www.elperiodico.cat
4 de juliol de 2008
• Problemes en la subtitulació van dificultar el seguiment de la tragèdia d'Eurípides interpretada en àrab i francès per actors de Síria i França
Imatge de l'obra.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
La renovada versió que Jean-Christophe Saïs ha fet de la tragèdia d'Eurípides Andròmaca destaca per la sobrietat i minimalisme escènic i una elegant senzillesa narrativa. Un rectangle dibuixat amb llum per situar el temple de Tetis, on es refugia la protagonista, és pràcticament l'únic artifici al servei del muntatge, a més del refinat suport musical. Les pedres del Grec són utilitzades, amb l'ajuda d'una tènue il.luminació, com a element escenogràfic per recrear un relat concebut per a escenaris històrics com el barceloní i els de Damasc, Lió i Atenes.
El deambular dels actors i actrius sirians i francesos, declamant els llargs recitatius en els seus respectius idiomes, segons interpretin troians o grecs, i la força i convicció al servei dels seus personatges passen a tenir una dimensió encara més gran en aquest relat del drama d'Andròmaca, la dona de l'assassinat heroi troià Hèctor, raptada i utilitzada com a esclava i concubina de Neoptòlem --al qual Racine denomina Pirros--, fill d'Aquil.les.
L'intens monòleg inicial en àrab d'Andròmaca, narrant totes les seves desgràcies des que va arribar a la ciutat grega de Ftia, ja va posar a prova un auditori que ocupava només la meitat de l'aforament. Les dues pantalles laterals utilitzades per seguir la subtitulació en català de l'obra van tenir seriosos desajustos, espacialment quan un dels actors es va saltar un paràgraf del text i va crear problemes als tècnics per poder situar els rètols en el punt
narratiu.
El públic va haver d'esforçar-se més per seguir els moments rellevants de la trama, com el de l'enfrontament entre Hermíone, la jove i estèril dona de Neoptòlem, i Andròmaca, l'esclava que li havia donat un fill, i l'aparició d'altres personatges clau en la tragèdia, com el rei Peleu.
La utilització de l'àrab i el francès té, a més a més, tot el sentit en aquest muntatge mestís. Serveix per ressaltar l'actual diàleg de sords entre Orient i Occident. La versió no té pretensió d'altres lectures polítiques, però sí que apunta a una crida a l'esperança de la llibertat de les dones. El públic va acabar premiant amb aplaudiments l'esforç dels intèrprets.
4 de juliol de 2008
• Problemes en la subtitulació van dificultar el seguiment de la tragèdia d'Eurípides interpretada en àrab i francès per actors de Síria i França
Imatge de l'obra.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
La renovada versió que Jean-Christophe Saïs ha fet de la tragèdia d'Eurípides Andròmaca destaca per la sobrietat i minimalisme escènic i una elegant senzillesa narrativa. Un rectangle dibuixat amb llum per situar el temple de Tetis, on es refugia la protagonista, és pràcticament l'únic artifici al servei del muntatge, a més del refinat suport musical. Les pedres del Grec són utilitzades, amb l'ajuda d'una tènue il.luminació, com a element escenogràfic per recrear un relat concebut per a escenaris històrics com el barceloní i els de Damasc, Lió i Atenes.
El deambular dels actors i actrius sirians i francesos, declamant els llargs recitatius en els seus respectius idiomes, segons interpretin troians o grecs, i la força i convicció al servei dels seus personatges passen a tenir una dimensió encara més gran en aquest relat del drama d'Andròmaca, la dona de l'assassinat heroi troià Hèctor, raptada i utilitzada com a esclava i concubina de Neoptòlem --al qual Racine denomina Pirros--, fill d'Aquil.les.
L'intens monòleg inicial en àrab d'Andròmaca, narrant totes les seves desgràcies des que va arribar a la ciutat grega de Ftia, ja va posar a prova un auditori que ocupava només la meitat de l'aforament. Les dues pantalles laterals utilitzades per seguir la subtitulació en català de l'obra van tenir seriosos desajustos, espacialment quan un dels actors es va saltar un paràgraf del text i va crear problemes als tècnics per poder situar els rètols en el punt
narratiu.
El públic va haver d'esforçar-se més per seguir els moments rellevants de la trama, com el de l'enfrontament entre Hermíone, la jove i estèril dona de Neoptòlem, i Andròmaca, l'esclava que li havia donat un fill, i l'aparició d'altres personatges clau en la tragèdia, com el rei Peleu.
La utilització de l'àrab i el francès té, a més a més, tot el sentit en aquest muntatge mestís. Serveix per ressaltar l'actual diàleg de sords entre Orient i Occident. La versió no té pretensió d'altres lectures polítiques, però sí que apunta a una crida a l'esperança de la llibertat de les dones. El públic va acabar premiant amb aplaudiments l'esforç dels intèrprets.