www.elperiodico.cat
5 de juliol de 2008
• El modern i transgressor muntatge 'Troilus and Cressida' impacta al Lliure
Una escena de l'obra, amb Marianne Oldham com a Helena.
5 de juliol de 2008
• El modern i transgressor muntatge 'Troilus and Cressida' impacta al Lliure
Una escena de l'obra, amb Marianne Oldham com a Helena.
Foto: KEITH PATTISON
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Suggeridora, transgressora, fresca i corrosiva versió de Troilus and Cressida. Declan Donnellan l'ha endevinada a l'hora de convertir el text de Shakespeare en l'aclaparador espectacle exhibit al Lliure. El director britànic i l'escenògraf Nick Ormerod despleguen tot un catàleg de recursos al servei d'una obra trepidant. I disposen, sobretot, dels 16 grans actors de Cheek by Jowl, que donen una lliçó d'ofici, adaptant-se als canvis d'una trama que transcorre entre la subtilesa i l'energia de l'acció.
Ambientada en els anys de la guerra de Troia, la peça mostra el desencant que l'autor sent respecte a la condició humana. I aprofita l'entorn de la història d'amor entre Troilus i Cressida per carregar contra el bel.licisme i la mitologia dels herois que el propicien. La deslleialtat, l'honor, l'amistat i les ànsies de glòria dels prínceps guerrers apareixen en aquest muntatge, extrapolable a l'actual Iraq --Agamèmnon podria ser Bush--, que Donnellan reforça situant els protagonistes en un àmbit modern i realista.
L'aparició d'Helena (Marianne Oldman), amb un vestit llarg blanc d'estilisme hollywodià i desfilant entre els soldats, trenca tots els esquemes. Amb el seu seductor somriure, ajuda a visualitzar com un conflicte d'amor i possessió pot ser el desencadenant de tota una guerra. El glamur es manté en les seves aparicions al costat de l'atractiu Paris. Aquesta elegància tan sofisticada contrasta amb la dels soldats amb cuirasses a l'estil Robocop i els negres uniformes militars dels grecs, per comparació als blancs o beix dels troians. I també amb la d'una Cressida amb texans (l'encantadora Lucy Briggs-Owen) que, a instàncies del seu alcavot i bufó oncle Pandor --gran actor enfundat en el seu elegant vestit clar-- transgredeix la norma amorosa de Julieta al balcó a l'espera del seu Romeu, i atraient amb desvergonyiment el tímid i dubitatiu Troilus (Alex Waldmann) al seu llit.
Tot canvia quan la jove és intercanviada amb un presoner troià i passa a oblidar les seves promeses de fidelitat a Troilus en favor del grec Diomedes. El muntatge guanya en intensitat quan Aquil.les mostra al jove la deslleialtat de la seva estimada. Apareixen les espases i una successió de dols, molt ben resolts, la tràgica conclusió dels quals és l'assassinat de l'heroi troià Héctor.
Un comentari a part es mereix el rol de Richard Cant com a Tersites, bufó transvestit que es passeja com Marlene Dietrich cantant les seves veritats. Un Shakespeare d'altura que eleva el llistó del Grec del canvi.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Suggeridora, transgressora, fresca i corrosiva versió de Troilus and Cressida. Declan Donnellan l'ha endevinada a l'hora de convertir el text de Shakespeare en l'aclaparador espectacle exhibit al Lliure. El director britànic i l'escenògraf Nick Ormerod despleguen tot un catàleg de recursos al servei d'una obra trepidant. I disposen, sobretot, dels 16 grans actors de Cheek by Jowl, que donen una lliçó d'ofici, adaptant-se als canvis d'una trama que transcorre entre la subtilesa i l'energia de l'acció.
Ambientada en els anys de la guerra de Troia, la peça mostra el desencant que l'autor sent respecte a la condició humana. I aprofita l'entorn de la història d'amor entre Troilus i Cressida per carregar contra el bel.licisme i la mitologia dels herois que el propicien. La deslleialtat, l'honor, l'amistat i les ànsies de glòria dels prínceps guerrers apareixen en aquest muntatge, extrapolable a l'actual Iraq --Agamèmnon podria ser Bush--, que Donnellan reforça situant els protagonistes en un àmbit modern i realista.
L'aparició d'Helena (Marianne Oldman), amb un vestit llarg blanc d'estilisme hollywodià i desfilant entre els soldats, trenca tots els esquemes. Amb el seu seductor somriure, ajuda a visualitzar com un conflicte d'amor i possessió pot ser el desencadenant de tota una guerra. El glamur es manté en les seves aparicions al costat de l'atractiu Paris. Aquesta elegància tan sofisticada contrasta amb la dels soldats amb cuirasses a l'estil Robocop i els negres uniformes militars dels grecs, per comparació als blancs o beix dels troians. I també amb la d'una Cressida amb texans (l'encantadora Lucy Briggs-Owen) que, a instàncies del seu alcavot i bufó oncle Pandor --gran actor enfundat en el seu elegant vestit clar-- transgredeix la norma amorosa de Julieta al balcó a l'espera del seu Romeu, i atraient amb desvergonyiment el tímid i dubitatiu Troilus (Alex Waldmann) al seu llit.
Tot canvia quan la jove és intercanviada amb un presoner troià i passa a oblidar les seves promeses de fidelitat a Troilus en favor del grec Diomedes. El muntatge guanya en intensitat quan Aquil.les mostra al jove la deslleialtat de la seva estimada. Apareixen les espases i una successió de dols, molt ben resolts, la tràgica conclusió dels quals és l'assassinat de l'heroi troià Héctor.
Un comentari a part es mereix el rol de Richard Cant com a Tersites, bufó transvestit que es passeja com Marlene Dietrich cantant les seves veritats. Un Shakespeare d'altura que eleva el llistó del Grec del canvi.