• El Centro Andaluz de Teatro i Atalaya convencen amb la senzillesa narrativa de la seva visió de l'heroïna
Imatge del muntatge.
Imatge del muntatge.
Foto: IVÁN QUINTERO / EFE
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
SANT FELIU DE GUÍXOLS
SANT FELIU DE GUÍXOLS
La tela d'un veler --procedent, això sí, de la Copa Amèrica--, quatre gerros de ceràmica, una bona il.luminació que accentua tant la claredat dels somnis més purs com les ombres dels més tenebrosos, una aràcnida xarxa i l'elenc d'actors i de membres del cor amb un vestuari que ens acosta a l'època són suficients perquè Ricardo Iniesta situï l'espectador en l'univers de la tragèdia Ariadna en només 70 minuts. L'adaptació del relat, basant-se en fonts clàssiques i altres de més actuals, del desaparegut Carlos Iniesta, ha permès que aquesta peça s'estrenés a Espanya en castellà.
Al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols li correspon el mèrit d'haver donat acollida a la presentació del muntatge a Catalunya. La coproducció del Centro Andaluz de Teatro i la companyia Atalaya compta amb el valor afegit de tancar el projecte de la trilogia d'heroïnes de la tragèdia grega. Primer va ser Elektra (1996), després Medea, la extranjera (2004) i ara és aquesta versió d'Ariadna, que barreja el llenguatge modern amb el clàssic, exposada amb una eficaç senzillesa narrativa.
Ariadna, filla del rei Minos de Creta, es vol escapar de la tutela del seu pare. Afrodita, deessa de l'amor, entrega un cabdell a la noia perquè el desenredi un futur amant entrant al laberint on ella habita. Aquest no és cap altre que Teseu, fill del rei d'Atenes, que arriba a l'illa per enfrontar- se al Minotaure, engendrat per la mare d'Ariadna, per alliberar el seu poble del tribut que paga a Minos: el periòdic sacrifici d'una dotzena de joves atenesos que alimenten el monstre.
El bé s'imposa al mal i Ariadna fuig a Naxos amb Teseu, però l'obsessió del déu Dionís per obtenir els favors de la noia impedeix l'amor entre els herois. El muntatge escull el més tràgic dels finals coneguts, el suïcidi d'Ariadna, davant l'obligat abandonament de Teseu. La noia renuncia a jeure amb Dionís i a presidir el firmament amb la seva corona boreal perquè no vol sobreviure sotmesa al poder del seu pare i al dels déus.
RECITATIUS
El relat es desenvolupa amb recitatius, expressats amb bona dicció, i amb belles coreografies. L'esforç actoral recolza en músiques dels Balcans i l'Àsia. Els ocasionals desajustos dels cors de joves atenesos, vestals, dones cretenques, bacants i el seguici de Dionisi desmereixen en algun moment el bon resultat global.
