Quantes vegades hem dit: això no es pot aguantar ! Malauradament , en la societat democràtica actual es dóna massa sovint la pràctica de situacions on la violència n’és la protagonista absoluta.
Tot allò que rebutgem , tot allò que de dolent té la raça humana es manifesta cada vegada amb més vehemència. Tampoc el poder no té cap escrúpol en utilitzar la violència per aconseguir els seus objectius, D’aquesta manera es perpetuen les diferències entre rics i pobres , entre governants i governats.
Per tot això he muntat Lacrima, Després de Morir a Bagdad i de Violències , la pròpia evolució d’aquest projectes m’ha portat a l’espectacle que avui presentem. Sentia la necessitat de parlar d’aquelles coses que em neguitegen , de compartir-ho amb la gent. I ho he volgut fer intentant oferir un bon espectacle , actual i utilitzant la tecnologia que tenim a l’abast.
Espero que Lacrima us emocioni tant com ho ha fet a tot l’equip la seva preparació.
Aquestes son paraules de Josep Rodri escrites al programa de ma.
Crec que els actors del muntatge Fernando Franco , Santi Clavell, Enric Domingo , Xevi Riera , Came Faja , Àngles Torrent, Genís Mayola , Susagna Grabulosa i Cristina Navarro , fan un treball notable, en una posada en escena on l’audiovisual molt ben feta pren protagonisme i l’attrezzo hi posa la resta.
Lacrima es la versió teatral de Violències amb algunes escenes noves i prou impactants com l’escorxador. Potser la que més del nou muntatge.
En tot l’impacta que feia Violències crec no el supera Lacrima sota el meu punt de vista. A Lacrima crec li sobra els actors al escenari i el públic a la platea.
A la platea còmodament assentat fa que l’espectador s’ho miri tot com mes distant.
Tot allò que rebutgem , tot allò que de dolent té la raça humana es manifesta cada vegada amb més vehemència. Tampoc el poder no té cap escrúpol en utilitzar la violència per aconseguir els seus objectius, D’aquesta manera es perpetuen les diferències entre rics i pobres , entre governants i governats.
Per tot això he muntat Lacrima, Després de Morir a Bagdad i de Violències , la pròpia evolució d’aquest projectes m’ha portat a l’espectacle que avui presentem. Sentia la necessitat de parlar d’aquelles coses que em neguitegen , de compartir-ho amb la gent. I ho he volgut fer intentant oferir un bon espectacle , actual i utilitzant la tecnologia que tenim a l’abast.
Espero que Lacrima us emocioni tant com ho ha fet a tot l’equip la seva preparació.
Aquestes son paraules de Josep Rodri escrites al programa de ma.
Crec que els actors del muntatge Fernando Franco , Santi Clavell, Enric Domingo , Xevi Riera , Came Faja , Àngles Torrent, Genís Mayola , Susagna Grabulosa i Cristina Navarro , fan un treball notable, en una posada en escena on l’audiovisual molt ben feta pren protagonisme i l’attrezzo hi posa la resta.
Lacrima es la versió teatral de Violències amb algunes escenes noves i prou impactants com l’escorxador. Potser la que més del nou muntatge.
En tot l’impacta que feia Violències crec no el supera Lacrima sota el meu punt de vista. A Lacrima crec li sobra els actors al escenari i el públic a la platea.
A la platea còmodament assentat fa que l’espectador s’ho miri tot com mes distant.