www.elperiodico.cat
2 de juliol de 2008
• La tragèdia d'Eurípides arriba a l'amfiteatre amb una actriu siriana fent de la princesa troiana captiva
• El director opta pel bilingüisme en l'espectacle per tal d'emfatitzar "el que és sentir-se estranger"
Una imatge del muntatge Andròmaca, que arriba al Grec després d'estrenar-se a Damasc i Lió.
Foto: ELISENDA PONS MÉS INFORMACIÓ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
La tragèdia d'Eurípides Andròmaca arriba avui a l'amfiteatre de Montjuïc en una versió del jove director francès Jean-Christophe Saïs concebuda a Damasc amb un elenc d'actors sirians (els troians) i francesos (els grecs) que s'expressen en àrab i francès, respectivament. "La confrontació de llenguatges permet emfatitzar el que és sentir-se estranger, viure en una terra i cultura diferent, com li passa a la princesa Andròmaca, segrestada i exiliada a Grècia", va explicar ahir Saïs en la presentació d'aquesta coproducció entre el Grec, Les Nuits de Fourvière i el Festival d'Atenes, que es presenta a Barcelona, fins divendres, amb subtítols en català.
L'actriu siriana Hala Omran interpreta la viuda d'Hèctor que, després de la caiguda de Troia a mans dels grecs, engendra un fill del seu captor, Neoptòlem, fill d'Aquil.les. "És una gran obra sobre l'esperança i la llibertat d'una dona que ha sigut esclava; i de les dones en general", va declarar el director, que s'ha desmarcat de qualsevol connotació política --les conflictives relacions Orient i Occident-- referida al seu espectacle. "El teatre és art; jo no faig política".
PARAULES I MÚSICA
Nu d'escenografia --"el lloc és tan poderós i magnífic que no necessita decorat"-- i amb un vestuari "de cap època", el muntatge pretén guanyar la batalla emocional de l'espectador amb la paraula i la música com a màximes armes.
La partitura, composta per Gilbert Gandil amb ordinadors i instruments acústics (violoncel, clarinet...), hi té "un paper clau", va destacar Saïs. "És com si els personatges s'incorporessin a la música amb les seves veus", va argumentar.
El creador ha optat per la simplicitat per a una "peça de molt difícil construcció que, després d'una primera part que es resisteix, desplega amb força tot l'element tràgic".
Ricardo Szwarcer, director del Grec, va elogiar la "vena essencialista, sense artificis ni agregats emfàtics", de l'obra. "És una proposta molt transparent i honesta", va destacar.
2 de juliol de 2008
• La tragèdia d'Eurípides arriba a l'amfiteatre amb una actriu siriana fent de la princesa troiana captiva
• El director opta pel bilingüisme en l'espectacle per tal d'emfatitzar "el que és sentir-se estranger"
Una imatge del muntatge Andròmaca, que arriba al Grec després d'estrenar-se a Damasc i Lió.
Foto: ELISENDA PONS MÉS INFORMACIÓ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
La tragèdia d'Eurípides Andròmaca arriba avui a l'amfiteatre de Montjuïc en una versió del jove director francès Jean-Christophe Saïs concebuda a Damasc amb un elenc d'actors sirians (els troians) i francesos (els grecs) que s'expressen en àrab i francès, respectivament. "La confrontació de llenguatges permet emfatitzar el que és sentir-se estranger, viure en una terra i cultura diferent, com li passa a la princesa Andròmaca, segrestada i exiliada a Grècia", va explicar ahir Saïs en la presentació d'aquesta coproducció entre el Grec, Les Nuits de Fourvière i el Festival d'Atenes, que es presenta a Barcelona, fins divendres, amb subtítols en català.
L'actriu siriana Hala Omran interpreta la viuda d'Hèctor que, després de la caiguda de Troia a mans dels grecs, engendra un fill del seu captor, Neoptòlem, fill d'Aquil.les. "És una gran obra sobre l'esperança i la llibertat d'una dona que ha sigut esclava; i de les dones en general", va declarar el director, que s'ha desmarcat de qualsevol connotació política --les conflictives relacions Orient i Occident-- referida al seu espectacle. "El teatre és art; jo no faig política".
PARAULES I MÚSICA
Nu d'escenografia --"el lloc és tan poderós i magnífic que no necessita decorat"-- i amb un vestuari "de cap època", el muntatge pretén guanyar la batalla emocional de l'espectador amb la paraula i la música com a màximes armes.
La partitura, composta per Gilbert Gandil amb ordinadors i instruments acústics (violoncel, clarinet...), hi té "un paper clau", va destacar Saïs. "És com si els personatges s'incorporessin a la música amb les seves veus", va argumentar.
El creador ha optat per la simplicitat per a una "peça de molt difícil construcció que, després d'una primera part que es resisteix, desplega amb força tot l'element tràgic".
Ricardo Szwarcer, director del Grec, va elogiar la "vena essencialista, sense artificis ni agregats emfàtics", de l'obra. "És una proposta molt transparent i honesta", va destacar.