www.elperiodico.cat
23 de juliol de 2008
• El públic de l'amfiteatre es rendeix a Gloria Muñoz i la resta d'actrius del muntatge de Mario Gas
MARTA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Va ser la gran vencedora de la nit. Gloria Muñoz, enorme actriu que ja va deixar un bon exemple del seu ofici amb l'extensíssim monòleg en cinc idiomes (incloent-hi l'afganès) que va brodar a Homebody/Kabul, va tornar a exhibir-se en la pell d'Hècuba, la reina viuda que maleeix la seva desgràcia. Era una obra sobre dones --les troianes d'Eurípides que van caure captives dels grecs-- i elles --el quartet d'actrius i el cor-- van guanyar la batalla als homes. Encara que el petit Luis Jiménez (fill d'Andròmaca i nét d'Hècuba) també va emocionar amb els seus gestos i el seu imaginat sacrifici.
El muntatge es va iniciar amb un preàmbul que en va desubicar més d'un: Carles Canut i un Ángel Pavlovsky transvestit de dama francesa van donar veu i presència (Pavlovsky va superar el número dels seus talons sobre la sorra) a les divinitats Posidó i Pal.les Atena. Va ser un toc d'humor que, poc encertat, va servir perquè el protagonista d'Història del soldat acabés el Grec amb grans aplaudiments.
Després van arribar elles, les dones, i va començar la tragèdia. Excel.lent quartet d'actrius, encara que també hi va haver un indici terrorífic amb la interpretació d'Anna Ycobalzeta, que en la pell de la trastornada Cassandra, ens va recordar en algun moment la Linda Blair de L'exorcista. Clara Sanchis (Helena) i Mía Esteve (Andròmaca) van completar el pòquer.
Encara que el públic no va acabar dret com en l'estrena a Mèrida, el brillant muntatge de Mario Gas va captivar els espectadors, que van aplaudir fortament l'espectacle. Una atractiva i espectacular escenografia, especialment encertada la platja, els efectes lumínics i sonors (bombardejos, foc...), el treballat vestuari (parracs per a les captives i conjunts bèl.lics per als soldats) i maquillatge, van seduir el personal el dia de l'estrena.
23 de juliol de 2008
• El públic de l'amfiteatre es rendeix a Gloria Muñoz i la resta d'actrius del muntatge de Mario Gas
MARTA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Va ser la gran vencedora de la nit. Gloria Muñoz, enorme actriu que ja va deixar un bon exemple del seu ofici amb l'extensíssim monòleg en cinc idiomes (incloent-hi l'afganès) que va brodar a Homebody/Kabul, va tornar a exhibir-se en la pell d'Hècuba, la reina viuda que maleeix la seva desgràcia. Era una obra sobre dones --les troianes d'Eurípides que van caure captives dels grecs-- i elles --el quartet d'actrius i el cor-- van guanyar la batalla als homes. Encara que el petit Luis Jiménez (fill d'Andròmaca i nét d'Hècuba) també va emocionar amb els seus gestos i el seu imaginat sacrifici.
El muntatge es va iniciar amb un preàmbul que en va desubicar més d'un: Carles Canut i un Ángel Pavlovsky transvestit de dama francesa van donar veu i presència (Pavlovsky va superar el número dels seus talons sobre la sorra) a les divinitats Posidó i Pal.les Atena. Va ser un toc d'humor que, poc encertat, va servir perquè el protagonista d'Història del soldat acabés el Grec amb grans aplaudiments.
Després van arribar elles, les dones, i va començar la tragèdia. Excel.lent quartet d'actrius, encara que també hi va haver un indici terrorífic amb la interpretació d'Anna Ycobalzeta, que en la pell de la trastornada Cassandra, ens va recordar en algun moment la Linda Blair de L'exorcista. Clara Sanchis (Helena) i Mía Esteve (Andròmaca) van completar el pòquer.
Encara que el públic no va acabar dret com en l'estrena a Mèrida, el brillant muntatge de Mario Gas va captivar els espectadors, que van aplaudir fortament l'espectacle. Una atractiva i espectacular escenografia, especialment encertada la platja, els efectes lumínics i sonors (bombardejos, foc...), el treballat vestuari (parracs per a les captives i conjunts bèl.lics per als soldats) i maquillatge, van seduir el personal el dia de l'estrena.
