www.elperiodico.cat
22 de juliol de 2008
Directora teatral. Estrena avui al Mercat de les Flors, dins del Grec, Rodoreda. Retrat imaginari, un homenatge íntim pel centenari de l'autora de La plaça del Diamant. Fins divendres que ve.
Carlota Subirós, directora de Rodoreda. Retrat imaginari.
Foto: ROS RIBAS
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Vostè proposa un retrat imaginari de l'escriptora catalana. ¿S'allunya gaire de la realitat?
--He volgut oferir una mirada nova a través dels seus textos i les seves experiències. Una visió molt subjectiva, des de la meva intuïció, que intenta anar a l'essència: la d'una dona que vol ser lliure i vol escriure. És un espectacle molt rodoredià en la seva ànima i poc rodoredià en les seves formes.
--¿Què és el que més la va sorprendre de l'autora a l'endinsar-se en la seva vida i en la seva obra?
--Jo tinc la imatge, molt edulcorada, de l'àvia encantadora, però a l'aprofundir en la seva vida vaig descobrir una dona amb una personalitat molt forta i un compromís amb la cultura, de la qual es va veure expulsada. Ella anava per lliure. El que em va inspirar més al fer el muntatge va ser, més que les seves novel.les, descobrir que va tenir una vida fascinant amb experiències molt fortes.
--¿El muntatge recull aquesta vida tan intensa?
--Ella va trencar les convencions de la dona de la seva època: es va casar amb un oncle seu, amb qui va tenir un fill, i els va abandonar. Però no he volgut en la meva obra caure en el sensacionalisme. He preferit aprofundir en aquesta llibertat de viure i escriure en unes condicions adverses. Totes les seves vivències les convertia en literatura.
--Una jove actriu, Alba Pujol, dóna vida a l'escriptora.
--Rodoreda tenia un esperit jove i va estar sempre molt connectada a la infància; no volia retratar-la com l'àvia que tots recordem. Encara que les coses que diu Alba són d'una persona de 70 anys, volia reflectir la seva vitalitat i energia.
--I vostè debuta com a actriu.
--Volia estar a l'escenari, però silenciosament, al marge de l'acció, com mirant i imaginant-me l'espectacle.
--¿Com és el muntatge?
--He trenat parts del conte Paràlisi, amb vídeos, fragments d'entrevistes seves en premsa i televisió, frases de cartes... L'escenografia és una metàfora d'Una habitació pròpia, l'assaig de Virginia Woolf.
--Rodoreda va tenir la seva habitació pròpia a Ginebra.
--Sí, ella primer es va obrir al món i després es va tancar per dedicar-se a la que va ser la seva gran passió: la literatura. Va assumir la ruptura que li va provocar la guerra civil i la va fer fèrtil. Va imaginar La plaça del Diamant a l'exili, allà a Ginebra. Jo he explorat aquesta intensa vocació, el desig d'escriure que li va omplir la vida.
22 de juliol de 2008
Directora teatral. Estrena avui al Mercat de les Flors, dins del Grec, Rodoreda. Retrat imaginari, un homenatge íntim pel centenari de l'autora de La plaça del Diamant. Fins divendres que ve.
Carlota Subirós, directora de Rodoreda. Retrat imaginari.
Foto: ROS RIBAS
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Vostè proposa un retrat imaginari de l'escriptora catalana. ¿S'allunya gaire de la realitat?
--He volgut oferir una mirada nova a través dels seus textos i les seves experiències. Una visió molt subjectiva, des de la meva intuïció, que intenta anar a l'essència: la d'una dona que vol ser lliure i vol escriure. És un espectacle molt rodoredià en la seva ànima i poc rodoredià en les seves formes.
--¿Què és el que més la va sorprendre de l'autora a l'endinsar-se en la seva vida i en la seva obra?
--Jo tinc la imatge, molt edulcorada, de l'àvia encantadora, però a l'aprofundir en la seva vida vaig descobrir una dona amb una personalitat molt forta i un compromís amb la cultura, de la qual es va veure expulsada. Ella anava per lliure. El que em va inspirar més al fer el muntatge va ser, més que les seves novel.les, descobrir que va tenir una vida fascinant amb experiències molt fortes.
--¿El muntatge recull aquesta vida tan intensa?
--Ella va trencar les convencions de la dona de la seva època: es va casar amb un oncle seu, amb qui va tenir un fill, i els va abandonar. Però no he volgut en la meva obra caure en el sensacionalisme. He preferit aprofundir en aquesta llibertat de viure i escriure en unes condicions adverses. Totes les seves vivències les convertia en literatura.
--Una jove actriu, Alba Pujol, dóna vida a l'escriptora.
--Rodoreda tenia un esperit jove i va estar sempre molt connectada a la infància; no volia retratar-la com l'àvia que tots recordem. Encara que les coses que diu Alba són d'una persona de 70 anys, volia reflectir la seva vitalitat i energia.
--I vostè debuta com a actriu.
--Volia estar a l'escenari, però silenciosament, al marge de l'acció, com mirant i imaginant-me l'espectacle.
--¿Com és el muntatge?
--He trenat parts del conte Paràlisi, amb vídeos, fragments d'entrevistes seves en premsa i televisió, frases de cartes... L'escenografia és una metàfora d'Una habitació pròpia, l'assaig de Virginia Woolf.
--Rodoreda va tenir la seva habitació pròpia a Ginebra.
--Sí, ella primer es va obrir al món i després es va tancar per dedicar-se a la que va ser la seva gran passió: la literatura. Va assumir la ruptura que li va provocar la guerra civil i la va fer fèrtil. Va imaginar La plaça del Diamant a l'exili, allà a Ginebra. Jo he explorat aquesta intensa vocació, el desig d'escriure que li va omplir la vida.
