor de moltes de les seves obres; i de Cristiane Schneider, que va ser la seva secretària. Els dos primers representen de tant en tant la peça a Berlín, malgrat que Bernhard els va escollir com a blanc per fer les seves crítiques despietades al teatre. Per tant, segons va explicar Rosa M. Sardà ahir, és un senyal de «bona salut mental» que un teatre públic com el CAER programi aquesta obra, o que Peymann i Beil no tinguin inconvenient a representar-la: «És que Bernhard no va parar mai de malparlar del teatre institucional.» L'austríac, i holandès d'origen, Thomas Bernhard (1931-1989) és un dels dramaturgs europeus més importants del segle XX. Autor crític per excel·lència, els seus textos aporten al teatre contemporani la destrucció de la coherència i la tendència al monòleg. La seva relació d'amor odi amb el teatre el va portar a afirmar que el dramaturg ja malmet la idea quan la trasllada de la ment al paper. I els directors i els actors la tornen definitivament horrible quan la representen dalt d'un escenari.
Segons la directora de Tres dramolette, Carme Cané, cada una de les tres peces del muntatge aporta un registre diferent: «Deixa que ens divertim al màxim amb el surrealisme de la primera per entrar-nos en la reflexió profunda, amb tot el seu humor i tot el seu horror, en la segona; i en la tercera ens fa jugar en aquesta estreta franja que separa la comèdia de la tragèdia.» L'element omnipresent en Tres dramolette és la reflexió sobre què és el teatre, en mans de qui està i per a què serveix. «Bernhard –segons Cané– no té pietat i dispara amb bala. És un cop de puny directe al ventre però que, al mateix temps, ens fa riure.»
L'equip de Tres dramolette és pràcticament cent per cent femení. Ho són les tres actrius, la directora i la traductora del text, Anna Soler Horta. Ho són també les ajudants de direcció (la mateixa Rosa M. Sardà i Lali Barenys), així com les responsables de l'escenografia (Montse Amenós) i de la il·luminació (Maria Domènech). Una casualitat, segons les promotores del muntatge, «o no tant si es té en compte que les dones som més valentes i creatives», va bromejar Sardà. L'assumpció dels rols masculins de l'espectacle per part d'actrius tampoc no ha estat cap problema: «Vam anar a Berlín a veure com ho feien Claus Peymann i Hermann Beil. I vam arribar a la conclusió que no ens equivocàvem. El seu to era el nostre.» L'espectacle es podrà veure a Reus del 14 al 17 de juny en quatre úniques funcions. A partir del setembre, s'instal·larà al Teatre Romea de Barcelona i després girarà per tot Catalunya. També estarà present en la programació del festival Temporada Alta de Girona.
Els personatges de Tres dramolette són persones reals i ben vives actualment. Es tracta de Claus Peymann, que va ser amic de Bernhard i director habitual de les seves obres; del dramaturg Hermann Beil, coautor de moltes de les seves obres; i de Cristiane Schneider, que va ser la seva secretària. Els dos primers representen de tant en tant la peça a Berlín, malgrat que Bernhard els va escollir com a blanc per fer les seves crítiques despietades al teatre. Per tant, segons va explicar Rosa M. Sardà ahir, és un senyal de «bona salut mental» que un teatre públic com el CAER programi aquesta obra, o que Peymann i Beil no tinguin inconvenient a representar-la: «És que Bernhard no va parar mai de malparlar del teatre institucional.» L'austríac, i holandès d'origen, Thomas Bernhard (1931-1989) és un dels dramaturgs europeus més importants del segle XX. Autor crític per excel·lència, els seus textos aporten al teatre contemporani la destrucció de la coherència i la tendència al monòleg. La seva relació d'amor odi amb el teatre el va portar a afirmar que el dramaturg ja malmet la idea quan la trasllada de la ment al paper. I els directors i els actors la tornen definitivament horrible quan la representen dalt d'un escenari.
Segons la directora de Tres dramolette, Carme Cané, cada una de les tres peces del muntatge aporta un registre diferent: «Deixa que ens divertim al màxim amb el surrealisme de la primera per entrar-nos en la reflexió profunda, amb tot el seu humor i tot el seu horror, en la segona; i en la tercera ens fa jugar en aquesta estreta franja que separa la comèdia de la tragèdia.» L'element omnipresent en Tres dramolette és la reflexió sobre què és el teatre, en mans de qui està i per a què serveix. «Bernhard –segons Cané– no té pietat i dispara amb bala. És un cop de puny directe al ventre però que, al mateix temps, ens fa riure.»
L'equip de Tres dramolette és pràcticament cent per cent femení. Ho són les tres actrius, la directora i la traductora del text, Anna Soler Horta. Ho són també les ajudants de direcció (la mateixa Rosa M. Sardà i Lali Barenys), així com les responsables de l'escenografia (Montse Amenós) i de la il·luminació (Maria Domènech). Una casualitat, segons les promotores del muntatge, «o no tant si es té en compte que les dones som més valentes i creatives», va bromejar Sardà. L'assumpció dels rols masculins de l'espectacle per part d'actrius tampoc no ha estat cap problema: «Vam anar a Berlín a veure com ho feien Claus Peymann i Hermann Beil. I vam arribar a la conclusió que no ens equivocàvem. El seu to era el nostre.» L'espectacle es podrà veure a Reus del 14 al 17 de juny en quatre úniques funcions. A partir del setembre, s'instal·larà al Teatre Romea de Barcelona i després girarà per tot Catalunya. També estarà present en la programació del festival Temporada Alta de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada