Veritats des de la ficció

www.avui.cat

9 de juny de 2007

El CAER de Reus estrena al Fortuny 'Tres dramolette', de Thomas Bernhard, amb Rosa Maria Sardà, Pepa López i Mercè Pons, que interpreten papers masculins
Teresa Bruna

Foto :Les quatre dames Mercè Pons, Rosa Maria Sardà, Carme Cané (directora) i Pepa López durant la presentació de 'Tres dramolette'

JULIÁN MARTÍN/EFE
Una vegada més, el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i el seu director, Ferran Madico, fan números per ser escollits ànimes predilectes de la vila: el CAER l'ha produït al 100% i el Teatre Fortuny tindrà el privilegi de l'estrena absoluta de Tres dramolette, un dels textos més corrosius i divertits de Thomas Bernhard, interpretat per tres grans dames de l'escena catalana: Rosa Maria Sardà, Pepa López i Mercè Pons. L'obra obrirà la temporada 2007/2008 del Teatre Romea de Barcelona al setembre i anirà al Temporada Alta de Girona. A més, significa la tornada als escenaris de la Sardà en llengua catalana. Ara, però, cap al Fortuny, de dijous que ve fins diumenge dia 17.
Les grans dames estan envoltades de més grans dames: Carme Cané, direcció; Montse Arenós, escenografia i vestuari; Anna Soler, traducció; Liliana Peña, caracterització... Coincideixen que, per diverses raons, l'assaig ha estat com un joc: "Vull donar gràcies a Ferran Madico per voler jugar amb nosaltres, sabent com s'arrisca", diu Rosa Maria Sardà, amb el to xocant que la caracteritza.
La dramolette era una peça satírica i breu sobre un tema actual, entre la realitat i la ficció, de la qual Thomas Bernhard era un mestre. Aquestes Tres dramolette se centren en la figura de Claus Peymann, gran amic de Bernhard, director de les seves obres i pràcticament l'únic a qui deixava entrar a casa seva, i del dramaturg Hermann Beil. Al text, Bernhard deixa anar tota la seva concepció del teatre, "que seria tan bonic sense actors, ni directors, ni autors". Per Sardà, "volia trencar-ho tot, partir de zero, fer una revolució que nosaltres no farem mai". "M'agradaria emprenyar algú amb aquesta obra. És sana, més que menjar macrobiòtic, fer aeròbic o no fumar -continua-. I el que encara és més sa és que es faci amb diner públic. Felicito el CAER per admetre una peça així i crec que hauria d'anar al TNC. Llavors començaríem a tenir salut mental".
Thomas Bernhard (1931- 1989) va ser un antisistema fins al final, encaparrat a mostrar l'absurd de l'existència humana. Per Sardà, "tenia com a bandera la seva llibertat personal i artística". "Va tocar els collons tant com va poder al seu propi teatre i als seus contemporanis. Els portava les escombraries a la porta".
Avui, Claus Peymann, director del Berliner Ensemble, i Hermann Beil, també de l'emblemàtica companyia, representen sovint aquestes dramolette escrites per a ells "pel gust de fer-ho". Com bons amics de Bernhard, també saben riure's d'ells mateixos.
Els personatges
Rosa M. Sardà és ClausPeymann; Mercè Pons interpreta Hermann Beil i també la secretària de Peymann i una cambrera. Pepa López, que treballa per primera vegada amb l'equip, és el mateix Bernhard i la narradora. "Som personatges de ficció, reals", diu Sardà.
"Ens hem permès la perversió d'utilitzar tres dones per dir el text de tres homes, però no per canviar res. El text té molta gràcia i pot fer molt de mal a la vegada. Dit per altres actors o actrius, potser no tindria el mateix resultat. Són els músics ideals per tocar aquesta partitura", diu Madico.
Carme Cané, directora i coadaptadora del text amb Sardà, afegeix: "Berhard, més àcid que mai, posa tota l'artilleria sobre la taula però ens permet fer-ho des de l'humor, gairebé amb un registre de clown. Això és universal i ho pot fer tant un home com una dona, però amb la Rosa i la Mercè ens coneixem tant que fer-ho ha estat una causalitat".