www.elperiodico.cat
27 de juny de 2008
• La decepció per l'excèntrica posada en escena d''Història del soldat' no ha d'eclipsar la renovada línia del cartell, que inclou altres apostes trencadores
Oriol Broggi: "Diuen que sóc un director 'pijo'"
El director del Grec troba "saludable" la polèmica de l'estrena
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Aposta de risc, poc calculat, la d'aquesta Història del soldat que s'ha estavellat sobre l'escenari del Grec. La mal cuinada empanada (¿mental?) de Nigel Lowery i Amir Hosseinpour no ha connectat amb el públic. Tot l'esforç de Mísia (eficaç narradora-actriu), Ángel Pavlovsky (esplèndid còmic al servei del soldat), Marilú Marini (intèrpret versàtil per a un dimoni amb molts registres) i de les tres ballarines que encarnaven la princesa no van poder superar la dificultat d'omplir un espai com el de l'amfiteatre. Ni tan sols el pes específic musical de l'obra, amb l'excel.lent grup Barcelona 216 encertadament dirigit per Virginia Martínez, va poder pal.liar la falta d'encaix de les peces del conjunt que envoltava una deliberada escenografia naïf.
Lowery i Hosseinpour no han superat el repte de portar al Grec una obra concebuda per Stravinski i Ramuz per ser representada en espais més reduïts. L'excèntric muntatge de la faula va acabar frustrant les expectatives d'aquells que ens esperàvem més del canvi del festival. Detalls com la substitució del violí del soldat per una harmònica, la intervenció cranioencefàlica de la princesa o la falla del final, entre altres, van ajudar més a despistar l'espectador que a sorprendre'l.
Aquesta Història del soldat no ha estat a l'altura que s'espera de l'espectacle inicial del Grec. Vam jugar al ple al 15 en l'aposta d'obertura a les noves tendències que assumeix la mostra, però en l'oferta hi havia prou opcions per deixar aquest muntatge en una posició menys visible dins del calendari. Hi ha diverses obres previstes en l'hemicicle i també a fora que haurien donat més joc a la inauguració. És el cas de Sutra, amb Sidi Larbi i els monjos de Shaolin; Andrómaca i Las troyanas, d'Eurípides, versionades per Jean- Christophe Saïs i Mario Gas; Troilus and Cressida, de Shakespeare amb muntatge de Declan Donnellan, i A disappearing number, de Complicité, al Lliure; i el Dido and Aeneas, de Purcell, dirigit per la coreògrafa Sasha Waltz, al TNC.
Aquestes propostes, i les d'una oferta amb segell propi, conviden a assumir els riscos del festival. La festa, edificada sobre la base d'un ideari estètic diferent i amb el teatre de Montjuïc com a epicentre, només acaba de començar.
27 de juny de 2008
• La decepció per l'excèntrica posada en escena d''Història del soldat' no ha d'eclipsar la renovada línia del cartell, que inclou altres apostes trencadores
Oriol Broggi: "Diuen que sóc un director 'pijo'"
El director del Grec troba "saludable" la polèmica de l'estrena
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Aposta de risc, poc calculat, la d'aquesta Història del soldat que s'ha estavellat sobre l'escenari del Grec. La mal cuinada empanada (¿mental?) de Nigel Lowery i Amir Hosseinpour no ha connectat amb el públic. Tot l'esforç de Mísia (eficaç narradora-actriu), Ángel Pavlovsky (esplèndid còmic al servei del soldat), Marilú Marini (intèrpret versàtil per a un dimoni amb molts registres) i de les tres ballarines que encarnaven la princesa no van poder superar la dificultat d'omplir un espai com el de l'amfiteatre. Ni tan sols el pes específic musical de l'obra, amb l'excel.lent grup Barcelona 216 encertadament dirigit per Virginia Martínez, va poder pal.liar la falta d'encaix de les peces del conjunt que envoltava una deliberada escenografia naïf.
Lowery i Hosseinpour no han superat el repte de portar al Grec una obra concebuda per Stravinski i Ramuz per ser representada en espais més reduïts. L'excèntric muntatge de la faula va acabar frustrant les expectatives d'aquells que ens esperàvem més del canvi del festival. Detalls com la substitució del violí del soldat per una harmònica, la intervenció cranioencefàlica de la princesa o la falla del final, entre altres, van ajudar més a despistar l'espectador que a sorprendre'l.
Aquesta Història del soldat no ha estat a l'altura que s'espera de l'espectacle inicial del Grec. Vam jugar al ple al 15 en l'aposta d'obertura a les noves tendències que assumeix la mostra, però en l'oferta hi havia prou opcions per deixar aquest muntatge en una posició menys visible dins del calendari. Hi ha diverses obres previstes en l'hemicicle i també a fora que haurien donat més joc a la inauguració. És el cas de Sutra, amb Sidi Larbi i els monjos de Shaolin; Andrómaca i Las troyanas, d'Eurípides, versionades per Jean- Christophe Saïs i Mario Gas; Troilus and Cressida, de Shakespeare amb muntatge de Declan Donnellan, i A disappearing number, de Complicité, al Lliure; i el Dido and Aeneas, de Purcell, dirigit per la coreògrafa Sasha Waltz, al TNC.
Aquestes propostes, i les d'una oferta amb segell propi, conviden a assumir els riscos del festival. La festa, edificada sobre la base d'un ideari estètic diferent i amb el teatre de Montjuïc com a epicentre, només acaba de començar.