www.elperiodico.cat
10 de juliol de 2008
• El director presenta al Grec una coreogràfica versió del clàssic de Buñuel
Una imatge del muntatge de Joan Ollé, en l'assaig de dimarts.
Foto: JOSEP AZNAR
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Ells surten a l'amfiteatre encorbatats o amb frac i elles, de llarga elegància. Com els burgesos de Luis Buñuel i Luis Alcoriza a El ángel exterminador, se sentiran atrapats en l'absurd de pensar que no poden sortir de la sala de la casa on han estat convidats a sopar. Joan Ollé estrena avui, al Teatre Grec, la seva versió dels fets amb una proposta molt coreogràfica i plàstica, en què juga a l'absurd amb els 14 personatges del muntatge (vuit menys que en la pel.lícula). "He volgut gamberrejar un clàssic del segle XX. Com va fer el dadaista Duchamp quan va posar bigoti a la Mona Lisa", addueix el director, que ha comptat amb l'adaptació teatral de Julie Sermon.
El plantejament escènic s'enriqueix, narrativament i argumentalment, amb fragments del llargmetratge projectats sobre la gran paret blanca del decorat. "No és una rèplica de la pel.lícula, que és un melodrama realista, amb un llenguatge actoral realista, dins d'una situació surrealista. Aquí els personatges estan més allunyats de la realitat", compara Joan Ollé.
Els actors i les actrius --Mireia Aixelà, Ricard Borràs, Roser Camí, Àngels Poch, Ivan Benet...-- es mouen seguint una precisa partitura gestual. "Van canviant de posició com en un tauler d'escacs, amenaçant-se els uns als altres". Actuen com marionetes, moguts per la irracionalitat i pel fil coreogràfic que firma Andrés Corchero, i es van desposseint del savoir faire i de les seves peces de roba fins a acabar en una partida de bojos.
DEGRADACIÓ
La por de la llibertat és, segons Ollé, el fil argumental d'aquest teatral captiveri que va filmar el geni de Calanda el 1962 i que ha suggerit múltiples interpretacions. "Són persones que prefereixen continuar estant juntes tancades que ser lliures. Opten per patir i oferir sacrificis abans que buscar la sortida", diu el director, que es desmarca de la crítica classista. "La burgesia és més un estat d'ànim que una classe social. Els podria passar el mateix a uns paletes, però a l'anar d'etiqueta la degradació s'accentua".
La producció, que Ollé dedica a Jordi Mesalles, de qui va sorgir la idea de l'adaptació, es veurà al Grec fins al dia 13 i viatjarà a l'Expo de Saragossa. "És una peça de teatre popular. ¡Aquí no s'avorrirà ni Déu!", augura el director.
10 de juliol de 2008
• El director presenta al Grec una coreogràfica versió del clàssic de Buñuel
Una imatge del muntatge de Joan Ollé, en l'assaig de dimarts.
Foto: JOSEP AZNAR
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Ells surten a l'amfiteatre encorbatats o amb frac i elles, de llarga elegància. Com els burgesos de Luis Buñuel i Luis Alcoriza a El ángel exterminador, se sentiran atrapats en l'absurd de pensar que no poden sortir de la sala de la casa on han estat convidats a sopar. Joan Ollé estrena avui, al Teatre Grec, la seva versió dels fets amb una proposta molt coreogràfica i plàstica, en què juga a l'absurd amb els 14 personatges del muntatge (vuit menys que en la pel.lícula). "He volgut gamberrejar un clàssic del segle XX. Com va fer el dadaista Duchamp quan va posar bigoti a la Mona Lisa", addueix el director, que ha comptat amb l'adaptació teatral de Julie Sermon.
El plantejament escènic s'enriqueix, narrativament i argumentalment, amb fragments del llargmetratge projectats sobre la gran paret blanca del decorat. "No és una rèplica de la pel.lícula, que és un melodrama realista, amb un llenguatge actoral realista, dins d'una situació surrealista. Aquí els personatges estan més allunyats de la realitat", compara Joan Ollé.
Els actors i les actrius --Mireia Aixelà, Ricard Borràs, Roser Camí, Àngels Poch, Ivan Benet...-- es mouen seguint una precisa partitura gestual. "Van canviant de posició com en un tauler d'escacs, amenaçant-se els uns als altres". Actuen com marionetes, moguts per la irracionalitat i pel fil coreogràfic que firma Andrés Corchero, i es van desposseint del savoir faire i de les seves peces de roba fins a acabar en una partida de bojos.
DEGRADACIÓ
La por de la llibertat és, segons Ollé, el fil argumental d'aquest teatral captiveri que va filmar el geni de Calanda el 1962 i que ha suggerit múltiples interpretacions. "Són persones que prefereixen continuar estant juntes tancades que ser lliures. Opten per patir i oferir sacrificis abans que buscar la sortida", diu el director, que es desmarca de la crítica classista. "La burgesia és més un estat d'ànim que una classe social. Els podria passar el mateix a uns paletes, però a l'anar d'etiqueta la degradació s'accentua".
La producció, que Ollé dedica a Jordi Mesalles, de qui va sorgir la idea de l'adaptació, es veurà al Grec fins al dia 13 i viatjarà a l'Expo de Saragossa. "És una peça de teatre popular. ¡Aquí no s'avorrirà ni Déu!", augura el director.