www.elperiodico.cat
11 de juliol de 2008
• Manel Dueso i la companyia Q-Arts estrenen amb èxit a la Sala Muntaner el muntatge de l'àcida tragicomèdia 'Benefactors', del premiat Michael Frayn
Escena de Benefactors.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Michael Frayn (Londres, 1933) torna a la cartellera barcelonina després de l'èxit de les tres versions de la seva obra Pel davant i pel darrere. I ho fa a la Sala Muntaner amb Benefactors, una de les seves peces més premiades i, a la vegada, una de les més complexes per la dificultat de la seva construcció teatral, que exigeix un ritme accelerat en el reduït espai de l'escenografia d'una casa.
Vint-i-quatre anys després de l'estrena a Londres, l'obra arriba a Barcelona sense que el pas del temps hagi fet minvar la vigència de les reflexions que fa Frayn sobre la influència de l'arquitectura en les persones. Al contrari, sembla haver estat escrita pensant no només en el barri de Londres on es desenvolupa l'acció, sinó a les zones urbanes degradades, com va passar amb l'actuació a la Barcelona olímpica. El resultat és una tragicomèdia de situació àcida i punxant.
L'english Grec d'aquest any ha propiciat que Q-Ars Teatre hagi aixecat el projecte. Manel Dueso ha sabut llegir el mecanisme de rellotgeria del muntatge. I el millor que es pot dir és que ell i els seus actors aconsegueixen mantenir l'esperit d'aquesta peça d'èxit a Londres i Broadway, encara que la reiteració del discurs central arriba a cansar una mica.
No decau mai
Però l'obra no decau mai. David (un fantàstic Josep Julien) és el contradictori i visionari arquitecte que es debat entre la restauració, demolició i posterior reconstrucció del barri. La seva dona, l'omnipresent i dinàmica Jane (vibrant Mercè Anglès) es multiplica per atendre les seves obligacions i les que li imposa la constant intromissió a casa dels amics Colin, un periodista instal.lat en una tòpica ironia (convincent Albert Ribalta), i Sheila, la seva apocada i dominada dona (encertada Anna Güell) que necessita reafirmar-se.
El creuament entre els uns i els altres ajuda a compondre un univers en què apareixen temes com el deteriorament de les ciutats i l'especulació. I, en el fons, sempre hi ha el desgast de la parella i la seva necessitat de passar per processos arquitectònics de restauració. Vides i barris en permanent construcció.
11 de juliol de 2008
• Manel Dueso i la companyia Q-Arts estrenen amb èxit a la Sala Muntaner el muntatge de l'àcida tragicomèdia 'Benefactors', del premiat Michael Frayn
Escena de Benefactors.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Michael Frayn (Londres, 1933) torna a la cartellera barcelonina després de l'èxit de les tres versions de la seva obra Pel davant i pel darrere. I ho fa a la Sala Muntaner amb Benefactors, una de les seves peces més premiades i, a la vegada, una de les més complexes per la dificultat de la seva construcció teatral, que exigeix un ritme accelerat en el reduït espai de l'escenografia d'una casa.
Vint-i-quatre anys després de l'estrena a Londres, l'obra arriba a Barcelona sense que el pas del temps hagi fet minvar la vigència de les reflexions que fa Frayn sobre la influència de l'arquitectura en les persones. Al contrari, sembla haver estat escrita pensant no només en el barri de Londres on es desenvolupa l'acció, sinó a les zones urbanes degradades, com va passar amb l'actuació a la Barcelona olímpica. El resultat és una tragicomèdia de situació àcida i punxant.
L'english Grec d'aquest any ha propiciat que Q-Ars Teatre hagi aixecat el projecte. Manel Dueso ha sabut llegir el mecanisme de rellotgeria del muntatge. I el millor que es pot dir és que ell i els seus actors aconsegueixen mantenir l'esperit d'aquesta peça d'èxit a Londres i Broadway, encara que la reiteració del discurs central arriba a cansar una mica.
No decau mai
Però l'obra no decau mai. David (un fantàstic Josep Julien) és el contradictori i visionari arquitecte que es debat entre la restauració, demolició i posterior reconstrucció del barri. La seva dona, l'omnipresent i dinàmica Jane (vibrant Mercè Anglès) es multiplica per atendre les seves obligacions i les que li imposa la constant intromissió a casa dels amics Colin, un periodista instal.lat en una tòpica ironia (convincent Albert Ribalta), i Sheila, la seva apocada i dominada dona (encertada Anna Güell) que necessita reafirmar-se.
El creuament entre els uns i els altres ajuda a compondre un univers en què apareixen temes com el deteriorament de les ciutats i l'especulació. I, en el fons, sempre hi ha el desgast de la parella i la seva necessitat de passar per processos arquitectònics de restauració. Vides i barris en permanent construcció.